Selecciona Edició
Connecta’t

Els ajuntaments posen límits a la proliferació del lloguer turístic

Les grans ciutats aproven mesures per legislar aquesta activitat. L’objectiu és controlar el preu del lloguer i evitar la marxa forçosa de residents del centre de les urbs

Habitatge de lloguer.
Habitatge de lloguer.

La proliferació d’habitatges en lloguer per a turistes està buidant el centre de les grans ciutats de veïns. Llogar un habitatge en el cor d’alguna de les capitals costa entre un 10% i un 15% més que fa un any, segons Idealista. Plataformes com Airbnb, Homeaway o Booking contribueixen a atreure la demanda i inflar els preus. Els ajuntaments estan posant límit a aquestes activitats mitjançant una sèrie de mesures l’objectiu de les quals és regular els lloguers turístics i aturar les pujades desorbitades dels preus. L’objectiu, en definitiva, és evitar que el centre es converteixi en un vedat exclusiu per a no residents.

El boom turístic i l’economia col·laborativa han generat un còctel explosiu al mercat immobiliari espanyol. Els apartaments de vacances han proliferat en el centre de les ciutats més turístiques. És un negoci rendible que expulsa els veïns d’aquestes zones. En els darrers mesos, diferents ajuntaments estan legislant aquesta activitat.

BARCELONA. A Barcelona, Ada Colau va arribar a l’alcaldia procedent de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i amb la promesa que l’habitatge fos una prioritat. El problema és que, malgrat haver pres moltes mesures pioneres, els desnonaments continuen i la bombolla del lloguer, inflada en part per la pressió turística, li ha passat pel damunt i no pot complir les seves promeses, circumstància que origina força crítiques per part de l’oposició.

En matèria de turisme, a Barcelona, ja des d’abans que arribés Colau, no es concedeixen llicències d’habitatges d’ús turístic, però hi ha mercat il·legal. L’alcaldessa va engegar un pla de xoc i ha aconseguit tancar gairebé 2.400 pisos turístics que no tenen llicència. A més, ha aconseguit que les plataformes de lloguer de vacances, com Airbnb, retirin bona part dels anuncis de pisos sense llicència. El Pla Especial d’Allotjaments Turístics empeny els hotels a la perifèria i, a més, prohibeix que qualsevol allotjament per a visitants se situï en edificis d’habitatges.

Els darrers mesos, Colau ha centrat els seus esforços a buscar aliances internacionals amb altres ciutats com Londres, Nova York o París, on els lloguers també s’han extralimitat i es produeix el fenomen de la gentrificació. Colau demana al Govern espanyol que reformi la Llei d’Arrendaments Urbans, allargant els contractes i limitant les pujades dels preus.

I en l’àmbit municipal, les dues últimes mesures que s’han pres tenen relació amb la Llei del Dret a l’Habitatge, que va aprovar el Govern tripartit d’esquerres de la Generalitat fa 10 anys. Una és multar els propietaris que assetgin els inquilins amb la finalitat de fer-los fora dels seus habitatges per reformar-los i posar-los de nou al mercat a un preu superior. Una altra, que s’ha aprovat inicialment, és obligar els promotors privats al fet que en les noves construccions destinin un 30% del total de pisos a lloguers assequibles.

MADRID. La Junta de Govern Municipal de Madrid va aprovar dijous passat el pla especial per a la regulació dels allotjaments turístics. Encara que la norma no entrarà en vigor fins a principis de l’any vinent, recull moltes de les propostes avançades pels membres del Govern de Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid, com l’obligació per als apartaments turístics del rovell de l’ou de tenir un accés independent al carrer. És a dir, es vetaran aquells als que s’hagi d’accedir pel portal. Aquestes mesures afectarien el 95% dels habitatges turístics actuals del centre de la capital, segons estimacions oficials de l’Ajuntament.

El pla també assumeix que un habitatge que es llogui a turistes durant més de 90 dies l’any està desenvolupant una activitat comercial. Per tant, el seu propietari haurà de sol·licitar una llicència d’ús terciari, d’hostalatge. El Govern local espera posar fre a la gentrificació: la sortida gradual de les classes mitjanes i dels joves dels barris més cèntrics per l’encariment de l’habitatge. De fet, durant aquests mesos, Madrid ha anunciat que ha tramitat 500 expedients que afecten allotjaments situats en els districtes de Centro, Salamanca, Moncloa i Chamberí, d’entre els quals 147 s’han conclòs amb l’obligació per als seus propietaris de cessar l’activitat. El Consistori calcula que hi ha uns 8.000 habitatges d’aquest tipus a tota la ciutat.

VALÈNCIA. La Generalitat valenciana disposa d’una nova llei autonòmica de turisme, que només permet l’alta en el registre d’apartaments turístics si es té un informe de compatibilitat urbanística que redacten els ajuntaments. Això suposa deixar la regulació a mans de cada municipi.

En el cas de València, ciutat en què el Consistori calcula que poden haver-hi uns 5.000 pisos d’ús turístic, el Govern local haurà de certificar que l’immoble es troba en un baix o en les primeres plantes d’un edifici. Els que no compleixin amb aquesta condició no seran autoritzats, segons va anunciar l’Ajuntament fa tres mesos.

SEVILLA. Fins al juny passat, Sevilla tenia 3.969 habitatges regularitzats amb finalitats turístiques. Això és el 50% dels allotjaments destinats a aquest servei dels computats per l’Ajuntament, el càlcul del qual arriba a prop de 8.000. “Sevilla no té el mateix problema d’altres ciutats com Barcelona. Tenim des de fa cinc anys una mesa per a la lluita contra l’oferta il·legal de pisos turístics, amb un decret autonòmic que regula aquest fenomen. Però cal donar més passos per evitar que el problema creixi”, declara el regidor de Turisme de Sevilla, Antonio Muñoz, que considera fonamental la conscienciació ciutadana per al bon ús del servei.

L’Ajuntament prepara també una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana i una nova ordenança, ara subjecta a un procés de participació ciutadana, amb la qual esperen assumir més competències i responsabilitats en la regularització d’aquesta activitat.

PALMA. Aquesta setmana, l’Ajuntament de Palma va aprovar la regulació definitiva del lloguer turístic a la capital, que prohibeix el lloguer de pisos a turistes en tota la ciutat i només autoritza aquesta pràctica en els habitatges unifamiliars, com ara xalets o cases aïllades, de determinades zones. Una normativa impulsada amb l’objectiu de “protegir l’accés a l’habitatge dels residents i garantir la convivència social”, segons el regidor d’Urbanisme, José Hila. L’escalada del preus del lloguer en la comunitat i la manca d’una regulació clara sobre els lloguers de vacances van provocar que el Govern autonòmic aprovés l’agost passat una llei que deixava a mans de cada illa i de l’Ajuntament de Palma la possibilitat d’autoritzar els pisos turístics.

El Consell de Mallorca va elaborar un mapa en què, depenent d’una sèrie de variables com la ubicació, la densitat de població o la saturació, cada municipi de l’illa pot aplicar una tipologia diferent de lloguer turístic. A Eivissa, no obstant això, el problema dels preus del lloguer és especialment sagnant i ha implicat importants dificultats per atreure i fidelitzar professionals a l’illa, com ara metges, professors i policies, que renuncien a la destinació a causa de l’elevat preu de l’habitatge. El Consell d’Eivissa no va ser capaç d’aprovar el seu propi mapa de zonificació, tot i que a la pràctica el lloguer de vacances en pisos està actualment prohibit a tota l’illa perquè així ho dicta la normativa autonòmica.

Amb informació de Lucca Constantini, Cristina Vázquez, Lucía Bohórquez, Clara Blanchar i Ángeles Luccas.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >