Selecciona Edició
Connecta’t

La jutgessa troba “indicis de responsabilitat penal” en Pablo Casado i trasllada la causa al Suprem

La magistrada demana a l’alt tribunal que imputi el líder del PP davant dels "indicis racionals de criminalitat"

Pablo Casado, el passat 2 d'agost a La Moncloa.
Pablo Casado, el passat 2 d'agost a La Moncloa. EFE

La investigació del màster de Pablo Casado, actual president del PP, ja va camí del Tribunal Suprem. En una interlocutòria signada aquest dilluns, la magistrada del jutjat d’instrucció número 51 de Madrid, Carmen Rodríguez-Medel, decideix traslladar a l’alt tribunal la causa perquè troba “indicis de responsabilitat penal” en l’obtenció del títol del dirigent conservador a l’Institut de Dret Públic (IDP) de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC), on l’expresidenta Cristina Cifuentes també va aconseguir el diploma que li va costar la seva sortida de l’Executiu autonòmic. Segons la jutgessa, ha quedat “indiciàriament acreditat” que aquest màster s’utilitzava “com a regal o prebenda” per a alumnes “amb una posició rellevant en l’àmbit polític o institucional o que mantenien vincles estrets d’amistat o de caràcter professional” amb el catedràtic Enrique Álvarez Conde, principal implicat en la trama.

La jutgessa no pot continuar la instrucció contra el dirigent conservador perquè està aforat. Per això, després de dur a terme la investigació “en tot allò que no implica actuacions processals” contra el líder del PP, la magistrada acorda enviar la peça separada oberta pel màster de Casado al Suprem pels indicis de “responsabilitat penal” i “de criminalitat” que hi ha contra el president dels populars. “Indicis que podrien acreditar la seva atribució a la persona aforada i la seva qualificació jurídica”, afegeix Rodríguez-Medel.

En l’exposició motivada de la magistrada s’assenyalen, a més, els passos que “considera imprescindibles per a l’esclariment dels fets”: citar-lo com a imputat, demanar-li tota la documentació que conservi del màster —els quatre treballs que va esgrimir davant de la premsa, correus electrònics i justificants de recepció “que evidenciïn que efectivament es van realitzar”— i demanar-li l’ordinador portàtil on suposadament es trobaven arxivats aquests quatre treballs. Rodríguez-Medel dubta de la seva veracitat.

La jutgessa sospita que Casado va cometre un delicte de prevaricació administrativa —com a cooperador necessari— i un altre de suborn impropi. En aquesta línia, la magistrada insisteix que el líder del PP va tenir una participació “activa” en l’entramat per obtenir el seu títol, quan va lliurar la documentació per aconseguir el diploma.

Un grup VIP

Aquesta decisió es produeix després que divendres passat acabés una setmana clau al jutjat d’instrucció número 51 de Madrid. Després d’escoltar les tres alumnes que es van treure el títol com el dirigent popular, els va imputar prevaricació administrativa a les tres i suborn impropi a una d’elles, Alida Mas Taberner, llavors sotssecretària de la Generalitat valenciana durant l’etapa de Francisco Camps. La situació d’aquestes tres estudiants és similar a la del president del PP: van aconseguir el màster sense anar a classe i amb un gran nombre de convalidacions. Una d’elles va admetre, a més, que li van donar el diploma sense fer res.

D’aquesta manera, la magistrada assenyala l’existència d’un grup d’alumnes privilegiats, a qui se’ls permet validar força d’assignatures només per ser llicenciats. En canvi, la resta d’estudiants —“la gran majoria dels quals són llicenciats” i que “compatibilitzaven amb els seus treballs” el curs— “ningú no els informa d’aquesta possibilitat tan avantatjosa per obtenir el màster”. “S’ha de destacar aquesta mateixa mecànica en altres edicions”, afegeix, amb referència a la promoció de Cifuentes. Aquest grup “d’escollits” tampoc no anava “mai a classe”, malgrat que la jutgessa conclou que el màster era presencial.

Condicions avantatjoses

Quan va saltar l’escàndol després que EL PAÍS publiqués que Casado tenia un màster com el de Cifuentes, però que no recordava si va anar a classe, el mateix diputat del PP va explicar que va pactar personalment amb Álvarez Conde, director de l’IDP i principal implicat en la trama, unes condicions avantatjoses per obtenir el diploma: no havia d’anar a classe, no havia de presentar el treball final de màster (TFM), li validarien 18 de les 22 assignatures del curs —que eren més d’un 80% de les matèries i dos terços del total de crèdits exigits (60), i les quatre restants les aprovaria suposadament lliurant uns treballs que amb prou feines van sumar 92 folis en total (incloent-hi les portades, els índexs, les bibliografies...), i a més, el van avaluar Conde i una altra professora, també imputada. Ambdós li van posar excel·lents en totes les assignatures.

[“Álvarez Conde és], segons l’opinió d’aquesta instructora, qui indiciàriament ordeix aquest sistema de prebendes consistents a regalar títols acadèmics”, assenyala Rodríguez Medel. A més, segons explica la magistrada, el catedràtic “tenia el domini de la proposta sobre el reconeixement de crèdits” i la Comissió d’Estudis de Postgrau (CEP) de l’URJC “es limitava a formalitzar de manera automàtica l’esmentada proposta”. Després, sentencia la jutgessa: “Els alumnes recullen el títol o l’utilitzen sabent que no tenen cap mèrit acadèmic”.

Fins ara, el PP ha minimitzat el cas. I Casado no ha volgut donar més explicacions des que es va presentar a les primàries, malgrat que les sospites d’irregularitats han anat en augment. “És una qüestió anecdòtica i irrellevant”, va arribar a dir Teodoro García, el nou secretari general dels populars. “El president del PP és una persona rigorosa, treballadora, honrada i honesta. Al final no serà res”, va comentar la passada setmana, abans d’assegurar que aquestes acusacions són una simple campanya per “malmetre la imatge” del líder de l’oposició.

Els treballs, en dubte

El líder del partit conservador ha basat també part de la seva defensa en el fet que va ensenyar públicament els quatre treball que va fer per al curs. Però la jutgessa els posa en dubte. “En la roda de premsa del 10 d’abril del 2018 va exhibir uns documents que es podrien correspondre amb els esmentats treballs. Segons el parer d’aquesta instructora, el que és decisiu no és només que s’aportin els treballs, sinó, com que no hi ha cap evidència documental que es lliuressin aquell any, resulta essencial corroborar que es van elaborar efectivament aquell any acadèmic 2008-2009”, apunta Rodríguez-Medel, que assenyala que una “senzilla” intervenció de la policia judicial permetria saber quan es van crear aquests documents.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >