Selecciona Edició
Connecta’t

L’eclipsi amb lluna de sang més llarg del segle

El fenomen d'aquest divendres pot aportar informació sobre el forat de la capa d'ozó

Eclipsi amb lluna de sang.

La Terra se situarà entre el sol i la lluna la nit del 27 de juliol, cosa que donarà lloc a l'eclipsi lunar més llarg del segle XXI. La fase total del fenomen començarà a les 21.30, hora peninsular espanyola, i tindrà una durada de 102 minuts, ja que la lluna passarà prop del centre de l'ombra terrestre. Durant aquesta fase el satèl·lit reflecteix un to vermellós que li confereix popularment el nom de lluna de sang. Encara que l'aspecte més cridaner del fenomen és l'espectacularitat del color, també és útil perquè els científics puguin conèixer millor quin és l'estat de l'atmosfera terrestre, segons Miquel Serra, astrònom de l'Institut Astrofísic de Canàries (IAC).

Quan la lluna entri a l'ombra de la Terra, el més lògic seria que fos invisible des del nostre planeta. "La veiem perquè l'atmosfera terrestre produeix dos efectes sobre la llum solar", assegura l'expert de l'IAC. El primer és el fenomen de refracció, una curvatura dels rajos del Sol que envolten la Terra fins a arribar a la lluna. El segon és similar al que passa durant un capvespre. L'atmosfera dispersa els colors més energètics de la llum solar, com el verd i el blau, de manera que només els rajos vermells arriben a la superfície lunar. "El resultat és una lluna il·luminada amb tons rogencs, i és el més espectacular", comenta Serra, que ho considera "interessant i bonic perquè no es coneix la intensitat del vermell fins al moment, i depèn de l'estat de l'atmosfera terrestre", explica.

El color que adopta la Lluna es pot relacionar amb la contaminació atmosfèrica, però sobretot "ens pot parlar de l'estat general de l'atmosfera en un moment determinat", assegura Miquel Serra. La raó és que, més enllà de les partícules contaminants, hi intervenen altres factors, com la presència de núvols o d'emissions volcàniques a certes zones del planeta. "Les partícules volcàniques fan que el to vermellós augmenti", comenta Antonio Pérez, divulgador científic especialitzat en astronomia i ciències de l'espai. Per tant, com més n'hi hagi en suspensió la nit del 27, més vermella veurem la lluna eclipsada, segons afegeix l'expert.

A més, un efecte molt interessant és que un eclipsi lunar pot informar sobre l'estat del forat de la capa d'ozó, que "sembla que està relacionat amb una variació de la mida de l'ombra terrestre", assenyala Serra.

A Espanya es podrà veure des de l'inici de la fase total, que coincideix amb la sortida de la lluna a Madrid, a les 21.30, fins al final del fenomen, a les 23.13. El màxim serà a les 22.22, hora peninsular. Com que el començament de la totalitat coincidirà amb l'aparició de la lluna a la península Ibèrica, el satèl·lit es veurà eclipsat a la majoria de ciutats espanyoles des del principi. Per aquesta raó, "des del punt de vista fotogràfic, serà un paisatge força inèdit, perquè podrem veure la lluna sortint per l'horitzó completament eclipsada", assegura Antonio Pérez.

El fenomen complet durarà 3 hores i 55 minuts si es té en compte el temps de penombra, és a dir, el moment en què la lluna passa per la zona més clara de l'ombra terrestre. "Feia més de dos anys que no vèiem un eclipsi lunar total visible des d'Europa i, encara que no serà totalment visible des d'Espanya, es podrà observar el final del fenomen", destaca Miquel Serra. És a dir, la primera etapa de penombra no es podrà veure a Espanya, a excepció de l'arxipèlag balear, que serà el més afavorit. La resta de fases sí que seran visibles des de la Península i des de les illes canàries, encara que l'elevació del satèl·lit serà força baixa. Per això, Antonio Pérez recomana observar-lo des de llocs que mostrin l'horitzó net, i afegeix que, encara que es pugui veure a simple vista, uns "prismàtics o telescopis poden ajudar a percebre certes formes".

L'eclipsi lunar gairebé coincidirà amb la nit més brillant del planeta vermell en els últims anys, que serà la del 28 de juliol. "Són qüestions orbitals de Mart que no tenen relació amb l'eclipsi lunar", recalca Antonio Pérez, "però tots dos fenòmens donaran al cap de setmana vinent un gran interès astronòmic", assegura.