Selecciona Edició
Connecta’t

El nombre de persones centenàries es duplica en una dècada

L’esperança de vida a Catalunya se situa en els 83 anys de mitjana (80 en els homes i 85 en les dones)

Assumpció Chivas a la seva habitació en una residència.
Assumpció Chivas a la seva habitació en una residència.

Els límits tradicionals de la longevitat han saltat pels aires. L'esperança de vida no para de créixer —a Catalunya se situa en els 83 anys de mitjana (80 en els homes i 85 en les dones)— i la senectut ja no comença amb l'edat administrativa de jubilació, sobretot si les persones centenàries han deixat de ser anecdòtiques per convertir-se en una realitat en les famílies, les residències i les consultes mèdiques. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el nombre de persones centenàries s'ha duplicat en l'última dècada. El 2016 es van comptabilitzar 1.875 ancians de més de cent anys.

Una persona de 65 anys ja no és una persona gran segons la medicina, sinó un adult madur. “Els ideòlegs cada vegada van allargant més els límits de la longevitat. Des del punt de vista clínic, cada vegada hi ha persones una mica més grans i, en la pràctica, cada vegada tindrem pacients més vells”, resumeix la doctora Olga Vázquez, cap de geriatria de l’Hospital del Mar de Barcelona. Segons l’Idescat, les persones centenàries han passat de 140 l'any 1981 a 1.875 el 2016. Cada 10 anys, es dupliquen.

La majoria dels ancians centenaris —un 83%, concretament— són dones. Com Assumpció Chivas, que creuarà la barrera psicològica de les tres xifres el 29 d'agost. “Jo ara estic per viure la vida. Ja he treballat molt”, diu somrient des de la seva habitació a la residència del Centre Fòrum de Barcelona. El seu fill Francisco, de 67 anys, i Jorge Candel, el seu auxiliar preferit, l'acompanyen. “El que té de bo fer els 100 és que els faig. El que veig malament són els apechuches [així anomena les xacres de l'edat]. Però jo sempre feliç”, insisteix.

L'augment de la longevitat comporta un repte per als professionals mèdics. Hi ha més pacients amb malalties cròniques, polimedicats, amb diverses patologies alhora, més complexos… “Cal apartar una mica el concepte de l'edat i centrar-nos en la qualitat de vida. Hi ha pacients més crònics i cal fer una atenció pensada en la funcionalitat i en l'abordatge cognitiu. El repte és escoltar-los i incorporar les seves preferències”, apunta la doctora Vázquez.

Els geriatres advoquen per passar d'una medicina basada en el diagnòstic i el tractament a una intervenció més personalitzada i adaptada a les necessitats de cadascú. “El que volen és viure sense dolor. No demanen allargar la vida”, matisa la geriatra de l'Hospital del Mar. De fet, assenyala, “als 70, et poden quedar 15 anys i no vol dir que sigui amb mala salut”. La comunitat científica ja ha començat a estudiar l'esperança de vida amb bona salut i, segons Vázquez, “també s'està allargant”.

Malgrat tot, admet la doctora, “quan ja són molt grans també hi ha un cert cansament vital”. Poden ser autònoms i cognitivament sans, però ja s'observa un cert “cansament de viure”. Encara que aquest no és el cas de l’Assumpció. Li agrada llegir les revistes del cor, baixar al centre comercial a fer un gelat de vainilla —tot i que li han prohibit una mica el dolç— i el seu cafè amb llet tampoc pot faltar. “No puc menjar el que vull, però menjo el que em dona la gana”, desafia. Les paelles sí que les ha deixat, perquè es pot ennuegar. Però malgrat que té el sucre una mica alt, per al seu aniversari ha demanat un pastís “molt gran” i que el seu auxiliar Jorge li toqui una peça amb el saxofon.

Abordar totes les patologies en conjunt per viure millor

L’Assumpció pateix una insuficiència cardíaca i té problemes respiratoris. Fins fa dos anys estava a la unitat de cures pal·liatives, amb un bacteri resistent en el tracte digestiu i prenent més d'una vintena de pastilles al dia. Va ser una de les primeres pacients de l'Hospital del Mar que es va sotmetre a un trasplantament de femta per restaurar la seva microbiota i eliminar aquest bacteri. Ara, plenament recuperada, li han rebaixat el tractament i pren unes nou pastilles al dia. Vázquez advoca per “expandir l'abordatge geriàtric a altres especialitats”, com ja es fa en oncologia i cirurgia vascular. Els ancians més longeus aglutinen un ventall de patologies que s'entrellacen entre si (síndromes cognitives, demències, hipertensió, diabetis, artrosi…) i diu que si no s'aborden en conjunt, el resultat final és més insatisfactori.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >