Selecciona Edició
Connecta’t

Trànsit es planteja rebaixar el límit de velocitat a 80 km/h a les vies secundàries

Tres de cada quatre morts per accident es produeixen en carreteres de doble sentit

Accident el passat 21 de juliol a la C-63 a Vidreres que va causar quatre morts.
Accident el passat 21 de juliol a la C-63 a Vidreres que va causar quatre morts.

La campanya televisiva que promouen el Servei Català de Trànsit (SCT) i el Departament d'Interior preconitza que totes les persones que moren a la carretera deixen algú que haurà de carregar amb la pena. Ni tres, ni dos, ni tan sols una sola víctima són poques. El pertorbador missatge pretén conscienciar per aconseguir la utòpica sinistralitat zero. Però l'encàrrec no acaba de traduir-se en els registres de mortalitat. Entre l'1 de gener i el 25 de juliol d'aquest any han mort 104 persones a la xarxa viària catalana. Tres de cada quatre persones han mort en carreteres secundàries, és a dir, lluny d'autopistes i autovies. L'SCT es planteja ara rebaixar el límit de velocitat en aquestes carreteres. 

El present és menys negre que el passat i l'estadística mostra un 70% menys de víctimes per accident que les que es comptaven quan es va creuar el llindar de l'any 2000. No obstant això, els registres segueixen presentant pics alarmants i, des que va començar l'any, es compten un 24% més de morts que en el mateix període de l'any passat. Fins al 25 de juliol el nombre de víctimes s'eleva a 104, sense tenir en compte les persones que han mort atropellades. La majoria d'accidents mortals es concentren a les vies secundàries, carreteres amb velocitats limitades a 90 o 100 km/h, sense mitjana separadora ni doble carril. Fins al 74% de les víctimes van morir per xocs en aquests trams. Tècnicament, les autoritats de trànsit reserven el terme via secundària per a aquelles carreteres específicament més locals o comarcals, i, segons aquesta premissa, el Servei Català de Trànsit xifra en un 67% les víctimes de la xarxa secundària el 2018.

Les autopistes AP-7 i AP-2 concentren una alta intensitat de vehicles, una característica que comparteixen amb altres vies ràpides de pagament, com la C-32 al Garraf o la C-16 a la Catalunya central. Alienes als peatges però igualment desdoblades, l'autovia A7, l'Eix Transversal o la C-17 també canalitzen un dens volum de trànsit. No obstant això, la premissa que com més trànsit i més velocitat, més víctimes hi ha, és errònia. "A les autopistes i autovies hi ha més velocitat, però tots els vehicles circulen en el mateix sentit de la marxa, de manera que es redueix un factor de risc molt important", assenyala Juli Gendrau, director del Servei Català de Trànsit. L'accident del cap de setmana passat a la C-63, a Vidreres (Selva), amb quatre persones mortes, il·lustra una mecànica clàssica de la sinistralitat viària: el xoc frontal. Una col·lisió com aquesta també va causar, dimecres passat, la mort de dues persones a la N-II, a Borrassà (Alt Empordà). Segons el SCT, les distraccions, moltes vegades associades al telèfon mòbil, són la causa del 25% dels accidents amb víctimes mortals. A més les distraccions, l'alcohol i l'excés de velocitat apareixen com els principals causants de la mortalitat viària.

Sense carrils dobles ni mitjana separadora, la xarxa secundària està molt més exposada que les autopistes i autovies. No resulta fàcil ni barat contrapesar el risc que implica la infraestructura, però el Servei Català de Trànsit estudia aplicar un mètode expeditiu. Gendrau avisa que es plantegen replicar la solució francesa: rebaixar la velocitat màxima de 90 a 80 km/h. "Tot el que siguin mesures per reduir la mortalitat, ens sembla bé", sentencia. La mesura està en vigor a França des del mes passat i la seva aplicació no ha estat exempta de controvèrsia. Les principals crítiques retreuen que es tracta d'una mesura elitista i centralista que perjudica la França de províncies i rural. La reducció del límit de velocitat afecta 400.000 quilòmetres de carreteres nacionals i departamentals sense separador central. Una reducció de 10 km/h en la velocitat màxima pot rebaixar entre 300 i 400 morts anuals i fins a 5.000 ferits greus, segons dades aportades pel primer ministre Édouard Philippe, que al gener va anunciar la mesura davant l'oposició, fins i tot, de membres del seu Govern. 

"Nosaltres no renunciem a la nostra obligació però fem una crida a la responsabilitat de tots els conductors per reduir la sinistralitat”, manifestava recentment el conseller d'Interior, Miquel Buch, que no dubtava a qualificar de "situació alarmant" l'increment de la sinistralitat viària. “Estem lluny dels objectius fixats per a l'any 2020 de reduir la sinistralitat al 50% respecte al 2010 i més encara dels de sinistralitat zero el 2050”, va lamentar.

Un radar per trepitjar el fre

Els Mossos d'Esquadra i el Servei Català de Trànsit prioritzen les actuacions als trams on es detecta més sinistralitat. "Més presència policial i més controls", apunta Gendrau. En la mateixa línia posa en relleu que en aquells punts negres on s'instal·len radars de velocitat la mortalitat cau un 59%. "Sabem que no podem omplir la carreteres de radars", es resigna.

A la xarxa viària catalana hi ha més de 240 radars. La instal·lació de cada aparell té un cost aproximat de 70.000 euros.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ