Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Els adolescents migrats, un repte i una oportunitat

Ens fa falta més col·laboració i lleialtat per part de l’Estat per afrontar reptes per a l’emancipació

La Creu Roja atén els migrants arribats aquesta setmana a Barcelona.
La Creu Roja atén els migrants arribats aquesta setmana a Barcelona.

Els darrers anys ha crescut el fenomen d’adolescents que emigren al nostre país sense cap adult que els acompanyi. El 2015, el sistema de protecció a la infància de la Generalitat va atendre prop de 400 adolescents migrats, i des de llavors cada any s’ha anat doblant el nombre d’adolescents migrats atesos pel sistema de protecció a la infància. Aquest 2018 tenim previst que se superi el nombre de 3.000 adolescents migrats atesos.

Sobre el fenomen migratori, s’ha posat el focus mediàtic en l’emergència: persones creuant la frontera sud o vaixells que recullen refugiats. Aprofito per dir que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha fet un esforç per fer que aquesta acollida d’emergència sigui amb millors garanties: hem doblat l’equip d’educadors i conductors perquè s’eviti la tensió simbòlica que pot suposar que la primera atenció a aquests adolescents la rebin de l’autoritat policial en lloc d’un educador.

Però més enllà d’aquesta acollida d’emergència, hi ha tot un esforç de mobilització de recursos i creació de places d’acollida. Les entitats del tercer sector també han abocat tota la seva capacitat per crear equips humans i posar-los a disposició per atendre aquests adolescents. Un esforç que no voldria que quedés oblidat tot i no sortir tant a les fotos com l’arribada de vaixells amb refugiats.

Vull posar l’èmfasi en com gestionem com a societat aquesta realitat un cop superada la fase d’emergència, com treballem l’acollida i la integració. Aquests adolescents tenen unes necessitats diferents de les dels infants i adolescents que acull la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Aquests adolescents han fet un procés migratori, la majoria estaven estudiant secundària i alguns tenen experiència laboral als seus països d’origen. El seu procés migratori és molt semblant al d’un adult, però no deixen de ser adolescents menors d’edat.

La complexitat de l’acollida i la feina que fem des del Govern és facilitar molts elements que després han de poder fer servir en la seva integració i per desenvolupar un projecte de vida propi. Ara bé, abans de poder ser autònoms han de poder regularitzar la seva situació, rebre formació en català i castellà, fer una immersió en el coneixement de l’entorn i entendre la societat que els acull. Els ajudem a clarificar el seu procés migratori. Fem atenció psicològica i els acompanyem en la creació de xarxes i vincles socials, ja que la seva integració no només passa per un lloc on dormir o una possible feina.

Un cop arriben a l’edat adulta alguns passen a l’Àrea de Suport als Joves de la Generalitat en pisos d’autonomia per acabar de fer la seva regularització, uns altres entren en algun programa formatiu professional i d’altres ja inicien la seva emancipació i els ajudem a trobar feina. Tot i això, no estem aprofitant tot el seu potencial. Volem iniciar projectes de mentoria social com el que hem iniciat per als refugiats, que aprofundeix molt més en la seva capacitat d’emancipació.

Ens cal, però, més col·laboració i lleialtat per part de l’Estat per afrontar aquests reptes. Molts d’aquests adolescents que han entrat per la frontera sud i per les costes, acaben derivant cap a Catalunya sense haver tingut la primera acollida d’emergència i sense conèixer quins són els seus drets. A més, necessitem més transparència de l’Estat en tot el tema dels fluxos migratoris. La situació actual impedeix fer cap planificació, tot i que l’Estat sap quin és el moviment intern de les persones migrades. Per altra banda, és el Govern espanyol el que distribueix els recursos d’atenció als refugiats i caldria que exercís la seva responsabilitat. Per últim, necessitem que l’Estat agilitzi que aquests adolescents tinguin drets de ciutadania, els permisos de residència i treball són essencials per a la seva integració. Allargar les situacions d’irregularitat administrativa només allarga la situació de vulnerabilitat d’aquests joves.

Hem de ser conscients que aquest és un fenomen en creixement. Cada cop més adolescents migrats sense cap referent familiar arribaran al nostre país. Però hem d’entendre que l’arribada d’aquests adolescents és una oportunitat per al país, són persones que cerquen arrelar-se a la nostra terra, treballar i fer un projecte vital propi. Són adolescents i joves que han sigut emprenedors, han arriscat i han sortit del seu país sense la protecció d’un adult i tenen molta energia i potencial. Ambl’acompanyament a la vida adulta, la inserció social, la mentoria social i altres projectes que aprofitin la seva energia i capacitat creativa evitarem tenir una bossa de joves exclosos socialment i tindrem, en canvi, uns nous ciutadans amb projectes que faran un retorn a la societat d’acollida.

Tota la inversió en aquests adolescents que vagi cap a la seva integració serà una inversió que retornaran al país amb els seus projectes i amb el seu treball i que ens enriquirà.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >