Selecciona Edició
Connecta’t

El Parlament frena que s’investigui si els Mossos van espiar antinacionalistes

L’oposició ha acusat Junts per Catalunya i ERC de vetar l’òrgan, sol·licitat per tots els grups excepte la CUP

Un ple del Parlament.
Un ple del Parlament.

La Mesa del Parlament, amb majoria independentista, ha paralitzat aquest dimarts la creació d’una comissió d’investigació sobre el suposat espionatge comès pels Mossos d’Esquadra a periodistes i polítics contraris a la secessió. L’oposició ha acusat Junts per Catalunya i ERC de vetar l’òrgan, sol·licitat per tots els grups excepte la CUP. Els independentistes al·leguen que el pla de treball que van presentar els compareixents era tan minuciós que usurpava la funció de la comissió en si. El Ple del Parlament ja va rebutjar fa un mes una resolució signada pels tres partits constitucionalistes –Ciutadans, el PSC i el PP– i els comuns per constituir la comissió. Després de la votació, els quatre grups van acordar el 3 de juliol crear la comissió que la Mesa, aquest dimarts, després d’una llarga reunió, ha frenat. Els independentistes sostenen que no rebutgen que es creï, però que el pla de treball presentat és massa extens i detallat quan el reglament de la Cambra especifica que ha de ser “bàsic”. El PSC ha registrat una petició de reconsideració i Ciutadans farà el mateix. En cas que es desestimi, la formació taronja tornarà a recórrer al Tribunal Constitucional denunciant la vulneració dels seus drets. L’article 67.3 del reglament preveu que el Parlament ha de crear aquesta comissió si ho sol·liciten una tercera part dels diputats –són 45 i, entre tots els sol·licitants, en sumen 65– o tres grups (Ciutadans, el PSC, els comuns i el subgrup del PP). Tota l’oposició considera que els grups independentistes s’han refugiat en una excusa per no donar-hi llum verda. Lorena Roldán, diputada de Ciutadans, ha acusat els independentistes de no tenir cap intenció “que s’investigui res”, alhora que ha culpat Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, d’amarrar-se al poder gràcies al suport dels secessionistes. La socialista Alícia Romero ha recordat que l’aprovació d’una comissió és automàtica i ha avisat que ningú pot vetar aquest dret que assisteix els grups parlamentaris. “Amagar informació no és propi d’una institució com el Parlament i dels que parlen de república”, ha assenyalat. “Qui té por de la transparència i de saber si al nostre país hi ha hagut espionatge a polítics, periodistes i activistes?”, s’ha preguntat la diputada Marta Ribas, de Catalunya en Comú. L’oposició demana la comissió després que el setembre passat la Policia Nacional remetés a la llavors jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, una documentació que va ser requisada pels agents el 26 d’octubre, dos dies abans que es proclamés la república fallida. Els Mossos l’estaven traslladant a una incineradora de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès). A la llista, segons l’informe de la Policia, hi apareixien mig centenar de polítics, periodistes i advocats contraris al procés. Els grups independentistes no neguen l’existència de la comissió d’espionatge però al·leguen que el pla exposat per l’oposició és exhaustiu i ja presentava una llarga llista de compareixents quan, diuen, aquesta relació s’ha de votar en la comissió ja constituïda en si. Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP ja van votar en contra d’una resolució a favor d’aquesta comissió perquè l’oposició es va negar a incloure llavors altres cossos i forces de seguretat de l’Estat. Sense activitat programada fins a l’octubre, la Diputació del Parlament debatrà aquest dimecres l’aprovació dels decrets de la pròrroga dels Pressupostos i la reconversió d’Aigües Ter-Llobregat en empresa pública.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >