Selecciona Edició
Connecta’t

Coneguda crueltat (17 d’agost del 2017)

Joan Margarit va escriure aquest poema en un moment de gran dolor per a les "innocents víctimes de l'atemptat terrorista"

Memorial amb flors a la Rambla, ara fa un any.
Memorial amb flors a la Rambla, ara fa un any.

Joan Margarit, barceloní de 80 anys, ha reflectit el seu amor per Barcelona "en gairebé cent poemes de la meva obra". "El que mai exerciré amb la meva ciutat serà la neutralitat o la indiferència". Un dels poemes que ens va deixar per a aquestes pàgines d'amor a Barcelona el va escriure ara fa un any, en un moment de gran dolor per a "les innocents víctimes de l'atemptat terrorista de l'agost del 2017". Publiquem aquest poema: Coneguda crueltat

La mateixa ciutat només dura el seu temps. 

Totes les Barcelones són unes dins les altres
com unes invisibles nines russes.

La ciutat que jo estimo encenia pocs llums
en les nits fosques d'un país infame.
La de la llibertat va començar a ocultar-la.
Residus menyspreats de veritat
van tornar a mi, com roses
salvades de qui sap quines escombraries.

Ara ja és una altra Barcelona:

la que més llums ha encès,
la de la indiferència. La més cosmopolita. 

Aliena i fugaç, una gentada emplena
les nostres cases i carrers

igual que un escenari abandonat

on haguessin rodat una pel·lícula.
Potser avui, si no fos per tants records,
ja no l'estimaria. 

De sobte, res no acaba. 

D'infant vaig veure assassins a missa:
els mateixos silencis, flors, espelmes 
per als mateixos crims.

Barcelona, quan torni a amenaçar-nos 
aquella coneguda crueltat,
et tornaré a cantar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >