Selecciona Edició
Connecta’t

La profunda ferida psicològica que deixa el 17-A

La meitat de les persones amb estrès posttraumàtic pel 17-A seguien tenint símptomes al cap de sis mesos

L’atemptat de Barcelona i Cambrils va deixar 16 víctimes mortals i 137 ferits. Però també afectats psicològics, testimonis indirectes i col·laterals —sovint silenciosos— de la tragèdia. Insomni, malsons, falta de concentració, estrès. Símptomes “normals”, diuen els experts, davant un atemptat, però perillosos si no es tracten adequadament. Es poden tornar crònics i convertir-se en un problema de salut mental. Els equips sanitaris van atendre i van monitoritzar més d’un miler de persones amb diversos graus d’afectació psicològica i, en una revisió sis mesos després del 17-A, la meitat de les persones amb estrès posttraumàtic continuaven tenint símptomes.

Tots els dispositius sanitaris coincideixen a enaltir l’eficiència dels professionals en l’atenció a les víctimes durant l’atemptat. Segons Ingeborg Porcar, directora de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona, “en menys de 35 minuts, s’havien atès tots els ferits físics o s’havien traslladats a hospitals”.

Els afectats
lamenten la falta de suport passades les primeres setmanes

No obstant això, també hi ha prou quòrum a convenir que l’atemptat va revelar una sèrie de mancances, quant a la coordinació dels diferents cossos d’emergències i l’assistència, a llarg termini, dels afectats psicològics. Ningú va avisar els serveis sanitaris que s’engegava l’operació Gàbia —el tancament policial de la ciutat per capturar els terroristes fugits— i, per exemple, una ambulància que s’esperava de tornada en 15 minuts, va quedar atrapada pel trànsit i va trigar tres hores a estar operativa de nou. Tots els cossos estaven preparats però cadascun tenia el seu propi protocol. “Potser el que no havíem treballat tant era la coordinació entre nosaltres i aquest any hem provat eines de simulació per coordinar-nos entre els diferents departaments”, admet Cristina Nadal, directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut).

Els afectats també han expressat, algun cop, la manca de suport psicològic passat un temps o l’assessorament legal a les víctimes en qüestions administratives. “Si parles amb els familiars o afectats, t’explicaran que l’atenció els primers mesos és personal i exquisida, però, a partir del tercer mes, aquesta proximitat es perd i la persona es converteix en un número més, encara que continuï tenint els mateixos símptomes i les mateixes necessitats”, apunta Marc Rodríguez, psicòleg del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), un dels dispositius d’atenció psicològica en el lloc de l’atemptat. Ells han fet un seguiment dels afectats psicològics passats un mes i tres mesos i admeten que alguns reclamen més atenció.

Els experts alerten del risc que els trastorns es tornin crònics

“Hem après que aquests incidents no són de víctimes, sinó d’afectats. El sistema sanitari no només ha de mirar les víctimes directes, sinó que també ha de mirar més enllà per veure quina és l’afectació de la societat i ha de tenir un programa d’atenció a qualsevol afectat”, afegeix Nadal. La Generalitat va obrir el focus i ha intentat fer un seguiment dels afectats per estudiar-ne la situació. Els resultats els han sorprès, però en negatiu. “Ens hem trobat que, com diu la literatura, entre un 20% i un 40% dels afectats continuen tenint simptomatologia als sis mesos. De fet, la Unitat de Trauma de la UAB, que ens va ajudar molt a gestionar i fer formació sobre aquest estrès posttraumàtic, quan va tornar a avisar aquestes persones que havia visitat, va veure que el percentatge arribava al 50%. Això vol dir que la meitat de les persones afectades per estrès posttraumàtic després de l’incident, als 6 mesos continuaven tenint episodis d’ansietat, insomni, falta de concentració, flashback, a diferents nivells d’intensitat”, admet Nadal.

Davant situacions com un atemptat, ningú està exempt de desenvolupar un trastorn d’estrès agut o posttraumàtic, que és un conjunt de símptomes (ansietat, insomni, conductes d’evitació, flashback, estar més deprimit) que es presenten quan un s’exposa a un incident en què s’ha sentit amenaçat. “Sabíem que hi hauria una demanda alta de suport psicològic. Es van atendre 1.450 persones. I es va recórrer a una sèrie de dispositius actius, i després, quan vam veure que la demanda es desbordava, vam derivar-los als metges de capçalera, als quals se’ls va donar la directiva que prioritzessin aquests casos”, recorda Víctor Pérez, cap de psiquiatria de l’Hospital del Mar de Barcelona.

En aquest sentit, Nadal també admet la manca de coordinació amb el Ministeri de l’Interior, encarregat de l’atenció psicològica durant les primeres 72 hores en atemptats. “És cert que aquesta primera intervenció del ministeri s’ha de coordinar molt millor perquè molts d’aquests pacients tanquen l’episodi d’atenció dins d’aquestes 72 hores i no necessiten més assistència mèdica, però d’altres, no, i necessiten atenció durant més temps. I aquest transvasament de pacients al sistema públic no està ben articulat”, apunta Nadal. La literatura científica diu que un 15% continua tenint símptomes un any després, la qual cosa implica que ja és un trastorn crònic.

La Generalitat admet que ha de millorar la coordinació

Pérez alerta, a més, que “cal fer més formació als professionals per atendre aquestes coses perquè no estaven preparats per veure estrès agut”. La Generalitat ha desplegat, juntament amb la Unitat de Trauma i el CUESB, xerrades formatives a professionals i afectats, per abordar situacions com les del 17-A. Durant aquest temps també es van atendre professionals dels diferents cossos que van treballar durant l’atemptat i van ser testimonis directes de la tragèdia i ara tenen seqüeles psicològiques.

Ajuda burocràtica

Les trucades de seguiment que es van fer des del CUESB van treure a la llum la manca d’informació dels afectats sobre els seus drets jurídics. L’Ajuntament de Barcelona ha signat un conveni amb la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme (UAVAT) perquè les persones que han patit els atemptats tinguin les seves necessitats cobertes i disposin d’assessorament jurídic i legal per reclamar ajudes o prestacions a les quals tenen dret per llei. 

Ajuda burocràtica

Les trucades de seguiment que es van fer des del CUESB van treure a la llum la manca d’informació dels afectats sobre els seus drets jurídics. L’Ajuntament de Barcelona ha signat un conveni amb la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme (UAVAT) perquè les persones que han patit els atemptats tinguin les seves necessitats cobertes i disposin d’assessorament jurídic i legal per reclamar ajudes o prestacions a les quals tenen dret per llei.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ