Selecciona Edició
Connecta’t

Pere Navarro: “El ‘procés’ s’estudiarà a les escoles de ‘màrqueting’”

El director general de Trànsit parla del seu primer cotxe, les empreses que treuen multes i la seva pròpia experiència amb el carnet per punts

Té al seu despatx una carta demanant ajuda en seguretat vial per a un país africà. “Com que són musulmans, no fan test d'alcoholèmia perquè en teoria no beuen, però beuen i molt. Passava al Marroc”, recorda Pere Navarro (Barcelona, 1952), que entre la seva primera (2004) i la seva tercera (2018) legislatura al capdavant de la DGT va estar en l'ambaixada a Rabat com a conseller d'ocupació.

Té tots els punts del carnet?

Tothom em diu que els té tots, però no quadra perquè en mirar les dades jo veig milions de punts retirats. Jo sí els tinc perquè vaig estar molts anys fora d'Espanya i no tenia risc de perdre'ls.

Va aprovar a la primera?

Va ser fa molts anys. La veritat és que no ho recordo. El permís de conduir era el regal dels teus pares en complir els 18. Un no era gran fins que no tenia el carnet.

Quin va ser el seu primer cotxe?

Un dos cavalls de tercera o quarta mà. Li retiraves la catifa i veies la carretera per sota.

Al director de la DGT també li posen multes?

Me les hauria de posar jo (riures). Abans a mi m'agradava conduir, en gaudia. Però des que vaig entrar en aquesta feina, amb els accidents, els ferits... li he agafat certa aprehensió. De multes res. No tinc cotxe ni moto. Funciono amb car sharing, taxi, algú que em porta... Probablement sigui l'únic director de trànsit de tot el món que no té cotxe oficial. Cal donar exemple i s'han suprimit.

Amb cotxe oficial es poden fer viatges llargs? Què hi ha després de la política?

Hi ha el món real. Si practiques molt de temps la política t'hi allunyes. Jo vaig estar molts anys de governador civil a Girona, va haver-hi unes eleccions i la setmana següent estava d'inspector de treball, visitant en el meu cotxe polígons industrials i tallers per buscar treballadors no donats d'alta. Si superes això estàs preparat per a tot.

Tots porten un director de trànsit en el seu interior, igual que un entrenador de futbol?

Sí, sobre trànsit tothom opina. Per això la meva obsessió per les dades. Quan la gent té dades, puja el nivell del debat perquè partim d'una informació objectiva. Sense dades no hi ha política de seguretat vial i el que no es mesura no es pot millorar. Tothom diu que condueix bé, que són els altres els que condueixen malament. La realitat és que en aquest país impera l'individualisme. Costa fer-se a la idea que estàs compartint la via pública, que hi ha unes normes...

Als sopars amb amics, parlen de radars?

Sí. Em pregunten pel coeficient d'error, si tal radar funciona, si és veritat allò dels grans de cafè per no donar positiu en alcoholèmia...

Alguna vegada li han dit: Pere, treu-me aquesta multa?

No. Ni els amics, que em coneixen, ni dins del Govern, on em respecten.

Les empreses que es dediquen a treure multes són l'enemic?

És xungo. Al principi, a la porta de les prefectures, hi havia senyors que et donaven targetes i deien: ‘Truqui'ns, li traurem la multa’. Era una banalització de la seguretat vial i donava imatge de país bananer. Una de les mesures que més èxit va tenir va ser el descompte del 50% per ràpid pagament. Ja no surt a compte recórrer. Quan vam anar a Brussel·les per explicar-ho, no va haver-hi forma que els nòrdics ho entenguessin. Per a ells, si la fas, la pagues. Vam haver de dir-los que era un tema mediterrani.

Som com conduïm?

Sí. Totes les contradiccions de la societat estan a la carretera. Vivim accelerats. La velocitat sembla un valor en la societat actual però per a nosaltres és allò que mata o causa lesions greus igual que a la ciutat els problemes de mobilitat estan en l'excés de cotxes.

Fa no gaire, Pedro Sánchez va dir: “El dilluns agafo el meu cotxe per recórrer Espanya i escoltar”. Avui és president. S'ho imaginava?

La vida dona sorpreses. El que planifiques no surt, el que surt és el que no havies planejat. Aquesta probablement és una sorpresa molt agradable per a molta gent.

En l'actualitat política, veu algú que corre massa?

Les notícies. Tot va molt de pressa, a 140 caràcters, no hi ha temps per treure conclusions.

Pensa endurir les sancions per fer servir el mòbil al volant. Whatsapp és el perill més greu?

El mòbil és la primera causa d'accident mortal. Abans no existia el Whatsapp. Ens va costar, com va costar el casc, el cinturó... però cal conscienciar-se.

El carnet per punts és l'estratègia de càstig i incentiu. A Catalunya, on va néixer, hi ha hagut més d'una cosa que de l'altra?

La Catalunya que llegeixo als diaris no té res a veure amb la Catalunya en la qual vaig néixer i vaig créixer. Crec que s'estudiarà a les escoles de màrqueting la comunicació que ha fet el procés. La independència és un disbarat, però és un projecte. De l'altre costat, l'únic que hi havia era les retallades i complir amb el dèficit. Hi ha reivindicacions en les quals tenen raó i unes altres a desmuntar. Si haguessin demanat finançament, no ser menys que el País Basc, hi hauria anat tot Catalunya darrere, però es van aferrar a la independència i la meitat es va quedar despenjada. L'altre error va ser el nou estatut, ser més nacionalistes que els nacionalistes. Aquí va començar a espatllar-se tot.

Enginyer industrial per fora, director de teatre per dins

“La meva vida és una successió d'errades. Volia ser director de teatre, però vaig fer enginyeria”. Va implantar el carnet per punts i va ser l'últim càrrec a caure de José Luis Rodríguez Zapatero després de l'arribada de Rajoy al Govern. Quan li van demanar que tornés a la DGT, ho va rebutjar, però no va poder dormir, i l'endemà va decidir acceptar. “Em va agradar que valoressin l'edat i l'experiència. Aquí hi ha molta gent gran desaprofitada”.