Selecciona Edició
Connecta’t

Microcrèdits, venda de joies i estalvis

El jutge investiga les fonts de finançament utilitzades per la cèl·lula gihadista per adquirir el material necessari per atemptar

Younes Abouyaaqoub posa amb una armilla suposadament carregada amb explosius. En vídeo: Així va ser el final dels terroristes.

“Això, germans, no costa res. L’única cosa que et cal és la fe. Creure en Alà i tenir... tenir un odi a aquests kuffar [infidels], un odi exagerat. Sense això, no es pot aconseguir això, i això, de pressupost, no ha superat els 15 euros. Entre els 15 i els 20”. Youness Abouyaaqoub, autor material de l’atemptat a la Rambla de Barcelona, el 14 d’agost de l’any passat presumia en un vídeo de l’escàs desemborsament que havia fet la cèl·lula per fer-se amb el material necessari per fabricar l’explosiu amb el qual pretenien atemptar a Espanya i França.

Diversos informes policials incorporats al sumari confirmen que, efectivament, el cost que va permetre que la cèl·lula elaborés centenars de quilos de l’explosiu conegut com a mare de Satán —i que va esclatar accidentalment la nit del 16 d’agost al xalet d’Alcanar i que va causar la mort a dos dels gihadistes— va ser baix: entre el 8 de juliol i el 7 d’agost, els terroristes van gastar 1.225 euros a adquirir, en establiments de Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, Gurb i Vinaròs, diversos litres de peròxid d’hidrogen i acetona, els dos ingredients dels explosius casolans que van elaborar. A més, els terroristes van gastar 1.161 euros en el lloguer de vehicles, 150 dels quals eren per aconseguir la furgoneta de l’atemptat de la Rambla.

Aquesta quantitat de diners va ser recaptada pels gihadistes mitjançant diferents sistemes. Els investigadors han detectat que dos dels terroristes —Youssef Aalla i Mohamed Houli— van realitzar tres vendes de joies en dos establiments de Vinaròs (Castelló) entre el 12 i el 16 d’agost, amb les quals van aconseguir 2.530 euros. Van intentar una quarta venda, amb què pretenien recaptar 800 euros més, però la dependenta de la botiga va sospitar de la procedència de les peces d’or i les va rebutjar.

Abans, el 4 d’agost, dos integrants més de la cèl·lula, Younes Abouyaaqoub i Mohamed Hichamy, havien anat junts a la sucursal de Caixabank, al carrer Sant Isidre de la localitat de Sant Carles de la Ràpita, i havien extret dels seus comptes corrents importants quantitats de diners que encara no s’han concretat. Hichamy també operava amb una altra entitat bancària, la ja extingida Catalunya Caixa, a través de la qual va fer transferències a un compte d’Alemanya durant anys, entre 500 i 1.000 euros tots els mesos. Una operativa que va despertar les sospites de l’entitat, que va obrir una investigació per blanqueig de capital, de la qual, segons detalla un informe dels Mossos d’Esquadra, “no en va resultar cap cosa rellevant”.

L’última via de finançament descoberta és la sol·licitud de microcrèdits per part dels terroristes. L’estudi de l’activitat de trucades del telèfon de Hichamy ha revelat que entre el 4 i el 7 de juliol del 2017 va realitzar diverses trucades a l’empresa financera Cofidis amb aquesta finalitat. Un informe dels Mossos considera aquestes comunicacions “especialment importants”, ja que es van produir un mes i mig abans del 20 d’agost del 2017, data inicialment prevista pels terroristes per perpetrar els atemptats i que, finalment, es va avançar després que esclatessin accidentalment els explosius que anaven a utilitzar.

Dates clau

“Tot sembla indicar que la voluntat de Hichamy era aconseguir diners a crèdit (per no ser retornats, evidentment) amb la finalitat d’adquirir les substàncies precursores per a la fabricació dels explosius”, afirma l’informe policial que subratlla que va ser en aquestes dates quan el grup va adquirir les substàncies. La investigació revela que Abouyaaqoub i tres familiars de membres de la cèl·lula van demanar microcrèdits en aquestes dates.

Així mateix, els escorcolls han revelat que Mohamed Houli també va sol·licitar préstecs petits —cap de més de 300 euros— a altres dues financeres: Moneyman i Dinerorapid. El telèfon mòbil de Houli va destapar que a l’abril, al maig i al juny de l’any passat va sol·licitar aquests microcrèdits —els dos últims de tan sols 200 euros— per a la qual va utilitzar la identitat falsa de Nelu Daniel que havia adquirit de manera irregular. Per als investigadors, aquest últim detall “bé pot respondre a aquesta tàctica d’impossibilitar o dificultar un posterior rastreig per part dels cossos policials, a costa d’enganyar i estafar l’empresa de microcrèdit”.

MÉS INFORMACIÓ