Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

No hi ha cap problema català

És Espanya la que té un problema amb la seva democràcia, amb les seves identitats i amb les seves sobiranies. I ha d’afrontar-lo sense dilació

Raül Romeva, Oriol Junqueras i Jordi Turull, amb una urna del referèndum.
Raül Romeva, Oriol Junqueras i Jordi Turull, amb una urna del referèndum.

Els reptes que afronta Pedro Sánchez són enormes. Els anys de govern del PP han provocat un greu gir autoritari i una inacceptable reculada social i democràtica a Espanya. En un asfixiant clima de corrupció sistèmica, contra la qual no s’ha lluitat de forma creïble, han estat molts els aspectes que han patit greus retallades: les pensions i l’Estat del benestar, la memòria democràtica i la transparència governamental, la llibertat d’expressió i la neutralitat dels mitjans públics de comunicació, l’eficiència energètica i l’equitat en el mercat de treball, les polítiques d’igualtat i d’habitatge, la separació de poders i la independència judicial... Una llista llarga i incompleta.

Sens dubte, cal esperar que qualsevol moviment del nou Govern espanyol per revertir aquesta situació sigui atribuït a un deute contret per aconseguir la seva investidura. Però Sánchez i la majoria alternativa que l’ha fet president no s’han de deixar esporuguir. És imprescindible reconstruir la llibertat i la justícia social que no s'haurien d'haver perdut mai, i donar resposta a les ànsies de canvi que bateguen en la societat. Espanya, agradi o no, ha inaugurat un nou temps polític. Així, les forces polítiques que el protagonitzen no s’han de preguntar què passarà, sinó que s’han de convertir en agents de canvi i dibuixar un pla d’acció per materialitzar les transformacions que permetin que l’Estat se situï en la lògica de l’Europa del segle XXI.

És evident que les estructures antigues ja no responen a les noves demandes de la ciutadania davant els reptes del present. I la tradició, la inèrcia o la comoditat ja no serveixen d’excusa. A Catalunya, a Espanya i, en realitat, a tot Europa, emergeix una nova ciutadania que demana més proximitat i més democràcia real. I aquest és precisament el veritable anhel que mou el projecte republicà català: més llibertat i més democràcia.

Espanya, davant la qüestió territorial, ha d’actuar de manera diferent de com ho ha estat fent en els darrers tres segles, si vol equiparar-se d’una vegada a un model plenament assentat a Europa. Amb Catalunya, ha de trencar la lògica d’una història de desacords i hauríem de fer-ho en col·laboració, com dos subjectes capaços d’acordar la manera en què decidim el nostre futur. En realitat, es tracta de determinar la manera com tots nosaltres volem que siguin les nostres relacions mútues i com hem d’afrontar les discrepàncies. Perquè no ens podem enganyar: quan aquests anys es parlava del “problema català” o de no se sap quines apostes o desafiaments s’estava desenfocant la qüestió. No hi havia ni hi ha cap “problema català”. És Espanya la que té un problema amb la seva democràcia, amb les seves identitats i amb les seves sobiranies. I ha d’afrontar-lo sense dilació.

Fins i tot des de la presó, li demano al president Sánchez que sigui valent i capaç de generar per a Espanya un projecte alternatiu a aquest Estat, qüestionat en la seva essència i fràgil en la seva concepció, que s’ha negat a escoltar, a parlar i a arribar a acords.

Estic segur que tots els demòcrates coincidirem que el futur s’ha de definir sobre la base de la llibertat i no de la imposició. La mà estesa al diàleg que oferim des de Catalunya ha de ser interpretada com una triple oportunitat: per a Catalunya, per a Espanya i per al conjunt d’Europa. La manera en què resolguem l’equació entre les aspiracions democràtiques dels ciutadans i el necessari enfortiment de les sinergies entre pobles poden definir el futur d’Europa. No ho facin per Catalunya. Ho han de fer per Espanya, i com a aposta de futur.

Raül Romeva, exconseller d’Exteriors de la Generalitat, actualment a la presó.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >