Selecciona Edició
Connecta’t

Santi Potros, responsable de la matança d’Hipercor, surt de la presó

L’etarra ha complert 31 anys dels més de tres mil de condemna que va acumular per 40 assassinats

Santi Poltres, a la seva sortida de la presó de Topes, Salamanca / En vídeo, la sortida de Santi Poltres de la presó

Barcelona, 21 morts en l'atemptat d’Hipercor. Madrid, 12 víctimes mortals a la plaça de la República Dominicana. L'impulsor d'aquests atemptats, el dur entre els durs, Santiago Arrospide Sarasola, (Lasarte, Guipúscoa, 1948), Santi Potros ­–encara que al final també crític amb ETA–, ha sortit a les 8.15 hores del matí d'aquest diumenge de la presó de Salamanca de Topas, després de complir 31 anys dels prop de 3.000 als quals va ser condemnat pels seus crims. Sarasola ha abandonat la presó vestit amb roba d'esport i una gorra blanca, sense fer declaracions. La policia vigila la seva localitat natal, Lasarte (Guipúscoa) per si de cas algun col·lectiu li organitza un acte de benvinguda o homenatge.

Fonts de la Delegació del Govern del País Basc creuen, no obstant això, poc probable que es produeixi a causa del distanciament de Sarasola de la banda després de l'atemptat de la T-4 de l’Aeroport de Barajas, a Madrid, en el qual van morir dues persones. Les associacions de víctimes ja estan donant suport psicològic als afectats pels crims de Santi Potros i critiquen l'escàs preu que es paga en aquest país pels assassinats.

De fet, l'etarra ha passat en presons espanyoles 18 anys per les 40 víctimes que té atribuïdes, dels 31 anys de privació de llibertat. Els 13 anys de presó restants els ha passat a França pels delictes d'associació de malfactors i tinència il·lícita d'armes. Una de les penes més altes per aquests delictes. A França no havia comès cap assassinat. “Tenim un sistema que dona tarifa plana als assassins. A partir de la primera víctima et surt gratis”, va assegurar aquest dissabte a EL PAÍS, la presidenta de Covite, Consuelo Ordóñez.

També ha suscitat dures crítiques a l’Associació de Víctimes del Terrorisme, AVT, 130 dels membres de la qual són víctimes de les seves ordres durant el temps que va romandre al capdavant d’ETA, i dels seus actes quan exercia de pistoler en els comandos més sanguinaris de la banda. L'etarra surt de la presó de Topas amb 70 anys, i dos de casat després que el 2016 l'alcaldessa d'aquest municipi oficiés la cerimònia a la presó. En fa 30, dels seus 70 anys, que és entre reixes, després d'una carrera criminal amb ETA que va començar el 1974, als comandos de la qual es va integrar el 1976.

Fugit a França

Arrospide va demanar asil polític a França després de l'amnistia del 1977 i des d'allà, com a refugiat, va organitzar i va dirigir nombrosos atemptats fins que va ascendir a la direcció de la banda. La pressió del Govern francès contra ETA i la desarticulació del seu aparell financer, unit a la desaparició d'alguns dels terroristes històrics com Juan Lorenzo Lasa Michelena, Txikierdi, detingut a França el 1985, i Eugenio Etxebeste, Antxon, deportat des de l’Equador, van propiciar la seva entrada en la direcció del grup el 1986 amb l'objectiu d'encarregar-se de l'aparell militar.

Potros va ser detingut a la localitat francesa d’Anglet el 30 de setembre del 1987, en possessió de gran quantitat d'armes i explosius, a més de documentació que va propiciar la detenció de nombroses persones relacionades amb ETA. Després de 13 anys de privació de llibertat va ser extradit a Espanya el 21 de desembre del 2000, sumant a partir de llavors 11 condemnes que ascendien a gairebé 3.000 anys de presó. El 7 de març del 2006, l’Audiència Nacional va acumular les seves 11 condemnes en una, i va fixar en 30 anys el compliment màxim de privació de llibertat. A partir d'aquest moment la data de la seva excarceració ha anat variant.

L’Audiència la va establir primer el 2030, després el 2025 després de l'anul·lació de la denominada doctrina Parot. Però la Unió Europea va obligar el 2008 els tribunals espanyols a tenir en compte els anys de presó que els reus haguessin passat en els estats membres. Va ser excarcerat el 4 de desembre del 2014 encara que només va estar 45 dies en llibertat, ja que va ser condemnat per dos atemptats més perpetrats a Madrid i Barcelona, i va tornar a ingressar a la presó. Abans de ser traslladat a la presó de Salamanca de Topas, va estar a centres d’Andalusia i de Saragossa. El primer sumari en el qual apareix el seu nom és el de l'assassinat del policia nacional Ángel Postigo, a Pamplona, el juny del 1980.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ