Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern italià amenaça a retirar la concessió a l’empresa que gestiona el pont de Gènova

Roma decreta l'estat d'emergència a la regió i destina un paquet inicial d'ajudes de cinc milions d'euros

Vista aèria del pont esfondrat.

Amb l’esfondrament del viaducte Morandi dimarts també van tremolar els fonaments de la gestió de les infraestructures a Itàlia. El Govern responsabilitza del sinistre la concessionària que administra aquest tram per no haver-ne fet el manteniment i ha anunciat que li retirarà la concessió, una decisió sense precedents. En un Consell de Ministres extraordinari, l’Executiu va declarar, al seu torn, l'estat d'emergència a la ciutat durant un any.

Les causes de l’enfonsament, que ha provocat almenys 39 víctimes mortals, encara no s'han aclarit —es planteja la possibilitat que l'estructura cedís, sobrepassada pel pes dels vehicles o que l'enfonsament comencés als tirants del pont—, però els experts exclouen completament que fos provocat per les fortes pluges o per un llamp que va caure a la zona poc abans. El Govern del Moviment 5 Estrelles i la Lliga rema en la mateixa direcció contra qui consideren responsable de la catàstrofe: la concessionària Autostrade per l’Italia, la filial d’Atlantia —propietat de la família Benetton—, que gestiona el pont.

Durant el Consell de Ministres extraordinari que es va fer dimecres a Gènova es va aprovar la retirada de la llicència a l'empresa, tot i que no va quedar clar si s'aplicaria sobre un tram delimitat o sobre els 3.020 quilòmetres de carreteres que gestiona a tot el país. “Iniciarem el procediment per revocar la concessió a Autostrade”, va anunciar el primer ministre, Giuseppe Conte.

El vicepresident Luigi Di Maio ho havia avançat hores abans mentre visitava la zona del sinistre. “Ens havien dit que estaven assegurant el pont. Són excuses. Autostrade ha de fer-ne el manteniment i no ho ha fet. La cúpula ha de dimitir”, va dir, proposant sancionar l'empresa amb 150 milions d'euros.

Durant la reunió extraordinària del Govern també es va aprovar la creació d'un fons de cinc milions d'euros “per cobrir les primeres intervencions urgents” i per donar suport a les 500 persones evacuades que vivien als edificis que hi havia al costat del pont.

Denúncies reiterades

El Govern no és l'únic que acusa la concessionària d'haver retardat els controls de seguretat del polèmic viaducte, objecte de crítiques des que es va construir. “Tots teníem por de passar per aquí” o “se sabia que tard o d'hora passaria alguna cosa” són els comentaris més estesos entre els genovesos aquests dies. De fet, diversos enginyers havien advertit de la vulnerabilitat de l'estructura. Fins i tot l’exministre de Transport i Infraestructures, Antonio Di Pietro, que va ocupar la cartera del 2006 al 2008, ja ho va advertir llavors en una entrevista al diari La Repubblica: “El Morandi no és etern”.

El directiu de la companyia, Stefano Marigliani, va garantir dimecres en declaracions a la RAI que les tasques de manteniment s'estaven supervisant i no hi havia elements que advertissin d'un perill imminent, per la qual cosa no descarta “cap hipòtesi”. “Res feia preveure que passaria el que ha passat”, es va reafirmar en una tertúlia a la mateixa cadena, mentre els periodistes li recordaven que els genovesos havien denunciat el deteriorament del pont moltes vegades.

La Fiscalia de Gènova ha obert una investigació per intentar esclarir les causes de l’esfondrament. El fiscal general de la ciutat, Francesco Cozzi, va ser clar sobre aquest tema. “No podem parlar d'una fatalitat, sinó d'un error humà”, va dir a la televisió pública. I va assegurar que farà tot el que calgui per aclarir els fets.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ