Sánchez i Casado tanquen la seva primera reunió sense acords
“Me'n vull fiar, per no dir que no me'n fio”, ha resumit el president del PP
El president del Govern espanyol i el del PP es van reunir dijous durant gairebé tres hores a la Moncloa, però la trobada va acabar sense cap acord important. “Me'n vull fiar, per no dir que no me'n fio”, va resumir Pablo Casado al final de l'entrevista. “No en passarem ni una a Catalunya”, va afegir. Pedro Sánchez va insistir que no farà cessions a l'independentisme i va demanar a Casado una oposició lleial en temes d'Estat. Però cap es fia de l'altre i la posició davant del desafiament català és radicalment contrària: mentre el Govern creu que és compatible respectar la llei i dialogar amb els independentistes, el PP rebutja qualsevol diàleg.
Durant la setmana s'havien dit de tot. El PP va dir que Pedro Sánchez era un "demagog", "bonista", "feble" i que s'havia "agenollat" davant l'independentisme. Des del Govern espanyol, van acusar el president del PP d'aproximar-se amb les seves paraules al discurs xenòfob de Matteo Salvini i de "no estar preparat" per governar. Però arribat el dia del seu primer cara a cara a la Moncloa, el president del Govern central i el líder de l'oposició es van tancar durant dues hores i cinquanta minuts al Palau de la Moncloa. No obstant això, no va ser suficient perquè arribessin a acords concrets sobre els assumptes d'Estat que havia proposat Sánchez.
"Gairebé tres hores de conversa amb Pablo Casado, a qui he sol·licitat una oposició responsable i lleial en qüestions d'Estat: migració, política europea, violència de gènere o infraestructures. L'objectiu comú ha de ser avançar per Espanya", ha resumit Sánchez en una piulada al final de la reunió. El president va cedir la sala de premsa de la Moncloa a Casado —"Avui és el dia del president del PP", va justificar un portaveu del Govern espanyol—. Es va donar la paradoxa que el líder de l'oposció va comparèixer a la Moncloa i el seu inquilí va remetre a la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, a la seu de Ferraz.
"Aquí no està parlant el líder de l'oposició, sinó el líder de la força majoritària a les dues cambres", va voler aclarir Casado a la tribuna de la Moncloa. "Som en la situació inèdita que el president del Govern no és el líder del partit més votat. Faré una oposició ferma, però responsable".
La trobada, que va ser "cordial", segons el president del PP, sí que va servir per rebaixar el to. Preguntat per si creia, com la portaveu popular al Congrés, que Sánchez s'havia agenollat davant dels independentistes, Casado va contestar: "Me'n vull fiar, per no dir que no em fio. Vull pensar que el que diuen els independentistes no és cert i que el PSOE no cedirà a les pressions. Si ho fessin, el PP, que té majoria absoluta al Senat, demanarà l'aplicació del 155 i portar-lo més enllà [és facultat del Govern sol·licitar-ne l'aplicació], amb la intervenció de TV3. No en passarem ni una a Catalunya. Si el PSOE no està a l'altura i es plega al xantatge, ens tindran al davant".
"Confio que després d'aquesta entrevista, Casado tingui molt més coneixement sobre com s'estan desenvolupant les relacions amb Catalunya, en què el Govern ha traçat un perímetre on la legislació vigent serà exigida en tot moment", va declarar Narbona al final de la trobada. "El PP hauria d'entendre que el que està fent el Govern és el que no va fer abans Mariano Rajoy: exigir que es compleixi la llei, però al mateix temps generar en el conjunt de la població de Catalunya l'expectativa d'un horitzó de pertinença a Espanya que convenci moltes més persones. Perquè això no ha passat en els últims anys. Al contrari".
Narbona va considerar positiu que el president del PP es referís en la seva visita a Ceuta a la necessitat d'un pla Marshall per a Àfrica, "que és el que està plantejant el PSOE a les institucions europees". "Benvingut, senyor Casado, per reconèixer les causes del drama humà de la immigració", ha assenyalat.
La presidenta socialista ha lamentat la posició del PP en la via pressupostària i ha demanat que "seria bo que el PP canviés de posició". Segons ha dit, les institucions comunitàries sabien que el Govern de Rajoy no compliria i, per això, han ofert ara al Govern la possibilitat d'endeutar-se. Casado va reiterar que no estan disposats a augmentar el sostre de despesa.
Un pacte d'Estat pendent
Pacte d'Estat. El president del Govern, Pedro Sánchez, va escalfar la reunió d'ahir anunciant que anava a proposar al líder del Partit Popular, Pablo Casado, un pacte d'Estat que inclogués una sèrie d'assumptes que volia deixar fora del debat quotidià de la política dels partits.
Immigració. El primer d'aquests assumptes és la immigració. Les arribades d'aquest any i la seva atenció, més de 22.000 persones fins ara, no estaven en l'agenda política quan es va produir la moció de censura, però el cas de l'Aquarius primer i l'augment del flux de pasteres, després, les ha posat en la primera fila informativa. Precisament Casado va viatjar el dimecres a Algesires i Ceuta per escenificar la seva preocupació per l'amenaça de l'arribada de "milions d'africans". El Govern admet que hi ha tensions amb l'acolliment, però afirma que es tracta d'un problema sobrevingut, heretat de la inactivitat de l'Executiu anterior, i que no suposa amenaça alguna.
Catalunya. La reunió de la Comissió Bilateral d'aquesta setmana ha estat defensada pel Govern com una manera de fer una altra política basada en el diàleg (encara que negant-se a establir-ho sobre la situació dels polítics presos o sobre un hipotètic referèndum d'independència). Per al PP, en canvi, aquesta reunió, suspesa des de 2011, és una mostra del peatge que ha de pagar Sánchez pel suport rebut dels independentistes en la moció de censura.
Política europea. El major assoliment del Govern davant la UE, la relaxació del dèficit exigit per Brussel·les, va xocar amb l'aritmètica parlamentària. El PP i Ciutadans van votar en contra i només el PNB ho va aprovar, la qual cosa va a obligar a un ajust extra de 6.500 milions.
Infraestructures. En aquest assumpte, considerat vital per la seva importància per vertebrar el territori —i per oferir alguna cosa en les negociacions amb Catalunya, en la qual el Govern del PP va admetre un dèficit inversor—, també han sorgit problemes. El PSOE i el PP comparteixen la necessitat d'impulsar el corredor mediterrani, però, en canvi, ja han xocat per la política de transvasaments, que el Ministeri per a la Transició Ecològica vol reduir tot el possible. El cas més clar és el del Tajo, on la comunitat donant, Castella-la Manxa, governada pel PSOE, té un clar enfrontament amb la receptora més depenent, Murcia, del Pàg.
Violència de gènere. El PSOE ha heretat un Pressupost elaborat pel PP que limita les possibles actuacions, però hi ha acord en grans línies.
