Selecciona Edició
Connecta’t

Turull, Rull i Sànchez recusen quatre membres de la sala del Suprem que els jutjarà

L'alt tribunal descarta excarcerar els líders independentistes per la proximitat del judici

Cartells de suport als processats fugits i als polítics presos en una manifestació a Barcelona.
Cartells de suport als processats fugits i als polítics presos en una manifestació a Barcelona.

Els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull i l'exlíder d'ANC Jordi Sànchez han presentat aquest divendres al Tribunal Suprem un incident de recusació contra quatre dels cinc membres de la sala que els jutjarà, previsiblement a la tardor. La petició d'apartar els magistrats es basa en el fet que els quatre recusats (el president de la sala penal, Manuel Marchena, i tres altres membres del tribunal, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo i Luciano Varela) ja van formar part també de la sala que va admetre a l'octubre la querella per rebel·lió contra la cúpula secessionista presentada pel llavors fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza. La petició dels tres processats s'ha conegut minuts després que la sala de la qual formen part els quatre magistrats notifiqués la decisió de rebutjar la petició de llibertat formulada pels nou processats que estan en presó preventiva.

En l'escrit presentat a l'alt tribunal, l'advocat de Turull, Rull i Sànchez, Jordi Pina, al·lega el dret que tenen els processats a no ser jutjats per un tribunal que tingui “o aparenti tenir cap mena de prejudici sobre els fets denunciats i la culpabilitat dels acusats”. I recorda que l'article 219.11.a de la Llei d'Enjudiciament Criminal estableix com a causa de recusació “haver participat en la instrucció de la causa penal o haver resolt el plet o la causa en una instància anterior”.

Segons la defensa, els fets pels quals es va admetre a tràmit la querella interposada pel Ministeri Fiscal són els mateixos pels quals, previsiblement, es jutjaran ara els processats. I encara que els magistrats van intentar no valorar de manera explícita la rellevància penal dels fets, “inevitablement per dictar la resolució es van haver de fer valoracions jurídiques” per emetre una opinió favorable a l'admissió a tràmit de la querella. Aquesta situació, afegeix l'escrit, “anticipa” que els fets són “penalment rellevants” per als magistrats que ara els jutjaran. “Quina confiança poden tenir els meus mandants que, com a membres del tribunal enjudiciador, els senyors magistrats s'aproximaran als fets jutjats sense cap prejudici o precomprensió sobre la rellevància penal de les imputacions? Quina esperança pot tenir aquesta defensa que la sala conclogui que els fets són penalment atípics i els processats mereixen ser absolts quan en el seu moment quatre dels cinc magistrats van concloure que aquests fets teniien rellevància penal?”, es pregunta l'advocat.

La defensa de Turull, Rull i Sànchez al·lega, a més, que aquests quatre magistrats s'han mantingut en “permanent contacte” professional amb l'instructor de la causa, Pablo Llarena, perquè han compartit sala per revisar assumptes relatius a altres causes, per la qual cosa han tingut “sens dubte ocasió de comentar els detalls d'un procediment que ha generat tant enrenou mediàtic i polític, un fet que resulta perfectament comprensible que passi entre persones afectades per una causa de tanta entitat”.

L'advocat admet que aquesta situació no ha estat provocada per voluntat del Suprem, sinó que és la que estableix la llei, però considera que, no obstant això, ha de ser revisada en el seu moment pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans en les seves valoracions sobre si, en aquestes circumstàncies, s'haurà garantit als processats un judici amb totes les garanties.

Denegació de la petició de llibertat

La proximitat d'aquest judici, que no té data però el Suprem preveu que es faci a finals d'aquest any o principis del vinent, és una de les raons que ha al·legat aquest divendres la sala que jutjarà els líders independentistes per rebutjar deixar en llibertat els nou processats que estan en presó preventiva. Segons els magistrats, no hi ha cap canvi en la causa ni en la situació dels presos que justifiqui revocar la presó preventiva, i la decisió d'Alemanya sobre Carles Puigdemont, al·legada per alguna de les defenses, no té incidència en el procediment contra els 18 processats que es van quedar a Espanya, afirmen els jutges.

Aquesta és la primera decisió que adopten els cinc magistrats que jutjaran el cas (als quals se sumaran previsiblement dos més fins a formar un tribunal de set), que s'han fet càrrec de la causa des que l'instructor Pablo Llarena va tancar el sumari el 27 de juny. Després d'aquesta decisió, els advocats dels presos es van afanyar a demanar la llibertat a la sala que els jutjarà amb l'esperança que hi hagués un canvi de criteri. La petició va coincidir, a més, amb la resolució de la justícia alemanya de rebutjar el lliurament de Puigdemont per malversació, una situació que va al·legar a favor seu alguna de les defenses. Però els magistrats no han acceptat ni aquest ni cap dels altres arguments exposats pels presos preventius i han rebutjat aquest divendres excarcerar l'exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa; l'exlíders de l'ANC Jordi Sànchez i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart; i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

La interlocutòria notificada aquest divendres, de la qual ha estat ponent el president de la sala penal, Manuel Marchena, exposa que la decisió del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein es va limitar a respondre a la petició de cooperació jurídica internacional sol·licitada per Llarena, i no té cap incidència sobre el desenllaç de la causa per la qual es jutjaran els 18 processats que s'han quedat a Espanya. Segons el Suprem, després de la resolució d'Alemanya “roman intacta” la capacitat dels membres del tribunal espanyol per decidir el “què” i el “qui” dels fets en funció de les proves que es presentin al judici.

Una de les que havia al·legat l'actuació d'Alemanya és la defensa de Forcadell, que argumenta que si Puigdemont no és responsable d'un delicte de rebel·lió encara menys pot ser-ho ella, que, com que no era membre del Govern, no va poder participar en les decisions adoptades per la Generalitat. “El discurs de la senyora Forcadell sembla convertir el tribunal provincial alemany en un extravagant òrgan supranacional amb capacitat per revocar les decisions adoptades pel jutge espanyol”, afirma el Suprem, que adverteix que “tot intent de dibuixar una línia jeràrquica” que sotmeti les resolucions de la sala espanyola “al criteri dels jutges provincials alemanys resulta manifestament improcedent i està condemnat al fracàs”.

Però al marge de la decisió d'Alemanya, el tribunal que jutjarà els líders independentistes sosté que fins ara ha mantingut “una visible distància” sobre la tipificació dels fets analitzats pel jutge instructor i la sala d'apel·lació i, per tant, demanar ara un pronunciament sobre la participació de Forcadell en els fets suposaria, segons el tribunal, “una invitació” al fet que precipitessin un criteri sense tenir “el més mínim element de judici per fer-ho”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >