Selecciona Edició
Connecta’t

Trapero i Forn rebutgen ser protagonistes dels actes del 17-A

L'exresponsable de la policia catalana ha demanat expressament que el protagonisme i el reconeixement siguin per a les víctimes dels atemptats terroristes

L'exresponsable dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero.
L'exresponsable dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero.

A més de les víctimes, el sobiranisme ha centrat l’homenatge dels atemptats de l’any passat a Catalunya en les figures del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i de l’exconseller de l’Interior, Joaquim Forn. ANC i Òmnium han anunciat un acte per rendir-los tribut davant de la presó de Lledoners, el 17 d’agost a la tarda, tot i que els Mossos d’Esquadra, a instàncies de Trapero, han demanat que no s’utilitzi la imatge del major ni la del cos policial.

A la cita de Lledoners hi anirà també el president català, Quim Torra, que visitarà els polítics presos. Torra ha aprofitat l’aniversari per criticar la “indecència” de la situació en què es troben els principals gestors de la tragèdia. Fins i tot, ha circulat per les xarxes l’imprimible de dues màscares amb les cares de Trapero i Forn, sota el lema: “Per seguretat, posa-te-la en el clatell”.

Però tant Forn com Trapero prefereixen que els deixin en un segon pla. El major dels Mossos ha deixat clar que creu que el 17 d’agost ha de ser un dia dedicat exclusivament a les víctimes i defuig qualsevol tipus de protagonisme, asseguren fonts del seu entorn. Fins i tot, els Mossos d’Esquadra van comunicar ahir oficialment que el major Trapero ha demanat de manera explícita que no s’utilitzi ni la seva imatge ni la del cos policial en els actes de l’aniversari dels atemptats. “El protagonisme i el reconeixement han de ser per a les víctimes”, diu la policia en el comunicat, en el qual també agraeix les mostres de suport de la ciutadania per la feina que va realitzar durant els atacs.

Forn, empresonat a la presó de Lledoners, se sent agraït per les mostres de suport, que considera espontànies, però coincideix amb Trapero en què el 17 d’agost és un dia per “reivindicar les víctimes”, segons expliquen persones del seu entorn. L’exconseller d’Interior també demana que es reconegui la feina dels Mossos d’Esquadra durant aquells dies.

La gestió dels atemptats del 17 d’agost a la Rambla de Barcelona i de la matinada següent a Cambrils va tenir una cara visible: el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. El comandament policial va informar periòdicament, davant desenes de mitjans, del progrés de la investigació i la persecució dels autors dels atacs. Al seu costat, solia acompanyar-lo Forn, que havia pres possessió del càrrec un mes abans. Els Mossos, amb el seu cap al capdavant, es van guanyar el crèdit i l’afecte de bona part de la ciutadania.

El fenomen Trapero va provocar que fins i tot es creessin samarretes, gots i xocolatines amb la seva cara i la frase que espontàniament li va dir a un periodista que es va enfadar —“bueno, pues molt bé, pues adiós”— perquè responia una pregunta formulada en català en aquesta mateixa llengua. Diverses fonts atribueixen aquells dies d’èxit mediàtic dels Mossos i dels seus responsables com el principi de la tempesta que va arrasar posteriorment la policia catalana, amb un centenar d’agents i el seu màxim responsable encausats pel procés.

La Fiscalia va considerar que Trapero era un cooperador dels polítics independentistes i va demanar que ingressés a la presó preventiva. Al novembre, va ser apartat del seu càrrec com a cap dels Mossos, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, i espera el judici, acusat de sedició i organització criminal. En menys de tres mesos, el comandament policial va passar de ser un referent a ser apartat del cos, relegat a tasques administratives, amb l’amenaçador futur de poder ser condemnat i ingressat a la presó.

L’exconseller Forn sonava com a substitut de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona quan va tocar estrènyer les files en la causa independentista i es va posar a dirigir els Mossos, la conselleria més calenta aquells dies pel paper que podia assumir la policia catalana. Forn va dirigir fins al final el doble discurs polític que els Mossos permetrien el referèndum, però obeirien els jutges. Va estar al capdavant del cos durant tres mesos. Fa nou mesos que és a la presó preventiva, per ordre de l’Audiència Nacional, acusat d’un delicte de rebel·lió.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ