Selecciona Edició
Connecta’t

Límits i possibilitats del dibuix

Persones, ordinadors i forces de la naturalesa en una investigació d’Edouard Cabay sobre l’acte de dibuixar

Una de les instal·lacions de 'Interlocutòria-mático', una mostra en el centre Arts Santa Mònica.
Una de les instal·lacions de 'Interlocutòria-mático', una mostra en el centre Arts Santa Mònica.

Una ona avança sobre la superfície del mar, afectant l’equilibri d’un pèndol flotant i fent oscil·lar una ploma col·locada en el seu extrem, que deixa rastres de tinta en una fulla, expressant el ritme i el curs de les ones en una traducció gràfica del moviment marí. Es tracta de Traces, una de les obres que formen part de Machinic Protocols, una investigació sobre els límits i les possibilitats del dibuix que duu a terme el francès Edouard Cabay, docent de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), des de fa tres anys. “Utilitzem el dibuix per explorar la nova realitat sorgida de l’avanç i la intrusió de la tecnologia en la nostra vida, per entendre com aquesta pot enriquir les nostres pràctiques més enllà de l’optimització i l’eficiència”, explica Cabay, el treball del qual planteja qüestions entorn de l’autoria i el rol de l’atzar i de l’accident com a font d’experimentació creativa.

Al llarg d’aquests tres anys, Cabay ha involucrat en la seva investigació a més de 80 col·laboradors procedents de l’àmbit de la tecnologia i de l’art. No obstant això, l’ingent material gràfic que ha reunit no ha estat produït només per persones, sinó també per ordinadors amb algorismes creats ex profeso, màquines també construïdes expressament i, fins i tot, forces de la naturalesa, com el mar, el vent o la pluja. “Malgrat les diferències de com es fan i es poden llegir, tots els dibuixos del projecte comparteixen unes característiques comunes: sempre són únics, la seva forma final no es pot anticipar i no són creats per un únic autor, sinó per un sistema complex en què intervenen diversos factors”, explica Cabay.

La seva pràctica de creació col·lectiva es posa de manifest en Plots, un conjunt de tríptics de dibuixos fets amb una sola intenció, però desenvolupats a través de tres mitjans diferents: un ordinador, una persona i una màquina. “Per activar els tres processos creatius jo proporciono un protocol o un conjunt d’instruccions en tres idiomes: un algorisme per a l’ordinador, un text per a l’ésser humà i un codi numèric per controlar els gestos d’un robot, creat especialment per a aquesta finalitat”, explica l’artista docent.

Plots, que amb 120 dibuixos constitueix el nucli central de la investigació, s’exhibeix al centre Arts Santa Mònica fins al 6 d’octubre, en la mostra Auto-mática, juntament amb instal·lacions creades especialment per a l’ocasió. A més d’evidenciar els diferents processos que ha analitzat, aquestes permeten a Cabay involucrar en el projecte també al públic. És el cas de Auto-matic portrait - iteration n.1, la instal·lació que tanca el recorregut en la qual es convida el visitant a realitzar un dibuix seguint les instruccions deixades per l’artista. Una cosa així com una partitura que amb l’ajuda d’un metrònom permet crear en 20 minuts un fragment d’una obra col·lectiva, el resultat de la qual serà desvetllat en la clausura de la mostra. No és l’única peça que es realitzarà durant l’exposició.

Cabay ha creat una màquina que penja en la caixa de l’escala que cada 10 segons deixa caure una gota de color des d’una altura de 15 metres en una fulla de paper col·locada a la planta baixa que es mou un centímetre cada 30 segons. “D’aquesta manera cada dia 10.000 gotes cauen sobre el llenç i, encara que l’objectiu és dibuixar una quadrícula ortogonal, no sabem amb total seguretat si la gota caurà verticalment i aterrarà en la posició precisa o si el moviment de l’aire i altres factors la desviaran de la seva trajectòria. És un experiment i només els dibuixos que sortiran, un cada tres dies, podran donar la resposta”, diu Cabay.

Una altra instal·lació la formen vuit ventiladors que amb el seu aire mouen una vela que al seu torn desplaça un bolígraf col·locat en el centre d’un llenç. Quan el bolígraf s’apropa a un ventilador, un sensor s’encarrega d’allunyar-lo. “El bolígraf i els ventiladors estableixen un diàleg que manté el moviment perpetu de manera que la màquina mai deixa de dibuixar”, conclou l’artista. 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >