Selecciona Edició
Connecta’t

El ‘top manta’ desborda els ajuntaments catalans

La venda ambulant supera les competències municipals i és impossible erradicar-la amb la legalitat vigent

Venda de productes ‘top manta’ en el passeig marítim de Sitges.
Venda de productes ‘top manta’ en el passeig marítim de Sitges. EL PAÍS

El top manta, la venda ambulant il·legal de productes falsificats per part de persones en situació irregular, desborda els ajuntaments. La gota que ha fet vessar el got va ser l'agressió el dimecres a un turista per part d'un venedor a Barcelona. L'incident ha desencadenat una cadena de crítiques de l'oposició i els sectors econòmics contra l'alcaldessa Ada Colau. Però el top manta no és exclusiu de Barcelona, s'estén per tota la costa. Sobrepassa les competències municipals, genera una sensació contradictòria —si es persegueix, el venedor no té alternativa— i és impossible d'erradicar amb la legalitat vigent.

Com a màxim, es pot desplaçar. En això coincideixen la majoria de poblacions del litoral català en les quals el top manta, que no té permís ni paga impostos, ha ocupat els seus passejos o rambles. Cambrils, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Sitges i Roses en són alguns exemples.

A Barcelona, l'agressió de la setmana passada continua generant crítiques. Ahir, el president del grup municipal del PP a l’Ajuntament, Alberto Fernández Díaz, va reclamar la convocatòria extraordinària de la Comissió de Seguretat municipal per tractar “els problemes de delinqüència, top manta i incivisme que s'estan produint”, va dir, “aquest estiu a Barcelona”.

Barcelona i altres localitats fa anys que lluiten amb pressió policial, i mesures dissuasives. Cambrils (Tarragona) va ser pionera el 2010 a aplicar una ordenança que preveu multar els compradors. No obstant això, és un arma de doble tall, asseguren fonts municipals, que veuen com “de cara al turisme és una mesura contraproduent”.

L'agressivitat amb la qual respon part del col·lectiu de manters també preocupa i, igual que a altres localitats, a Cambrils han decidit valorar l'oportunitat i la proporcionalitat i no actuar si pot perillar la seguretat dels agents o la de la població. Les mateixes fonts recorden que “de vegades quan hi ha una actuació contra els manters, la gent del carrer arremet contra la policia”. Aquesta localitat de 34.000 habitants (80.000 a l'agost), com la resta, no es pot permetre tenir Policia Local 24 hores per a la venda il·legal. Fan patrullatge conjunt, campanyes informatives i han arribat a desviar el pas perquè els turistes no arribin als manters.

Una dona atropellada a Madrid per uns manters

L'episodi del turista agredit a Barcelona no és l'únic incident ocorregut a Espanya. Sara López Calo, sevillana de 27 anys, va passar el pitjor moment de la seva vida el 12 de juliol quan acompanyava la seva mare, en cadira de rodes, per la Gran Via de Madrid. Uns manters que suposadament fugien de la policia la van tirar al terra i li van passar per damunt, la qual cosa li va produir fins a sis fractures des de la zona sacra fins a la pelvis, a més de cops a tot en el cos.

Als passejos de Sant Salvador i Coma-ruga, al Vendrell (Tarragona), fa anys havien arribat a tenir fins a 300 venedors; ara diuen que en queden uns 30. També creuen que és “impossible d'erradicar” i expliquen que les actuacions les fan a l'estació de tren, punt de descàrrega del material. El 2017 van contractar seguretat privada, celebren jornades, campanyes de conscienciació i han pintat “Stop manta”, al terra dels passejos per als vianants.

En poques ocasions es confisca el material per l'enfarfec que genera i perquè una part de la població no veu amb bons ulls treure la seva manera de vida a uns immigrants sense recursos. Sí que creuen que caldria lluitar contra les màfies que tenen darrere. El mateix passa a Sitges. Del centenar de manters que s'instal·laven al passeig i a la platja de Sant Salvador, diuen que en queden uns 70. S'actua, però “intentant frenar-ne la presència evitant altercats i danys a tercers”. A Vilanova i la Geltrú en queden un parell de la dotzena que hi havia a la Rambla.

400 venedors a Roses

No estem per treure'ls el material i detenir-los però sí perquè la presència policial evidenciï que la venda il·legal està prohibida”, diu l'alcaldessa de Roses

Roses (Girona), potser la més afectada pel top manta amb uns 400 venedors, s'ha sumat al Vendrell i ha contractat sis vigilants privats i ha incrementat la Policia Local amb 10 interins. Es reparteixen els tres quilòmetres del passeig de Santa Margarida, on els manters ofereixen la seva mercaderia: esportives, ulleres, samarretes o bosses. Quan detecten la presència policial, recullen i se’n van uns metres enrere, esperen que passin i tornen als seus llocs. De vegades ni s'immuten.

L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan (PDeCAT), assegura que “confiscar el material porta una tasca ingent”. “No hi som per llevar-los el material ni córrer darrere d'ells i detenir-los, però sí perquè la presència policial evidenciï que la venda il·legal està prohibida”, diu. Els comerciants es queixen d'aquesta competència deslleial que diuen que provoca el tancament de botigues. Des dels consistoris lamenten la falta de mesures per combatre-ho i que l'única cosa que poden fer són controls.

Salou, l'excepció

Salou (Tarragonès) és l'únic municipi que ha aconseguit erradicar el top manta. El 2015, un venedor senegalès va morir en la localitat en caure des d'un balcó durant una operació policial que va originar disturbis. Tres anys després no venen en aquesta localitat, però molts manters de la zona hi viuen. Fonts municipals asseguren que l'èxit de la lluita contra aquesta "màfia organitzada" ha estat fruit de la pressió exercida, dels operatius que durant anys s'han fet a l'estació de tren en els quals es confiscava el material. Defensen que "l'única opció és requisar el producte, que és el que els fa mal". També creuen que hi ha un efecte crida i que els venedors acudeixen on veuen més permissivitat. Malgrat tot,un grup de manters que resideixen al municipi encara que no hi treballen, es va enfrontar dimecres de la setmana passada amb objectes contundents als mossos quan procedien a identificar-los en transportar material. Dos agents van resultar ferits lleus.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >