Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat recupera 90 càrrecs del govern cessat pel 155

La majoria han estat restituïts en les seves posicions o en càrrecs amb responsabilitats similars

El president Quim Torra al Parlament, el passat 6 d'agost.
El president Quim Torra al Parlament, el passat 6 d'agost.

Noranta alts càrrecs i personal eventual del Govern cessat pel 155 han recuperat una feina a l’administració pública. Aquests noranta, que representen un terç dels acomiadats durant la intervenció de la Generalitat, són en la seva majoria persones vinculades als partits independentistes de la coalició al poder. La majoria ha recuperat el mateix lloc de treball o ocupacions similars, tot i que hi ha nombrosos casos de canvis significatius de responsabilitat i d’ascensos. 

Tant el PDeCAT com ERC han restituït directius, secretaris i personal de més confiança. Els casos més coneguts són els dels exconsellers de Cultura i d’Agricultura, Lluís Puig i Meritxell Serret, que han estat nomenats, respectivament, “director del Programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional” i delegada del Govern a la Unió Europea. Gordi i Serret resideixen a Bèlgica per evitar el seu processament judicial a Espanya. El programa que dirigeix Gordi és de recent creació i per a aquesta tasca rep un sou anual brut de 85.769 euros. El sou de Serret al capdavant de la delegació de la Generalitat a Brussel·les no s’ha fet públic però el seu antecessor, Amadeu Altafaj, rebia uns honoraris de 81.395 euros anuals. Altafaj va abandonar la vida pública i política després del seu cessament amb el 155, i actualment és director de la productora audiovisual Lavinia a Brussel·les.

 Altres dirigents de la cursa unilateral de l’independentisme han estat reubicats a posicions de menys notorietat. L’exconseller de Justícia Carles Mundó és membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. El seu nomenament en aquesta comissió va ser anunciat juntament amb el de l’exconseller Francesc Homs, inhabilitat com a diputat al Congrés per la seva participació en l’organització de la consulta del 2014. Ramona Barrufet, membre de la mesa del Parlament que va aprovar les lleis de secessió d’Espanya, ha estat contractada pel Govern com a assessora del Departament de Territori i Sostenibilitat per a les polítiques de l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran. La seva retribució és superior als 70.000 euros anuals. Anna Simó, una altra membre de la mesa del Parlament investigada pel Tribunal Suprem, ha estat nomenada presidenta del Consell Escolar de Catalunya.

 Si bé la majoria d’alts càrrecs i personal eventual ha estat restituït en els seus anteriors llocs de treball, o en càrrecs similars en d’altres departaments, també hi ha casos de canvis significatius de competències. Nil Papiol (ERC) ha passat de ser el 2017 cap de l’oficina de relacions institucionals del Departament de Treball a ser nomenat aquest juny assessor de la consellera d’Agricultura, “especialment en matèria de producció, transformació, foment, qualitat i innovació de l’alimentació i el desenvolupament rural”. Annabel Marcos era directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i va ser cessada després de transcendir que va transportar urnes de la consulta il·legal de l’1-O; Marcos ha estat recuperada per la Generalitat com a secretària d’Administració i Funció Pública del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública. 

Ivan Altisent, un dels homes forts del cessat Departament d’Exteriors de Raül Romeva —n’era cap del seu gabinet—, ha estat contractat com a “assessor en planificació estratègica” de la conselleria de Justícia. Altisent rep per aquesta funció un sou de 65.781 euros anuals, 10.000 euros menys que en la seva posició anterior. Un altre cas remarcable vinculat al departament de Justícia és el d’Helena Ricomà, nomenada assessora de la consellera Ester Capella amb la següent descripció de les seves funcions, segons l’anunci al Diari Oficial de la Generalitat: “Donar suport i assistència a les activitats de la persona titular del Departament. Coordinar les unitats que en depenen. Qualsevol altra funció que li encomani la persona titular del Departament”. Ricomà, membre d’ERC a Badalona, va ser contractada al juliol del 2017 com a “assessora en polítiques transversals” de la Secretaria General de la Vicepresidència d’Economia i Hisenda. La seva retribució a Justícia és de 75.123 euros anuals. Qui fou secretari general del Departament de Justícia amb Mundó, Adrià Comella, ha estat nomenat director del Servei Català de la Salut, amb un augment de sou anual de 85.000 a 108.000 euros.

 El Departament de Presidència ha estat el més actiu, juntament amb el d’Exteriors i Relacions Institucionals, en la recuperació de personal acomiadat pel 155. El mateix president de la Generalitat, Quim Torra, elegit per Carles Puigdemont com el seu relleu interí, va ser cessat com a director del Centre d’Estudis Contemporanis, un think tank de baix relleu en el qual Torra percebia un sou de 66.674 euros. Torra obté com a president de l’Executiu català un sou de 147.000 euros, un 81% més que el president del govern central, Pedro Sánchez. A Presidència també destaca Joan Maria Piqué, antic cap de premsa d’Artur Mas i avui habitual acompanyant de Puigdemont en les seves aparicions mediàtiques a Bèlgica. Piqué ha estat restituït com a director del Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar. La retribució de Piqué és de 75.123 euros. Aleix Clarió va ser contractat el 2016 per gestionar les xarxes socials de Puigdemont i ha estat fitxat de nou com a “assessor en comunicació digital”. El seu sou ha augmentat de 42.336 a 54.019 euros. Alexis Serra, que va ser cap del gabinet de la consellera de Presidència Neus Munté, ha estat recuperat en el mateix departament com a coordinador per a l’impuls de la reforma horària. En el cas de Serra, la remuneració ha caigut de 81.395 a 73.000 euros. 

El número de persones reincorporades a l’Executiu augmentarà sobretot a mesura que es reobrin les delegacions internacionals de la Generalitat i es reactivi el servei diplomàtic Diplocat. El Govern presidit per Torra ja ha restituït els delegats al Regne Unit, Alemanya, Itàlia i Suïssa, a més del delegat a Madrid, Ferran Mascarell, un dels impulsors de Crida Nacional, la nova força política liderada per Puigdemont. Martí Anglada, que va ser delegat a París, va queixar-se a través de les xarxes socials que no fos restituït en el càrrec. Finalment el Govern ha proposat que sigui el delegat de la futura representació a Suècia. 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >