_
_
_
_
_

Recuperades cinc obres més del llegat Muñoz Ramonet

Les filles de l'industrial lliuren taules gòtiques i un retrat del segle XIX

José Ángel Montañés
Quatre tècnics portant l'obra que representa Sant Francesc d'Assís.
Quatre tècnics portant l'obra que representa Sant Francesc d'Assís.Pep Herrero (FJMR)

La masovera que la família de Julio Muñoz Ramonet té en la finca de Ca L’Isard (Els Cedres) de Sant Andreu de Llavaneres, s'està acostumat a transportar obres d'art. Ahir, 12 dies després del seu primer viatge carregada amb part de les pintures que el jutge ha obligat a les filles de l'industrial a lliurar a Barcelona, va tornar a viatjar en la seva furgoneta fins al carrer Muntaner per lliurar altres cinc quadres més. Ho va fer al límit del termini que havia marcat la justícia: les 14 hores del 31 de juliol. Tot, per evitar la multa coercitiva de 2.000 euros setmanals que el jutge estava disposat a aplicar si no lliuraven les peces.

Com va passar el dia 20 de juliol les obres van arribar embolicades en paper plàstic de cuina i sense cap mesura de protecció. Ni les que preveu la conservació preventiva davant qualsevol trasllat, ni la més mínima presa amb sentit comú: “Les obres estaven molt pitjor que les anteriors. No hi havia trencaments com ocorria amb un dels retrats anteriors, però sí molta brutícia, pols i marcs plens de corc”, van explicar des de la Fundació Julio Muñoz Ramonet on no amaguen la seva alegria per acabar amb un dels últims capítols d'aquest serial que és la recuperació de l'herència que l'industrial Julio Muñoz Ramonet va deixar als barcelonins en 1991 i que colea després de dues dècades de litigi entre les seves filles i l'Ajuntament.

Els quadres lliurats són cinc dels sis que estaven previstos i que van quedar traspapelados en un error del secretari judicial a l'hora de transcriure la relació. Es tracta de Retrat de dona de mig cos, pintat per Ignacio Picazo en 1871 i quatre taules gòtiques: Sant Francisco d'Assís, una obra signada amb signatura il·legible, segons la nota que ha fet pública l'Ajuntament, de la segona meitat del segle XV. Jesús entre els doctors i Presentació de la Verge al temple, dues obres que pertanyen a un retaule dedicat a la Verge, del XVI. L'última és una predela d'un retaule de sants (Sant Pere, Sant Joan i Sant Andrés pels atributs) de l'Escola Aragonesa, s'assegura en la nota municipal; una peça que pertany al mateix retaule que la sisena peça que no ha tornat: una altra predela que sembla bessona a l'anterior, alguna cosa que la família ha al·legat per no lliurar-la: “pensàvem que era la mateixa peça i hi havia un error”, asseguren que han dit les germanes.

Amb l'enviament d'aquest dimarts són ja 17 peces les lliurades que han estat els últims anys en la finca familiar de Llavaneres i que consten en l'inventari de 1971, el que ha fet valer el jutge perquè s'executi la sentència que dona la raó a l'Ajuntament en aquest llarg litigi. Ara falten només cinc: la predela que no es lliura ara i quatre peces sobre les quals la família al·lega que no es corresponen amb les quals apareixen en els inventaris.

Les pintures, després de ser rebudes per una empresa especialitzada (pagada per la Fundació Julio Muñoz Ramonet) que els ha fet un primer reconeixement acabaran una altra vegada embalades i traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) on quedaran dipositades.

Tal com es va anunciar el dia 20, l'advocat de la fundació Eudald Vendrell va presentar el dilluns següent un escrit davant el jutge demanant que es complís amb el lliurament de totes les obres i si no s'aniria amb la policia a buscar-les; una mesura que ha tingut ara el seu efecte i que permet als membres de la Fundació anar-se de vacances d'estiu amb un bon sabor de boca. No s'ha recuperat tot el llegat (més de 350 obres) però ja són 19 les pintures que estan en lloc segur (en 2017 va tornar una d'El Greco i una altra de Goya). “La fundació seguirà treballant per aconseguir l'obra que les filles no han lliurat, així com que el conjunt del llegat acabi en mans del seu legítim propietari”, diuen des de l'Ajuntament.

Un Berruguete?

"El Sant Francisco d'Assís és una obra molt interessant", es limiten a dir des de la Fundació Muñoz Ramonet. Però no entren a valorar gens sobre la seva autoria —més enllà que la signatura és il·legible—malgrat que aquesta enorme obra de més de dos metres de llarg, que en els inventaris utilitzats per recuperar la col·lecció, apareix com de Pedro Berruguete, un dels grans pintors castellans de transició del Gòtic al Renaixement.

En aquests llistats imprescindibles també s'apunta que aquesta obra es va comprar a un tal Mufo, el mateix que li va vendre a Muñoz Ramonet en els anys cinquanta un "tapís gòtic emmarcat", l'obra Aparició del Nen Jesús a SantAntonio , de Mariano Salvador Maella, l'anònim Bodegón amb flors i fruites i un "moble bargueño amb taquilló".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_