Selecciona Edició
Connecta’t
CLAUS COLUMNE i

Quin és el problema?

Existeix un malestar estructural. Hi ha una fractura en l'opinió pública nacional sobre la descentralització

Manifestació a Barcelona el 23 de juliol en suport dels polítics presos.
Manifestació a Barcelona el 23 de juliol en suport dels polítics presos. AP Photo

En el conflicte català ens sobren les solucions i ens falta la definició del problema. Després de diversos lustres discutint remeis, tenim sobre la taula esborranys per a tot tipus de consultes populars i reformes constitucionals. Però les iniciatives més audaces no funcionaran si no sabem quina és la causa de la crisi.

El problema no és la deriva independentista. Doncs el referèndum unilateral d'autodeterminació va ser venut precisament com una solució a un problema. Tampoc l'Estatut del 2006, que també era una sortida a una inquietud de fons. Quina?

Per què, en un moment donat, tants catalans van voler augmentar tant el seu nivell d'autogovern? I per què tants ciutadans de la resta d'Espanya van reaccionar de forma tan negativa (recordem la recollida de signatures del PP contra l'Estatut)? Van ser tots víctimes de polítics manipuladors?

Sense exculpar uns líders entre messiànics i frívols, existeix un malestar estructural. Hi ha una fractura en l'opinió pública nacional sobre la descentralització. El problema no és que els catalans prefereixin un Estat més descentralitzat que altres espanyols. Si, en mitjana, els catalans volguessin un nivell d'autonomia de 8 (sobre 10) i la resta de 4, podríem pactar un 6. Així, en qualsevol proposta de solució tots guanyaríem alguna cosa.

La dificultat no ve perquè tenim fites diferents, sinó perquè ens creiem en punts de partida diferents. Els catalans creuen que el poder està molt centralitzat. Argumenten que, a través de lleis generals, l'Estat lamina competències autonòmiques, eliminant el marge de discreció per fer polítiques pròpies. Al contrari, la resta d'espanyols creuen que viuen en un dels països més descentralitzats del món, perquè les autonomies gestionen polítiques tan potents com sanitat o educació. Si a un costat de l'Ebre senten una sequera i a l'altra un diluvi, cap solució pot ser acceptada per tots.

Polítics i intel·lectuals de tots dos costats, en lloc de buscar solucions valentes (i estèrils), hem de trobar una definició comuna del problema. Abans de persuadir-nos, hem d'informar-nos. @VictorLapuente

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >