Selecciona Edició
Connecta’t

La nova Audiència de Barcelona, paralitzada per l’arqueologia

La troballa d'una necròpolis altmedieval en l'enderrocament dels antics jutjats modifica el projecte i el calendari del futur equipament

Una de les 16 tombes ja excavades, en primer pla. Al fons, tres arqueòlegs treballen en una altra de les fosses.
Una de les 16 tombes ja excavades, en primer pla. Al fons, tres arqueòlegs treballen en una altra de les fosses.

No ha sorprès gairebé ningú perquè se sabia que el solar on hi havia els antics jutjats de Barcelona (al final del passeig de Lluís Companys, al costat del parc de la Ciutadella) tenia una potència arqueològica molt alta per les restes trobades a les proximitats. Tan alta com a Ciutat Vella, on fins i tot per col·locar un ascensor en un edifici és obligat excavar. I aquest enorme solar de més de 5.400 metres quadrats no ha decebut, tal com va avançar EL PAÍS el 19 de juliol: en només 300 metres quadrats s'han localitzat 16 tombes, perfectament alineades d'est a oest, tal com era possible veure-les dimarts passat al matí.

Sota les enormes lloses de pedres –sis, cinc o quatre, en funció de l'edat de l'inhumat–, han estat enterrades fins ara persones que van viure en aquesta mateixa ciutat entre els segles VII i IX, l'alta edat mitjana. Se'ls ha trobat en les seves tombes de cista, panxa enlaire, amb el rostre mirant cap a ponent. “Podem estar al davant de la necròpolis d'aquest període més important per la seva extensió de tot Catalunya”, no dubta a afirmar Jordi Serra, l'arqueòleg responsable dels treballs que es desenvolupen sota un sol de justícia (mai millor dit) des de fa dos mesos.

El mosaic del 1888 aparegut després d'excavar.
El mosaic del 1888 aparegut després d'excavar.

Però no són les úniques restes que han aflorat fins avui després d'esfondrar els edificis judicials buits des del 2009, quan l'activitat es va traslladar a la Ciutat de la Justícia. A la cantonada oposada del solar (al costat del passeig de Pujades) en el qual les excavadores segueixen traient runa –en uns treballs de demolició que van començar el juny del 2017 i tenen un pressupost de 2,8 milions d'euros– es pot veure part del mosaic original de colors construït a l'entrada del Palau de Belles Arts, un dels edificis més destacats de l'Exposició Universal del 1888.

Detall del mosaic d'entrada del pavelló de Belles Arts del 1888.
Detall del mosaic d'entrada del pavelló de Belles Arts del 1888.

També es poden veure part dels murs originals d'aquest edifici de planta basilical, obra d'August Font, que va patir els efectes de la Guerra Civil, ja que l'aviació italiana el va bombardejar i el va deixar inservible fins que el 1942 es va decidir derrocar-lo per reaprofitar les bigues de ferro de la seva estructura. L'excavació també ha documentat un moment posterior al 1714 en el qual després de derrocar les construccions existents es va aplanar el terreny per salvar els desnivells i poder construir la fortalesa de la Ciutadella borbònica.

Una de les tombes trobade al començament dels treballs, una vegada retirades les lloses de pedra.
Una de les tombes trobade al començament dels treballs, una vegada retirades les lloses de pedra.

Ja s'han planificat nous tastos per veure si les restes arqueològiques estan presents per tota l'extensió del solar. Potser hi apareix un dels refugis construïts durant la Guerra Civil, el catalogat com a número 1.233, que els mapes de la resistència pacífica situen allà. La proximitat a les muralles de la ciutat i a altres restes romanes localitzades a prop, situades al costat d'una de les vies d'accés de la ciutat, fa que els arqueòlegs no descartin troballes noves i interessants.

“L'aparició de les restes impedeix tenir un calendari precís, però existeix el compromís del departament d'acabar construint la nova Audiència Provincial”, explica la consellera de Justícia, Ester Capella, que també assegura que són conscients que els treballs arqueològics poden condicionar aquest projecte que s'ha anat retardant any rere any per falta de pressupost, ja que el nou edifici judicial té un cost d'uns 50 milions d'euros. “El solar es destinarà a usos judicials, però les restes condicionen moltes coses, el calendari i el projecte. Estem a la mercè dels informes dels arqueòlegs. Ara tot està aturat fins a saber en quines condicions es pot fer la licitació del projecte, que segur que haurà d'acabar tenint en compte les restes que apareguin”, assenyala la consellera, que recorda com es va modificar el projecte al mercat de Sant Antoni després de l'aparició de les restes de la muralla i que no descarta que les restes i el nou edifici acabin "dialogant" entre si.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >