Selecciona Edició
Connecta’t

Forcadell demana revocar cinc jutges de l’1-O que van negar la seva inviolabilitat parlamentària

Una sala especial del Suprem es reunirà al setembre per resoldre les peticions

Carme Forcadell, expresidenta del Parlament.
Carme Forcadell, expresidenta del Parlament.

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha demanat revocar els cinc jutges del Tribunal Suprem que integren la sala que jutjarà l'1-O per falta d'imparcialitat, ja que van admetre la querella de la Fiscalia en contra seu i van rebutjar la seva apel·lació a la inviolabilitat parlamentària. En un escrit, a què ha tingut accés Efe, Forcadell planteja, igual que diversos dels processats en la causa sobre el procés, la recusació del president del tribunal enjuiciador, Manuel Marchena, i dels magistrats Andrés Martínez, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela i Antonio del Moral.

Una sala especial del Suprem, coneguda com la Sala del 61, famosa per dictar la il·legalització de Batasuna, es reunirà al setembre per resoldre les peticions de recusacions dels jutges en la causa a la cúpula que va impulsar el procés unilateral a la independència de Catalunya.

L'advocada de Forcadell, Olga Arderiu, remarca en l'escrit de recusació que, a excepció del jutge Del Moral, els altres quatre magistrats van integrar la sala que el 31 d'octubre del 2017 va admetre a tràmit la querella de la Fiscalia contra Forcadell i altres membres de la Mesa, en una causa a la qual després es van afegir el Govern i els llavors líders de l'ANC Jordi Sànchez i d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart, inicialment investigats a l'Audiència Nacional.

"La mera possibilitat de considerar que els magistrats encarregats d'enjudiciar la meva representada hagin donat ja 'per suposades' gairebé totes, moltes o algunes de les 'valoracions fàctiques i jurídiques' efectuades pel Ministeri Fiscal en la seva querella implica necessàriament una objectiva aparença de pèrdua d'imparcialitat", sosté el recurs.

A més, segons la defensa, el fet que els jutges hagin rebutjat la invocació per part de Forcadell del principi d'inviolabilitat parlamentària, una de les qüestions "més rellevants" de la seva estratègia de defensa, els impedeix poder "observar la imparcialitat objectiva i necessària" respecte als cinc magistrats.

Segons l'escrit de recusació, el pronunciament efectuat en l'acte d'admissió 'comporta una valoració' dels fets sobre la seva rellevància penal, que va ser "molt més enllà" d'una anàlisi de tipicitat, ja que "va aprofundir en la seva qualificació jurídica, cristal·litzant així el profund anàlisi jurídic que d'ells van efectuar els magistrats".

"No només van efectuar una valoració del judici de tipicitat efectuat en la querella de la Fiscalia, sinó que, acceptant el mateix en termes generals, fins i tot es van introduir alternatives en l'esmentada qualificació, evidenciant-se així una profunda valoració juridicopenal dels fets que posteriorment seran objecte de l'enjudiciament per ells mateixos", adverteix l'escrit. Per a la defensa de Forcadell, aquest fet comporta "necessàriament" per part dels magistrats l''adopció d'un prejudici i una decisió ja adoptada sobre la naturalesa dels fets que seran en el seu moment objecte del judici'.

A més, segons l'escrit, l'acte d'admissió a tràmit i altres resolucions posteriors en les quals també va intervenir Del Moral suposen un 'pronunciament sobre l'apreciació i la no aplicació en el present supòsit de la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària' respecte a Forcadell i dels altres membres de la Mesa processats.

L'advocada de Forcadell ressalta que la inviolabilitat parlamentària suposa per al diputat una "falta absoluta de responsabilitat penal" per les opinions i vots emesos en l'exercici de les seves funcions i "és un límit a la jurisdicció de caràcter absolut i que havia de comportar necessàriament la inadmissió a tràmit de la querella".

Forcadell al·lega a més que els magistrats també van formar part de la sala que va jutjar l'exconseller de Presidència i exdiputat del PDeCAT al Congrés Francesc Homs per la consulta del 9N, en què se li va imposar una condemna d'inhabilitació per un delicte de desobediència greu per uns fet que són 'parcialment coincidents' amb la causa per l'1-O.

Com altres dels processats, Forcadell també argumenta en el seu escrit de recusació que els magistrats han mantingut una 'constant i diària' col·laboració amb el jutge instructor, Pablo Llarena, i que les dues persones que han ocupat el càrrec de Fiscal General de l'Estat durant la tramitació de la instrucció -José Manuel Maza, ja mort, i Julián Sánchez Melgar- van exercir el càrrec de magistrats a la mateixa sala que els jutges que enjudiciaran l'1-O.