Adrián i Cristian, dos conversos a les xarxes de l’imam
El 2014, Es Satty va intentar captar dos joves de Castelló i els va expressar la seva intenció d'atemptar a Espanya
Abdelbaki Es Satty, cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, va tractar de reclutar dos castellonencs recentment convertits a l'Islam: Cristian R. i Adrián F. A la seva declaració com a testimonis davant la Guàrdia Civil dies després dels atacs, els joves van descriure la seva relació propera amb Es Satty quan exercia d'imam en una mesquita de Castelló. Un dia, el Cristian va acudir a casa d'Es Satty per reparar-li l'ordinador i es va transformar en visitant assidu. “A poc a poc em va anar parlant de la Gihad. Deia que estava bé i la defensava. En justificava les accions i deia que calia dur a terme atemptats a Espanya”.
El Cristian, que ara té 24 anys i el nom musulmà de Mourad, va conèixer Es Satty el 2014, quan la comunitat el va contractar per dirigir els resos nocturns del Ramadà. L'imam acabava de sortir de presó després de complir condemna per tràfic d'haixix. Per al noi, es va convertir en “una referència” perquè “se sabia l'Alcorà de memòria”. Es van fer amics. “Comencem a veure vídeos de decapitacions de Daesh a internet”, va declarar Cristian, que sempre portava el seu propi ordinador per indicació de l'imam. “Potser pensava que li podien intervenir, era paranoic”.
Un jove no va anar a la policia perquè “pensava que no passaria res”
Es Satty va tractar d'aplicar a Castelló el mètode d'adoctrinament —xerrades privades en la intimitat de la llar, en les quals justificava el terrorisme— que més tard desenvoluparia amb èxit amb els nois de Ripoll que van formar la cèl·lula terrorista. “Ara veig que l'imam tractava d'adoctrinar-nos. Una vegada em va parlar d'un company de pis que va anar a l'Iraq i es va estavellar amb un camió. Quan va veure Berlusconi en la televisió plorant, Abdelbaki va dir que havia tingut el seu escarment”, va relatar als agents en al·lusió a un atemptat contra tropes italianes en aquest país.
Durant mig any, el Cristian va acudir al pis “tres vegades per setmana”. Reservat en públic, Es Satty s'esplaiava en privat. “Justificava traficar amb haixix i matar persones per defensar les seves idees de l'Islam”. El jove convers marxava d'allà “amb molts dubtes i una sensació estranya”. Amb el temps, va passar a pensar que l'imam era un “manipulador” i “estava tocat del bolet”. Però, a pesar que Es Satty insistia que “calia actuar aquí a Espanya perquè això pujaria la moral dels lluitadors del Daesh”, el Cristian no va acudir a la policia. “Pensava que no passaria res”.
L'imam va marxar a Bèlgica i van perdre el contacte. Abans, no obstant això, el Cristian havia introduït a l'Islam un amic del barri, l'Adrián F., que després d'un partit de futbol li va preguntar per la seva fe i li va demanar un Alcorà. Ja convertit, el Cristian li va presentar Es Satty. Encara que va demanar a l'imam que no li expliqués res de la Gihad perquè tenia dona i una filla i estava “apegat a aquesta vida”, l'Adrián F. va començar a freqüentar la casa i a rebre els mateixos missatges i a veure els mateixos vídeos. Amb el temps, va guanyar confiança amb l'imam i, segons el Cristian, “podia estar una mica influenciat” per ell.
“No tenia pensat morir”
La Guàrdia Civil també va interrogar l'Adrián, que va admetre les visites però va negar que l'imam l'estigués sondejant per captar-lo. Després de la marxa a Bèlgica, ell sí va mantenir el tracte amb Es Satty. “El trucava de tant en tant, quan tenia dubtes sobre l'Islam. Encara que era molt reservat i no parlava bé espanyol”. L'última vegada que el va veure amb vida, va admetre, va ser a mitjans de juliol del 2017, un mes abans dels atemptats. Es Satty va anar a visitar-lo a Castelló —segons va dir, acabava d'arribar del Marroc— i va dormir a casa seva. L'endemà, van prendre cafè a la ciutat, van comprar unes teles per a les filles de l'imam i van menjar junts un plat de pollastre a Benicarló. En acomiadar-se, Es Satty li va dir que marxava a Ripoll i que el trucaria de nou quan tornés al seu país.
Un dels nois es va veure amb l’imam un mes abans dels atacs
Els atemptats del 17-A el van sorprendre perquè Es Satty “no tenia pensat morir”. A la seva declaració, l'Adrián, també de 24 anys, va dir que no va acudir a la policia per por. “Podia perdre la feina i em podien fer fora del pis. Coneixia l'imam, però no hi tenia res a veure”. Va insistir que l'imam “era una tomba” i que no li va explicar “res” de les seves intencions.
En conversa telefònica amb EL PAÍS, l'Adrián admet que va mantenir una relació d'“amistat” tant amb Es Satty com amb tres membres de la cèl·lula que va atemptar a Barcelona i Cambrils. “He estat amb ells i són bellíssimes persones. Potser han fet coses que no estan bé, però aquestes coses també són a l'Islam”. Sobre els atemptats, assegura que en cap cas els justifica, però insisteix que l'Alcorà parla de la Gihad. “Jo hi estic en contra, però és una resposta. Si l'OTAN ataca els musulmans, després ells fan males herbes. Si li dones un cop de puny a algú, és normal que s'hi torni, no?”
L'Adrián afirma sentir “ràbia” per haver “perdut” els seus amics i lamenta que un d'ells, Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta de la Rambla, fos abatut pels Mossos. “Estava molt clar que l'anaven a disparar, perquè al damunt portava una armilla falsa...”. El jove insisteix que en cap cas el van intentar captar i apunta al Cristian, amb el qual va trencar l'amistat el 2016 arran d'una discussió sobre religió. El Cristian, al seu torn, creu que l'Adrián interpreta de forma més “radical” la Gihad i que gairebé sempre estava “d'acord” amb Es Satty. “No descarto que fos captat. És una persona a tenir en compte policialment. No sé com haurà enfocat el que ha passat”.
De la recollida de la taronja a les visites a Alcanar
La relació dels dos conversos de Castelló no es va limitar a l'imam Es Satty, sinó que es va estendre a tres dels membres de la cèl·lula gihadista: Youssef Aalla, Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy. Tot va començar amb la campanya de la recollida de la taronja de Castelló, la tardor del 2015. L'Adrián va dir que necessitava mà d'obra i l'imam li va oferir el Youssef. Va néixer així una relació d'amistat que es va perllongar en els mesos següents en forma de visites mútues. El Cristian va explicar que el Youssef el va anar a veure a casa seva acompanyat pels altres dos joves de Ripoll. “Mai em van proposar res d'atemptats, però ara penso que van baixar per sondejar-me i captar-me”, va declarar aquest jove.
El vincle va ser molt més intens en el cas de l'Adrián. Entre finals del 2015 i la primavera del 2017, el jove convers va veure els tres nois de Ripoll "vuit o nou vegades", segons la seva declaració, que consta en el sumari dels atemptats. Quan el visitaven a Castelló, sovint es desplaçaven tots a la llibreria Annur, de València, per comprar llibres sobre l'Islam. Quan el Youssef i la resta li van explicar que havien okupat un xalet a Alcanar (Tarragona), l'Adrián va decidir retornar-los la visita. Era l'estiu del 2016 i l'Adrián va passar allí unes quantes nits, durant el Ramadà. Aquesta casa va ser utilitzada més tard pels terroristes per elaborar explosius i preparar els atemptats. L'Adrián va assegurar als agents que no va veure cap de les bombones de butà que després es van trobar en el lloc. També que en els mesos anteriors als atemptats els seus amics es mostraven "reticents" al fet que passés per la casa d'Alcanar.
L'Adrián va detallar la personalitat de cadascun dels terroristes. El Younes, l'autor de l'atropellament de la Rambla, era “el més intel·ligent dels tres” i “el que més se sabia l'Alcorà”. Quan els agents li van preguntar si creia que l'estaven sondejant per captar-lo, l'Adrián ho va negar. Va afirmar que els havia deixat clara la seva posició de “no matar ningú” i que els va recordar que l'Islam “prohibeix matar dones i nens”. “Ells no ho van negar i la cosa va quedar aquí”, va declarar el Cristian, del que es dedueix que, d'una o una altra forma, la Gihad i el terrorisme formava part de les seves converses. L'Adrián va subratllar davant dels agents que no “comparteix” l'ocorregut a Barcelona i Cambrils.
