Escurçar la dieta per allargar la vida? Els enigmes de la restricció calòrica
S’ha demostrat que passar gana allarga l’esperança de vida en un munt d’espècies, des de fongs fins a primats no humans. Però, què passa en els humans?
Dieta Dukan, dieta macrobiòtica, dieta Hamptons, dieta de la llimona... La nostra societat occidental es desviu per perdre pes de diverses i pintoresques maneres, sovint més associades a les modes del moment que a les evidències científiques sobre la seva efectivitat i els seus beneficis per a la salut. No obstant això, al marge de la superficialitat i irracionalitat de moltes de les dietes del món modern, la ciència fa més de 80 anys que estudia (sense pressa, però sense pausa) un tipus de dieta experimental que no té rival en l’actualitat: la restricció calòrica.
A grans trets, la restricció calòrica és un tipus de dieta en què es restringeixen les calories consumides en comparació amb una dieta normal (d’entre un 10% i un 15% fins a extrems d’entre un 40% i un 50%, segons l’estudi i l’espècie animal) però sense arribar a l’extrem de la desnutrició, perquè s’assegura que s’ingereixen tots els nutrients necessaris. Es tracta, en paraules simples, de passar una mica de gana, però sense arribar a patir els efectes nocius de la gana. Aquest tipus de dieta “senzilla” ha demostrat que pot allargar l’esperança de vida i la vida mitjana d’un gran nombre d’espècies diferents: des d’organismes d’una sola cèl·lula (com els paramecis) fins a fongs, aranyes, cucs, peixos, ratolins, rates, gossos i primats no humans.
L’increment de l’esperança de vida varia segons el grau de restricció calòrica i l’espècie, però sabem, per exemple, que es pot allargar la vida entre un 30% i un 40% tant en ratolins com en rates gràcies a aquest enfocament dietètic. A més, també s’ha vist que no només els animals vivien més temps, sinó que també diverses malalties associades a l’envelliment apareixien més tard i es mantenien joves durant més temps. En altres paraules, s’ha comprovat que aquests animals subjectes a restricció calòrica no només viuen més, sinó millor.
Les raons per les quals la restricció calòrica és clarament beneficiosa en una varietat tan àmplia d’organismes no estan clares avui dia. Hem de tenir en compte que l’envelliment és un procés molt complex i es produeix a causa de diversos factors, molts dels quals estan interconnectats. A causa d’això, hi ha força hipòtesi sobre per què aquesta dieta és beneficiosa: disminució de la producció de radicals lliures, reducció de la freqüència de divisions cel·lulars, descens de la temperatura corporal, menys danys a l’ADN, una resposta protectora a un estrès de baixa intensitat, disminució de la taxa metabòlica basal... Quin o quins d’aquests factors són els que influeixen en una major longevitat és una cosa que es desconeix en l’actualitat, però és com si els processos fisiològics que passen en els organismes que es beneficien de la restricció calòrica anessin a “càmera lenta”.
I en els humans? Quins efectes té la restricció calòrica en l’esperança de vida de la nostra espècie? Malauradament, és un enigma i la principal raó per la qual no ho sabem és ben senzilla: encara no hi ha assajos clínics prou duradors com per saber si la restricció calòrica tindria algun efecte en la longevitat humana. De fet, per bé que avui mateix comencés un assaig clínic a molt llarg termini per avaluar aquest tipus de dieta, trigaríem probablement dècades a saber-ho, a causa de la (relativament) llarga esperança de vida de l’ésser humà. Així doncs, no tindrem respostes aviat, en relació a aquest assumpte i, de moment, ens hem de conformar amb els estudis de restricció calòrica realitzats sobre els nostres cosins evolutius, els primats no humans.
Quin o quins d’aquests factors són els que influeixen en una major longevitat és una cosa que es desconeix en l’actualitat, però és com si els processos fisiològics que passen en els organismes que es beneficien de la restricció calòrica anessin a “càmera lenta”
Investigacions dutes a terme en macacos rhesus durant més de dues dècades han comprovat que la restricció calòrica sense desnutrició allargava la vida d’aquests macacos, al mateix temps que es produïa un endarreriment en l’aparició de malalties associades a l’envelliment, i es mantenien sans durant més temps. A més, es va observar que aquests efectes beneficiosos de la restricció calòrica es produïen en els primats adults i ancians i no en aquells en què s’aplicava des que eren joves. D’altra banda, també es va detectar un descens de la temperatura corporal dels micos, cosa que també s’havia observat en rosegadors que mostraven efectes beneficiosos per aquesta dieta.
Sens dubte, els resultats vistos en els macacos rhesus són molt prometedors per a nosaltres, ja que compartim el 97.5 % del genoma amb ells. No seria cap deliri aventurar que els beneficis observats en els macacos per la restricció calòrica podrien aparèixer en humans, si no tots, almenys una part. Aquesta idea general és la que també ha portat a realitzar assajos clínics de restricció calòrica en humans. No són prou duradors com perquè puguem afirmar res quant a la longevitat, però els resultats són molt positius per a la salut encara que s’apliqui aquesta dieta durant pocs anys.
La primera investigació de la restricció calòrica realitzada en humans no obesos, el famós assaig CALERIE, ens ha aportat ja informació molt interessant i encara continua en marxa. En una de les fases d’aquest estudi, es va observar que si es reduïa un 15 % la ingesta calòrica durant 2 anys en humans, l’estrès oxidatiu i la taxa metabòlica basal disminuïen. No semblen dades espectaculars a primer cop d’ull, però té importants implicacions perquè són processos que estan relacionats amb malalties associades a l’envelliment com el càncer, la diabetis o l’Alzheimer. A més, són també efectes que s’havien vist abans en altres animals subjectes a una restricció calòrica. Un altre estudi en humans mostrava que la restricció calòrica era molt efectiva en la reducció del risc d’aterosclerosis (dipòsits de greix en artèries), la qual cosa implica un paper molt interessant d’aquesta dieta en la prevenció de malalties cardiovasculars.
Davant tots els indicis que suggereixen que la restricció calòrica podria ser beneficiosa per a la salut humana, un nombre encara baix de persones està adoptant, pel seu compte i risc, aquesta dieta com una intervenció contra l’envelliment. Encara és aviat per llançar-se a la piscina. Desconeixem les conseqüències a llarg termini de la restricció calòrica en humans i tampoc sabem si és segura ni sota quines circumstàncies. Sí que sabem, per exemple, que els qui estan en fase de creixement (bebès, nens, adolescents...) o ja són molt prims, les embarassades i aquelles que busquen estar embarassades no haurien de sotmetre’s a aquesta dieta, en absolut. Encara que la restricció calòrica resulta molt prometedora, podria passar com en el famós acudit mèdic: pot ser que les persones que restringeixin la seva ingesta calòrica no arribin a viure més, però els dies, sens dubte, se’ls faran més llargs. El temps, i els estudis científics, ens diran si tenen raó o no.
