_
_
_
_

L’onada de calor dispara la contaminació per ozó

Ecologistes en Acció denuncia la "passivitat" de les administracions davant l’episodi de pol·lució

Jessica Mouzo
Vista de la Central Tèrmica de Sant Adrià del Besòs des de la platja.
Vista de la Central Tèrmica de Sant Adrià del Besòs des de la platja.MASSIMILIANO MINOCRI

La forta radiació solar que ha castigat la península durant l’onada de calor els darrers dies ha encès les alarmes de la contaminació per ozó. Aquest contaminant es forma amb l’aparició d’una alta radiació solar, però augmenta amb la presència d’altres contaminants a l’aire, com el diòxid de nitrogen o partícules en suspensió procedents, generalment, del trànsit rodat. Segons Ecologistes en Acció, durant la primera setmana d’agost, 200 estacions que mesuren la qualitat de l’aire van detectar nivells d’ozó per sobre de l’objectiu legal. L’entitat denuncia la “passivitat” de les administracions, que amb prou feines han pres mesures per tallar aquest episodi de contaminació.

Segons l’organització ecologista, entre dimarts i diumenge passats, es va superar 70 vegades el llindar d’informació a la població, establert per norma en 180 micrograms d’ozó per metre cúbic d’aire, com a mitjana horària. Gairebé cap comunitat autònoma queda lliure de pecat (Astúries, Castella-la Manxa, Catalunya, Extremadura, Galícia, Madrid, el País Basc i la Comunitat Valenciana), tot i que Catalunya se’n porta la palma: es va superar 17 vegades a la zona de la Plana de Vic, 10 a Barcelona ciutat i alguna, també, a l’àrea metropolitana de la capital catalana. “L’ozó afecta més a zones d’interior periurbanes i rurals. Però, encara que no és habitual, aquesta vegada a Catalunya les puntes d’ozó es van registrar diumenge al Passeig de Gràcia i a la Ciutadella, al centre de la ciutat. Com sol passar, el problema el causen les zones de l’àrea metropolitana i el pateixen més les àrees rurals de l’interior de Catalunya, perquè les brises marines arrosseguen aquesta contaminació cap a l’interior”, explica Miguel Ángel Ceballos, expert en qualitat de l’aire de Ecologistes en Acció.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona admet que va tenir “nivells alts d’ozó troposfèric el 4 i el 5 d’agost produïts per la combinació de contaminació atmosfèrica amb una alta radiació solar i la manca de vent, com a d’altres províncies de Catalunya, principalment de l’interior”. Així mateix, assenyala un portaveu, “els nivells de contaminació local per partícules i diòxid de nitrogen aquests dies s’han mantingut per sota dels llindars dels protocols corresponents”.

L’entitat ecologista denuncia, a més, que s’ha superat de manera generalitzada l’objectiu establert per norma per protegir la salut i denuncia la “negligència” de les administracions per no prendre mesures, fet que contrasta amb la situació de França, on ciutats com París, Marsella o Lió van reduir el trànsit i van encarir l’estacionament al centre de les urbs, entre altres iniciatives. “Es fa molt poc. En els darrers anys, algunes ciutats han començat a implantar plans d’emergència quan augmenta la contaminació per diòxid de nitrogen o partícules fines. Però, per a l’ozó només n’hi ha a Valladolid, que disposa d’una regulació per a aquests casos i ha pres mesures”, protesta Ceballos.

Segons Ceballos, els respectius governs i institucions locals es limiten a fer “actuacions informatives”, informant la població que s’ha produït un episodi de contaminació per ozó i donant recomanacions perquè se’n protegir dels efectes. Un portaveu del consistori barceloní, per exemple, assenyala que davant una contaminació d’aquest tipus “se segueixen les recomanacions establertes per la Generalitat” i s’informa a través de l’Agència de Salut Pública. “Bàsicament es tracta d’informar perquè la població més vulnerable (persones amb malalties cardiorespiratòries, nens en edat preescolar, gent gran i embarassades) redueixin les activitats que suposin esforços físics, realitzades a l’aire lliure, durant el període que superi el llindar”. Ceballos denuncia, no obstant això, que no n’hi ha prou, amb aquestes mesures. “Estem disposats a reforçar aquest protocol amb la Generalitat si aquesta ho considera adequat”, apunta un portaveu de l’Ajuntament de Barcelona.

Valladolid, un bon exemple

Valladolid és, de fet, l’únic municipi que se salva de l’esbroncada d’Ecologistes en Acció. L’Ajuntament va desplegar el 2017 un paquet de mesures per combatre la contaminació i disposa d’un protocol específic per a episodis de contaminació per ozó, partícules fines i diòxid de nitrogen. “Quan estem a nivell 2 o 3, la cosa és complicada i és quan es prenen mesures com la restricció del trànsit o el tall del rovell de l’ou del centre de la ciutat. Cal prendre mesures per preservar la salut pública, per bé que algunes incomodin els ciutadans. Per sobre de la comoditat política hi ha la salut de la gent”, apunta la regidora de Medi Ambient, María Sánchez. Els val·lisoletans disposen, a més, de les dades de qualitat de l’aire en temps real en la web de l’ajuntament. “En breu, tindrem d’un dispositiu per a mòbils on els ciutadans podran consultar la qualitat de l’aire i, si estem en un nivell de prealerta, per exemple, podran decidir si usaran el cotxe o no ho faran aquell dia”, afegeix Sánchez.

L’exposició a contaminants com l’ozó implica un augment del risc de patir malalties respiratòries agudes i l’agreujament de dolències cardiovasculars prèvies. Ecologistes en Acció assenyala que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre 1.600 i 1.800 defuncions prematures anuals a Espanya estan relacionats amb l’exposició a alts nivells d’ozó.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
_
_