Selecciona Edició
Connecta’t

Només el 17% dels hospitals de la xarxa pública els dirigeixen dones

Una enquesta apunta al fet que només el 4% de les metgesses en actiu accedeixen a llocs de responsabilitat

Olga Pané, gerent de l'hospital del Mar, és una de les poques dones al capdavant d'un centre hospitalari a Catalunya.
Olga Pané, gerent de l'hospital del Mar, és una de les poques dones al capdavant d'un centre hospitalari a Catalunya.

El despatx noble dels grans hospitals de la xarxa pública té nom d’home. Tot i que són majoria a les facultats de Medicina, poques dones accedeixen a la direcció dels complexos hospitalaris de Catalunya. EL PAÍS ha recollit les dades dels organigrames empresarials que apareixen a la pàgina web dels 63 hospitals de la xarxa pública catalana i només el 17% (11 centres) els dirigeixen dones. L’Institut Català de la Salut (ICS), la gran empresa pública que gestiona vuit grans hospitals, és el més paritari: la meitat dels seus centres els regeixen dones.

El resultat de repassar qui està al capdavant dels hospitals catalans cristal·litza una realitat que alguns professionals fa anys que denuncien i que el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha tornat a posar sobre la taula fa poc, en una enquesta als seus col·legiats: les dones són majoria a les aules i en els escalafons més baixos de la carrera professional, però encara els costa accedir a llocs de direcció.

Segons els organigrames disponibles a les respectives pàgines web dels complexos hospitalaris del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat), només els hospitals de Viladecans, Bellvitge, el Municipal de Badalona, l’Institut Català d’Oncologia, el Parc Salut Mar, el centre MQ Reus, el Josep Trueta de Girona, la Clínica de Ponent i la Clínica Terres de l’Ebre els regeixen dones. En la resta de la cúpula directiva hi ha més paritat, però continuen predominant els homes.

Un estudi signat el 2015 per metgesses de l’Hospital Clínic posava ja de manifest la desigualtat de gènere en l’accés a càrrecs directius. “Considerant el conjunt de metges amb una posició jeràrquica, la proporció de dones va ser del 8,1%, 5,8%, 7,3%, 9%, 10,2% i 8,3% versus el 24,4%, 20,5%, 21,4%, 22,5%, 23,3% i 20,08% el 1997, el 2000, el 2002, el 2004, el 2006 i el 2008, respectivament”, recollia l’informe, que assenyalava, també, que llavors la majoria d’especialitats estaven masculinitzades. “Només anestesia i psiquiatria infantil eren especialitats fortament feminitzades”, assenyalava la investigació.

Sostre de vidre

Perspectiva de gènere en els plans de Salut

La nova consellera de Salut, Alba Vergès, va assumir el càrrec anunciant un gir en les polítiques de salut per dotar-les de perspectiva de gènere. “Les dones viuen més anys que els homes, però amb pitjor estat de salut”, recorda sovint en les seves compareixences.

Així, Vergès ja ha anunciat la creació d’un grup de treball per la igualtat de gènere, que s’encarregarà de concretar com s’implanta aquesta perspectiva de gènere en les polítiques sanitàries. A més, va assegurar, en la propera convocatòria d’ajudes a la investigació biomèdica del Govern (PERIS), no se subvencionaran estudis que no incloguin una bona representació de dones en la seva mostra.

Amb tot, si bé la feminització de les especialitats va a alça, l’accés a llocs de direcció continua llastrant la igualtat de gènere en el sector mèdic. “És veritat que ara tot són noies a les facultats, però en la meva generació hi havia més nois. Per això en els càrrecs directius hi ha un element generacional i s’acumulen més càrrecs en mans d’homes perquè abans hi havia més homes”, valora la doctora Olga Pané, gerent de l’Hospital del Mar. Pané és una de les poques dones que està al capdavant d’un hospital a Catalunya. Atribueix una part de la desigualtat de gènere a qüestions generacionals i de demografia —la carrera professional és llarga i els metges que tenen edat per accedir a càrrecs de responsabilitat són més grans i, per tant, reflecteixen les proporcions d’aquella època, quan hi havia més homes que dones en la professió—.

Segons l’enquesta del COMB, només el 4% de les metgesses en actiu assumeixen llocs de responsabilitat, mentre que el percentatge de professionals homes en càrrecs de poder en la sanitat catalana és del 14,5%. L’òrgan col·legial ja va advertir també en un altre estudi sobre el sostre de vidre dins de la professió mèdica i ho va exemplificar amb el fet que, a l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa sanitària pública més gran, que gestiona vuit hospitals i el 80% de l’atenció primària a Catalunya, el 86% dels caps de serveis dels seus hospitals són homes. Les diferències de gènere, assenyalava l’estudi, són menys accentuades a mesura que es redueix la categoria (els caps de secció són el 62,4% homes i el 37,6% dones).

“Poca conciliació”

Amb tot, afegeix Pané, hi ha elements culturals i socials que influeixen en l’absència de dones en càrrecs de responsabilitat. “Nosaltres fem processos de selecció i sempre hi ha menys dones que homes. Valorem molt, per exemple, la investigació o els mèrits que es fan fora de l’horari laboral, i la disponibilitat de temps encara no és igual entre homes i dones”, valora la gerent de l’Hospital del Mar. A més, afegeix: “També hi ha un retret en les famílies, que no s’enorgulleixen que la dona prosperi. Les dones, més que valorar els càrrecs de responsabilitat, busquen més la seguretat de l’horari i l’estabilitat. I, quan ascendeixes a càrrecs directius, hi ha molt poca conciliació. Les jornades s’allarguen i, sobretot, són més insegures”.

Pané rebutja que la maternitat sigui un handicap per assumir càrrecs de responsabilitat. De fet, assenyala, pot ser “un avantatge”. “Les dones tenen, per cultura, unes habilitats per tenir càrrecs directius: la mediació, per exemple. Jo en vaig aprendre molt educant els meus fills: vaig aprendre a negociar, a perseverar…”, assenyala.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ