_
_
_
_
_

De carnisser a gihadista per 30 euros

Saïd ben Iazza, empresonat pels atemptats de Barcelona, va prestar el seu cotxe i documentació a la cèl·lula de Ripoll a canvi de 15 euros en metàl·lic i 15 en combustible

Guàrdies civils introdueixen Saïd ben Iazza en un vehicle després de la seva detenció a Vinaròs (Castelló) el 22 de setembre de l'any passat.
Guàrdies civils introdueixen Saïd ben Iazza en un vehicle després de la seva detenció a Vinaròs (Castelló) el 22 de setembre de l'any passat.Marti Domenech

Saïd ben Iazza era a Vinaròs (Castelló) quan es van perpetrar els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d'agost de l'any passat. Malgrat tot, la Guàrdia Civil el va cridar a declarar com a testimoni una setmana més tard. La seva relació amb dos dels integrants de la cèl·lula gihadista que els havia comès, Younes Abouyaaqoub —autor material dels atropellaments de la Rambla— i Mohamed Hichamy —abatut a Cambrils—, havia despertat l'interès dels investigadors per aquest marroquí que llavors tenia 24 anys i que els va assegurar que havia arribat feia vuit anys a Espanya amagat a sota d'un camió procedent de Tànger. Aquell dia, en Saïd va admetre que coneixia tots dos integrants per la carnisseria que el seu oncle tenia a la localitat castellonenca i en la qual ell treballava, ja que els terroristes hi anaven a comprar un parell de vegades al mes. També va reconèixer que, una vegada, en Younes li havia demanat que li deixés la seva documentació i la furgoneta Ford Transit que utilitzava per repartir carn perquè volien adquirir productes de neteja en un magatzem per després revendre'ls. A canvi del préstec, havia rebut 15 euros en metàl·lic i el compromís que el gihadista emplenaria el dipòsit del vehicle amb dièsel amb 15 euros més. Sobre els plans per atemptar, va insistir que no en sabia res.

Menys d'un mes després d'aquell interrogatori, el 22 de setembre, agents de l’Institut armat van acudir al seu domicili a la localitat castellonenca i el van detenir. En l'informe que la Guàrdia Civil va lliurar al jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu després de l'arrest, s'assegura que els terroristes havien rebut l'ajuda d'altres persones per aconseguir els elements necessaris per elaborar l'explosiu que volien utilitzar en els atemptats i que finalment va esclatar al xalet d’Alcanar (Tarragona) accidentalment. Un d'aquests presumptes col·laboradors era, en opinió dels investigadors, en Saïd, al qual s'assenyalava com a “cooperador necessari” de la cèl·lula encapçalada per l'imam Abdelbaki Es Satty. El document policial titlla el paper del jove carnisser de “vital importància” per als plans dels gihadistes ja que va servir de “pantalla” perquè els terroristes aconseguissin 340 litres de peròxid d'hidrogen, un dels ingredients bàsics de l'explosiu que preparaven. En Saïd, que roman reclòs al Centre Penitenciari de Sevilla II, a Morón de la Frontera, sempre ha negat saber què preparaven els gihadistes.

Más información
La profunda ferida psicològica que deixa el 17-A
Vídeo | L’atemptat de Barcelona, en primera persona
Adrián i Cristian, dos conversos a les xarxes de l’imam

La Guàrdia Civil no creu el seu testimoni. El document policial que detalla la investigació sobre ell confirma que va ser en Younes qui va demanar al jove carnisser de Vinaròs la furgoneta i la documentació, però no quan afirma l'avui empresonat. Aquest va assegurar que va ser un 3 d'agost, data en la qual no consta que els gihadistes adquirissin cap material. La investigació revela que va ser diverses setmanes abans, el 12 de juliol. Els agents destaquen que en Saïd, que va reconèixer a la seva declaració que mai abans havia deixat el vehicle a ningú, el va cedir a canvi dels 30 euros. Aquest mateix dia de juliol, dos membres més de la cèl·lula, Youssef Aalla i Mohamed Hichamy —el primer, mort a Alcanar i el segon, abatut a Cambrils—, van acudir a l'empresa Industrial Sabonera, situada a Tortosa (Tarragona), a adquirir 100 litres de peròxid. Els gihadistes van mostrar la documentació d’en Saïd perquè la factura figurés al seu nom i es van endur el material en garrafes que van carregar a la furgoneta prestada. La investigació també ha revelat que aquest dia Hichamy va pagar amb una targeta 15 euros de gasoil, com s'havien compromès amb el carnisser.

La Guàrdia Civil considera que l'adquisició d'aquests 100 litres va ser el primer pas del grup per passar "de la ‘fase de planificació’ a la ‘fase d'acció, posant en funcionament totes les tasques necessàries per aconseguir l'objectiu de cometre accions terroristes en territori espanyol”. Només quinze dies després, Aalla i Hichamy van repetir l'operació utilitzant de nou la documentació d’en Saïd. En aquesta ocasió, van comprar 240 litres de peròxid. Els terroristes acudirien en els dies següents cinc vegades més a establiments de les províncies de Castelló i Barcelona a adquirir 500 litres d'acetona, l'altre ingredient necessari per elaborar la ‘mare de Satan’, encara que ja no van utilitzar la documentació del carnisser de Vinaròs. La Guàrdia Civil estima que els terroristes podien haver elaborat amb tot això entre 80 i 120 quilos d'explosiu.

Els intents del jove marroquí per desmarcar-se a les seves declaracions de la cèl·lula no han convençut la Guàrdia Civil. L'informe policial conclou que en Saïd “obvia de manera voluntària i conscient dades d'interès” per evitar “la seva implicació en les activitats de suport i col·laboració” amb els terroristes. Així, detalla que el mòbil que utilitzava revela que en els mesos i setmanes anteriors als atemptats va estar tres vegades a les rodalies de la casa d’Alcanar, situada a només 15 quilòmetres de Vinaròs i on la cèl·lula va elaborar l'explosiu. I això malgrat que, com va revelar el terminal telefònic, pràcticament mai sortia de la província de Castelló. En dues d'aquestes visites, les dels dies 1 i 13 d'agost, els terroristes estaven en plena fabricació dels artefactes. A més a més, ho va fer en franges horàries en les quals també eren a la zona diversos dels gihadistes.

Per això, els investigadors consideren Saïd ben Iazza com “una persona de confiança” dels gihadistes. En aquest sentit, recalquen que aquest mai hauria cedit la seva documentació i el vehicle si no hagués “rebut instruccions per accedir-hi” i suggereixen una trobada amb l'imam Es Satty a Vinaròs el dia del préstec. La Guàrdia Civil conclou el seu informe assegurant que en Saïd va col·laborar “de manera directa en les activitats necessàries per a l'adquisició de precursors per a la fabricació d'explosius” i que, per això, “els possibles objectius terroristes” de la cèl·lula gihadista “es van veure beneficiats i reforçats”. Gairebé un any després de la seva detenció, el jutge Andreu el manté a la presó acusat de col·laboració amb grup terrorista.

Dues consultes a internet sota sospita

La Guàrdia Civil va intervenir a Saïd durant la seva detenció un telèfon mòbil que va ser analitzat immediatament a la recerca de nous indicis sobre la seva presumpta implicació en els atemptats de Barcelona i Cambrils. En el seu informe, els agents asseguren que aquestes primeres perquisicions sobre el terminal van permetre descobrir que el jove marroquí havia realitzat, després dels atemptats, dues consultes a pàgines web que els agents consideren d'“importància”. Una la va realitzar el 26 d'agost –quatre dies després de la seva declaració com a testimoni- a la pàgina web de venda de bitllets d'una companyia marroquina d'autobusos. Encara que l'informe no detalla per què consideren sospitosa aquesta consulta, se suggereix un suposat pla per abandonar Espanya.

L'altra consulta és del 18 d'agost, només un dia després dels atemptats. Aquest dia va consultar la notícia d'EL PAÍS en la qual es mostraven “les últimes imatges dels terroristes abans de l'atemptat de Cambrils”. Els agents destaquen que en els vuit dies que van transcórrer entre aquesta i l'anterior, Saïd no va consultar cap altra pàgina a internet. La Guàrdia Civil –que anuncia al jutge que lliurarà un informe més ampli després de clonar tots els equips informàtics que li van intervenir- també destaca que Saïd tenia instal·lades en el seu mòbil diverses aplicacions per obtenir de manera irregular claus de xarxes Wi-fi i una denominada ‘Psiphon’, utilitzada per “residents en països sotmesos a censura per superar els filtres de contingut”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_