Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem confirma la suspensió de Puigdemont i Junqueras

La sala d'apel·lacions rebutja el recurs dels processats contra la decisió de Llarena d'apartar-los de l'escó

Torra i Puigdemont, dissabte a Bèlgica.
Torra i Puigdemont, dissabte a Bèlgica.

El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dilluns la suspensió com a diputats de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i els altres quatre parlamentaris processats per rebel·lió que són a la presó (Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez). La sala d'apel·lacions ha rebutjat els recursos presentats per tots, excepte l'expresident de la Generalitat, contra la decisió del jutge Pablo Llarena d'aplicar-los l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (Lecrim), que preveu la suspensió automàtica per exercir càrrec públic dels processats per rebel·lió sobre els quals s'hagi decretat la presó provisional. Com que Puigdemont no va presentar cap recurs, el Suprem ha confirmat també la seva suspensió per exercir com a parlamentari.

Des que Llarena va decretar el 27 de juny la suspensió dels diputats, els partits independentistes no s'han posat d'acord en com cal aplicar-la i aquestes discrepàncies mantenen bloquejat el Parlament. Junts per Catalunya (a la qual pertanyen Puigdemont, Turull, Rull i Sànchez) volien que la suspensió no afectés l'expresident, però ERC (partit de Junqueras i Romeva) s'hi ha negat, per la qual cosa la majoria de la Junta de Portaveus va decidir no fer més plens fins que no hi hagués un acord sobre aquest tema.

Els tres magistrats que s'encarreguen de resoldre els recursos que es presenten contra les interlocutòries de l'instructor rebutgen tots els arguments plantejats per les defenses, entre els quals hi ha que l'esment a “individus rebels” a què es refereix la llei com a causa de suspensió no era aplicable en aquest cas perquè els processats no han actuat en el context de bandes armades o activitats terroristes. La sala examina la doctrina del Tribunal Constitucional i conclou que la suspensió prevista en l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal –que el TC ha declarat constitucional– no només es refereix als casos de delictes de rebel·lió comesos per bandes armades.

Els advocats qüestionaven també la “desproporció” de la mesura, però els magistrats assenyalen que no és així “si es té en compte la gravetat dels fets, que atempten a l'essència mateixa de l'Estat democràtic, en paraules del Tribunal Constitucional”. La sala afegeix que la suspensió “no és fruit d'una decisió discrecional” de l'instructor, sinó que està prevista en la llei com una “conseqüència automàtica” per als processats per rebel·lió sobre els quals s'hagi dictat la presó provisional. En qualsevol cas, si s'entengués que, malgrat aquest caràcter automàtic, cal alguna justificació que esvaeixi qualsevol dubte de desproporció, la gravetat dels fets en aquest cas “resulta de tal evidència que autoritza una motivació implícita, que resultaria perceptible per a qualsevol”.

Els advocats dels processats també van qüestionar en el seu escrit que Llarena digués que altres diputats ocupin temporalment el lloc dels suspesos, per evitar que aquests hagin de renunciar a l'escó definitivament. Segons les defenses, l'instructor estava extralimitant-se dient al Parlament com havia d'actuar. Els magistrats del Suprem rebutgen aquest argument i afirmen que el jutge només els estava informant que aquesta possibilitat era vàlida, però que en tot cas correspon al Parlament decidir com es fa. La fórmula triada per la Cambra passa, al principi, perquè els diputats simplement deleguen el vot.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ