Selecciona Edició
Connecta’t

Els pakistanesos, a primera línia de la vaga

Els taxistes nascuts a l’estranger, que representen el 22% del total, es bolquen en la protesta del sector

Membres de l'associació Paktaxi a la vaga, aquest dimarts.
Membres de l'associació Paktaxi a la vaga, aquest dimarts.

Són les quatre de la tarda i a la cruïlla entre la Gran Via i el passeig de Gràcia cau un sol que fa bullir les sabates. Alberto Tito Álvarez, el portaveu d’Élite Taxi i el líder que ha capitanejat la protesta dels taxistes en els últims anys, llança el missatge: “Hem de seguir al carrer, encara no podem marxar”. Ja queda poc, els taxistes han aconseguit una victòria rere l’altra durant la setmana que fa que no treballen, en protesta per la suspensió del reglament metropolità que posava límit a les llicències de cotxe amb conductor (les anomenades VTC). La fi de la vaga és a prop, però tot i que la calor i el cansament fan efecte, els taxistes no es mouen.

A primera fila, escoltant Tito, un grup de taxistes pakistanesos gesticula amb força i clama un “sí se puede” que repliquen tots els concentrats. Sempre en primera línia, i sempre preparats per cridar i animar els companys durant les assemblees, els taxistes estrangers, que representen el 22% del total a l’àrea metropolitana de Barcelona, han volgut adoptar un paper protagonista en la vaga del sector, que des de divendres ha bloquejat la Gran Via. De les cinc associacions convocants a Barcelona, tres tenen majoria de persones amb origen estranger: a Taxistas Latinos Unidos hi ha, sobretot, colombians; a Anget, àrabs, especialment del Marroc; i a PakTaxi, pakistanesos.

Els taxistes originaris del Pakistan són la majoria dins del grup de nascuts fora d’Espanya: ja en són gairebé el 40%. PakTaxi es va crear el 2008, en un moment en què el sector del taxi no estava ni de bon tros tan unit com ho està ara. L’associació pretenia impulsar la integració dels treballadors estrangers en el sector. Al principi, la majoria de pakistanesos que arribaven a Barcelona i es dedicaven al taxi eren assalariats a compte d’un propietari de llicència, i treballaven sobretot en el torn de nit. Ara, segons els càlculs de l’associació, els pakistanesos concentren unes 500 llicències de taxi, mentre que 1.500 persones d’aquesta nacionalitat són assalariades.

“Jo fa nou anys que soc taxista a Barcelona, sempre d’assalariat d’una senyora que té la llicència”, explica Shamsher Akram. “En aquesta vaga hem estat des del principi a la primera línia, ens afecta tant com als altres”, afegeix.

Ja fa temps que condueixen pels carrers de Barcelona i controlen un bon nombre de llicències. Una de les estampes de la vaga de Barcelona és la de grups de pakistanesos que, des de l’inici, ocupen les calçades laterals del passeig de Gràcia asseguts a terra: juguen a cartes, resen sobre unes catifes instal·lades a l’ombra, xerren... Els pakistanesos són els propietaris de la majoria dels taxis que hi ha al passeig de Gràcia, i són també els responsables que hi hagi aigua fresca i gratis per a tothom, que reparteixen amb galledes plenes d’ampolles. “Ens estem ajudant molt entre tots, és la manera que la gent vegi com som i com és la nostra cultura, com ja vam demostrar durant els atemptats de fa un any, quan també vam estar a peu de carrer ajudant la gent”, afirma Akram .

“Mira, aquí ve, és el nostre Tito pakistanès”, diu fent broma un dels taxistes, assenyalant Syed Junaid, el secretari general de PakTaxi des de fa més d’un any. Junaid fa 15 anys que viu a Espanya, va treballar en parafarmàcia, i fa cinc anys va passar les proves per fer-se taxista. “Estic fart que diguin que els pakistanesos no saben parlar castellà, hem de passar uns exàmens, i donem un bon servei a la gent”, defensa. A les assemblees, perquè quedin més clars els missatges, alguns fan d’intèrpret per als qui fa menys temps que són al país. “Hem anat tots a l’una amb les altres associacions. Hem d’aconseguir defensar al taxi. Jo vull seguir treballant perquè m’encanta”, diu Junaid. És a prop el final de la vaga? “Bé, ja ho veurem, ens han de fer cas i protegir l’1/30. Si no, no tenim cap problema a continuar aquí asseguts”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >