Selecciona Edició
Connecta’t

Per què ha suspès el tribunal el reglament que frenava Uber i Cabify?

En la interlocutòria que va indignar els taxistes, el TSJC afirma que una llei estatal “no pot veure's curtcircuitada” per altres normes, com la proposada per l'Àrea Metropolitana

Un taxista, durant la vaga a Barcelona.
Un taxista, durant la vaga a Barcelona. AP

Els taxistes de Barcelona, que han passat la nit a la Gran Via amb els seus cotxes aparcats en plena calçada, asseguren que estan impulsant “un nou 15-M”. Mai abans havia estat tan encesa la seva protesta i s'havien sentit tan forts, i mai abans havien posat tan en escac la mobilitat de la ciutat. Amb la seva protesta qui pot sortir més mal parat és l'Ajuntament de Barcelona, segons com gestioni el fet que centenars de taxis bloquegen una de les principals artèries de la ciutat. Paradoxa: en els últims temps, el Consistori i l'alcaldessa Ada Colau han estat els únics aliats que ha tingut el sector del taxi en la seva lluita contra l'arribada de plataformes com Uber i Cabify, que segons els taxistes exerceixen competència deslleial. Va ser l'Ajuntament el que va impulsar un reglament per limitar aquestes plataformes, una restricció que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va suspendre de forma cautelar perquè entén que envaeix competències estatals. A més, el tribunal considera que no poden deixar-se sense validesa unes llicències obtingudes de forma legal en un període de liberalització.

Encara que perjudiqui l'Ajuntament, la protesta dels taxis no va en contra d'ell, sinó en contra de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i el Ministeri de Foment. Ambdues institucions van recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el reglament que Colau, com a presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), havia impulsat per afegir una limitació a l'atorgament de llicències de vehicle amb conductor, les anomenades VTC, que usen plataformes com Uber i Cabify. El TSJC va fallar amb una suspensió cautelar del reglament, i encara que Foment va retirar dijous passat la seva petició de mesures cautelars, això no va impedir que divendres el Tribunal en mantingués la suspensió, una vegada escoltades les parts.

L'objectiu del reglament de l'AMB, la primera iniciativa a Espanya per limitar les llicències VTC, era tornar a la proporció que la Llei de Transport estipula per a la convivència entre els taxis i els vehicles amb conductor. La norma estatal estableix com a criteri d'adjudicació que ha d'haver-hi una llicència VTC per cada 30 de taxi. Però el famós 1/30 ja no es compleix gairebé a cap gran ciutat. Entre 2009 i 2015 l'activitat es va liberalitzar i la creixent demanda de llicències VTC, impulsada per l'aparició d'aplicacions com Uber i Cabify, va baixar la proporció fins a l'actual 1/10 que hi ha a Catalunya. Ara hi ha més de 10.000 llicències de taxi i prop de 1.200 de VTC a Barcelona. 1.800 llicències més de VTC estan arribant amb comptagotes, bloquejades en els tribunals per haver-se concedit en el període de liberalització. El reglament de l'AMB pretenia reduir -sense concretar amb quin criteri- a 400 les llicències VTC amb el lliurament d'una autorització metropolitana addicional.

En la interlocutòria que manté la suspensió, el TSJC recorda que la derogació d'una norma (la de la coneguda com Llei Òmnibus 25/2009, que liberalitzava el sector) amb una altra normativa (primer la Llei 9/2013 i després el Reial Decret 1057/2015, que restablia la limitació a les VTC) no implica que les llicències atorgades durant el període de liberalització siguin invàlides. La normativa de l'AMB “privaria de virtualitat a les autoritzacions VTC obtingudes durant el període en el qual van desaparèixer les restriccions esmentades; i, el que és més greu, impediria que fossin operatives les autoritzacions VTC concedides en execució de sentència, amb la qual cosa quedaria seriosament compromès el dret fonamental dels sol·licitants a la tutela judicial efectiva”, argumenta el tribunal, en referència a les llicències VTC guanyades en els tribunals, que també quedarien afectades pel reglament de l'AMB.

Les llicències VTC les concedeix el Govern central, que pot delegar les competències a la comunitat autònoma. L'alcaldessa Colau ha pressionat el Ministeri de Foment i li ha demanat que, en el proper Consell de Ministres, modifiqui un paràgraf de la llei per decret i inclogui a les autoritats metropolitanes com a gestores de les llicències VTC. La primera interlocutòria del TSJC que suspenia la norma de l'AMB, no obstant això, recordava que les autoritzacions VTC “són títols habilitants estatals (…) precisament per la seva naturalesa i abast no poden veure's cortocircuitats per altres títols habilitants indegudament juxtaposats”. “L'elenc de competències de les quals disposa legalment l'AMB en matèria de transports es troba molt lluny de poder justificar l'aprovació d'una norma com el RM-VTC [el reglament]”, conclou el text.

Els taxistes temen que el seu negoci es vegi perjudicat. A major competència, menys tros del pastís els correspon, encara que el taxi, com a sector públic regulat, ha de seguir complint amb les seves obligacions impositives. A més, els taxistes lamenten que, amb més competència de les VTC, la seva llicència, per la qual molts es van hipotecar -el seu valor està entorn dels 200.000 euros-, pot baixar de preu i temen no poder comptar amb la seva venda per assegurar-se una jubilació. Tot i així, diversos estudis afirmen que el millor actiu financer a Espanya és una llicència de taxi de Barcelona, que no ha deixat de pujar de preu en els últims anys.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >