Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol abordarà amb urgència l’atenció dels menors immigrants no acompanyats

Entre el 2016 i el 2018 els joves que estan sols han passat de 4.000 a 7.000

Un jove marroquí no acompanyat, a Jerez de la Frontera (Cadis).
Un jove marroquí no acompanyat, a Jerez de la Frontera (Cadis).

Tots els vessants de la immigració tenen rellevància, però la situació dels menors estrangers no acompanyats, els MENA, ja ha fregat la zona de perill, segons apunta el Govern espanyol. Algunes comunitats autònomes han cridat l'atenció sobre una situació que consideren insostenible. Entre el 2016 i el 2018 el nombre de menors que estan sols ja arriba als 7.000. Andalusia, el País Basc i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla són les més afectades. La situació tindrà un tractament diferenciat i específic, segons ha decidit aquest dijous el Govern central en la reunió de la Comissió Delegada d'Assumptes Migratoris, presidida per la vicepresidenta, Carmen Calvo, amb presència dels ministres que tenen competències en aquesta matèria. La titular de Sanitat i Benestar Social, Carmen Montón, membre d'aquesta comissió, es reunirà amb les comunitats autònomes exclusivament per tractar dels menors.

Aquesta comissió d'assumptes per a les migracions la va crear el Govern de Pedro Sánchez fa quatre setmanes i aquest dijous ha fet la seva primera trobada per analitzar i fer propostes des de totes les perspectives de la immigració. Les conclusions es plasmaran en la guia de treball per a la trobada que es farà dilluns amb la comissió sectorial d'Immigració, en la qual hi ha les comunitats autònomes però que no es reunia des de fa dos anys.

En la trobada d'aquest dijous la ministra de Sanitat, Benestar Social i Consum ha presentat un informe sobre l'increment del nombre de menors no acompanyats que són atesos pels serveis de protecció al menor de les comunitats autònomes. El nombre ha passat de gairebé 4.000 el 2016 a superar els 7.000 en el que va d'any. “En defensa de l'interès superior d'aquests menors, cal fer un esforç coordinat entre les diferents administracions responsables per assegurar l'atenció més adequada, sense saturar els serveis de les comunitats autònomes més afectades, especialment Andalusia, el País Basc i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla”, es llegeix en un comunicat governamental. Les línies d'actuació de la política migratòria s'han estudiat aquest dijous amb la voluntat de “mantenir la seguretat de les fronteres i el respecte als drets humans” com a eixos d'aquesta política. 

De fet, aquests són els eixos de la política migratòria. A més d'elaborar l'informe per als menors, també s'establirà un pla de reforma de l'Oficina d'Asil i Refugi. Actualment s'hi acumulen al voltant de 50.000 sol·licituds d'asil, per la qual cosa el passat Consell de Ministres va aprovar la contractació de 330 funcionaris interins. En la reunió d'aquest dijous han aportat els seus punts de vista i els seus informes la ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social, Magdalena Valerio, que és alhora la vicepresidenta d'aquesta Comissió; els ministres d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Josep Borrell; de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska; i la ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social, Carmen Montón. De la mateixa manera, part de la secretària d'Estat d'Immigració, Consuelo Rumí, que exerceix de secretària de la comissió. La seva experiència és fonamental, ja que va ocupar aquest càrrec amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, des del qual va haver d'afrontar el 2005 i el 2006 una crisi d'enorme envergadura per l'arribada massiva d'immigrants tant per Ceuta i Melilla com per les piragües que arribaven a Canàries.

Culpa del Govern de Rajoy

“Cal destacar que l'actual onada de pressió migratòria era un fenomen previst i del 2016 al 2017 s'han incrementat les arribades irregulars a les costes espanyoles un 170%, davant del tancament de les altres rutes del Mediterrani. La situació, per tant, ve heretada de la imprevisió de l'Executiu anterior”, assenyala el Govern espanyol en la seva nota oficial. “El Govern de Pedro Sánchez ha hagut de donar resposta en menys de dos mesos a una realitat migratòria summament complexa”, continua. Cada ministre ha informat de la seva actuació en aquests dies d'intensificació de la pressió migratòria. Els ministres de l'Interior i d'Exteriors han viatjat al Marroc, “país amb el qual Espanya manté unes relacions molt estretes”, a més de Mauritània i Algèria, i s'han reunit amb els seus Governs per abordar aquesta situació.

Així mateix, el ministre d'Afers Exteriors ha exposat que el Govern espanyol manté contactes permanents amb la Comissió Europea per obtenir els mitjans i recursos necessaris que permetin “atendre amb dignitat les persones que arriben a les costes espanyoles”, així com protegir aquesta frontera exterior de la Unió Europea. Igualment, la Cooperació Espanyola seguirà treballant amb els països d'origen i de trànsit per reduir les causes de la immigració i col·laborar en una gestió ordenada dels fluxos migratoris. La ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social ha presentat un Pla d'Emergència per poder atendre les arribades que s'estan produint aquest estiu a les costes espanyoles. El pla inclou l'habilitació de 30 milions d'euros des d'ara i fins a finals d'any, a més de l'engegada de centres d'acolliment per portar els immigrants que ara es troben en poliesportius.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ