Selecciona Edició
Connecta’t
CONVERSES A LA CONTRA

Ada Colau: “Sento Espanya com una cosa pròpia”

Ajuntament de Barcelona. Frescor i ombres gòtiques sota el forn humit de la ciutat. Rep l'alcaldessa en brusa i sandàlies

Vostè va estudiar Filosofia, oi?

Sí.

Jürgen Habermas va demanar en aquest diari: “Si us plau, res de governants filòsofs!”.

Hi discrepo. Necessitem molta filosofia, en general. A mi m'ha servit a l'hora de governar. Et fa veure que no hi ha veritats absolutes. I això és imprescindible.

Doncs quan es parla de “sabers útils” no se sol al·ludir precisament a la filosofia… Correm el risc d'acabar tots robotitzats pel giny de torn?

És que el perill ja no és acabar robotitzats, sinó idiotitzats. Els sabers parcials sense connexió entre si no ens fan millors com a societat. Al contrari.

Una activista disfressada d’alcaldessa?

Ada Colau (Barcelona, 1974) és alcaldessa de la seva ciutat des del 2015. Va guanyar les eleccions amb la coalició Barcelona en Comú. Abans va estar lligada al moviment okupa i va impulsar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). No descartem que, quan deixi l'alcaldia, torni al carrer.

Què queda d'aquella nena del Guinardó?

Doncs tot. Tinc la sort de viure a Barcelona, una ciutat diversa i cosmopolita, i alhora una ciutat de barris, i el Guinardó és això, un barri amb molta immigració, com la dels meus pares, que van venir d'Almazán (Sòria) i de Güel, un poble de pastors d'Osca, i n'estic orgullosíssima.

Vostè sempre ha estat una activista social. Els activistes solen anar contra el poder. Ara exerceix el poder. Segueix sent activista?

Estic en política pels mateixos objectius tant si soc activista com si soc alcaldessa: fer que les institucions estiguin al servei de la gent. Però el paper que tinc ara és diferent i ho vaig dir el primer dia: en passar a ser alcaldessa ja no soc activista. Soc alcaldessa.

Té por d'haver pogut defraudar la seva família política?

Sempre pots defraudar algú. No. Sempre defraudes algú.

Jo li dic tres frases i vostè em diu amb quina identifica més la seva experiència com a alcaldessa: “Si lo sé no vengo”, “Que me quiten lo bailao”, “P’habernos matao”.

(Riures) Entre la segona i la tercera, aquí em trobo!

Algun dia se n'ha penedit?

No. Però hi ha moments durs i tenen a veure amb la política partidista.

O sigui, més que la política el politiqueig, no?

Exacte. Les picabaralles, les travetes, aquesta actitud miserable del curt termini…

Sí, d'acord, però el curt termini és una forma de vida en aquest país. No s'hi pot fer res.

Doncs cal canviar, cal fer política de més alta volada.

Es presentarà una altra vegada, oi?

Sempre havia pensat en dos mandats. Per tant, em presentaré al segon. Molts canvis necessiten dos mandats.

Pot entendre la gent que s'ha afartat dels polítics?

S'ha caigut en una crítica generalitzada de la política que ens fa mal. Ficar tothom al mateix sac no té sentit, no tots els polítics són corruptes. Però és evident que el politiqueig ha generat molts monstres.

La van titllar de populista i peixatera. La va ferir? [l'escriptor i columnista d'EL PAÍS Félix de Azúa va dir que Colau hauria d'estar “en una parada de peixateres”]

Visca les peixateres! El que molesta d'aquest comentari és el masclisme i el classisme de certes elits polítiques, econòmiques i intel·lectuals del país. Una de les coses més divertides en els meus primers mesos de govern va ser veure la cara d'incomoditat de gent que sempre havia manat en aquesta ciutat i que mai m'havia vist i es preguntaven: “I ara com parlo jo amb aquesta estranya que no estava prevista?”.

Si Spain is different… Catalunya, què és? Per cert, tiri-li alguna floreta per a Espanya.

I ara! Si jo Espanya… la sento com una cosa pròpia! I no cal tirar floretes a alguna cosa que sentis com a pròpia.

Catalunya té remei?

Evidentment. Es diu democràcia. Que hi hagi independentistes i no independentistes no pot ser el problema. Fins ara hem tingut repressió i autoritarisme d'una banda i opció independentista unilateral de l'altra. Un error. Cal parlar. Cedir. I votar. Jo defenso el referèndum, malgrat no ser independentista.

Ha marxat Rajoy i ve Pablo Casado. Aquell noi. Animi's.

No vull fer broma. Necessitem una dreta moderna, però Pablo Casado és proper a l'extrema dreta. Banalitza el feixisme, es riu de la memòria històrica…

S'avé amb un senyor que es diu Felipe?

N'hi ha molts, de felipes.

El sisè.

Ah! L'he saludat i hem intercanviat algunes paraules. És de tracte molt correcte. Però aquest any amb Felip ha estat difícil, com a cap de l'Estat no va estar a l'altura amb Catalunya. Bé, i jo soc republicana, ho sap tothom. La monarquia és un sistema que ja no té justificació.

Vostè es va reconèixer a la televisió com a bisexual. Jo em vaig dir, amb perdó, “olé, quins c…!”.

(Riures) Em va sortir natural! Què havia de fer, callar-ho? He tingut relacions importants amb diverses dones i, en concret, amb una. Ho vaig explicar i ja està. Sorprèn que la gent no es cregui que va ser una cosa natural. Símptoma de com ens va…

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >