Selecciona Edició
Connecta’t

El PDeCAT, ERC i Podem claven una garrotada al Govern de Sánchez amb l’abstenció en l’objectiu de dèficit

Rosa María Mateo, nova administradora única de RTVE després de rebre 180 vots a favor

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, amb el seu antecessor, Cristóbal Montoro.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, amb el seu antecessor, Cristóbal Montoro.

Primeres garrotades per al Govern de Sánchez per la fragilitat dels seus suports. El Govern espanyol rebrà aquest divendres un contundent revés en el ple del Congrés dels Diputats després que Units Podem, ERC, el PDeCAT i altres grups afins hagin decidit abstenir-se en el ple extraordinari que ha de validar l'acord del Govern central pel qual es fixen els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic per al conjunt de les administracions públiques i els seus subsectors per al període 2019-2021. El ple també havia d'avalar el límit de despesa no financera del Pressupost de l'Estat per al 2019, en el qual treballa la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

Aquest bloqueig fa palesa la fràgil majoria que dona suport a l'Executiu de Pedro Sánchez. I tindrà conseqüències immediates: el sostre de despesa és essencial perquè les autonomies dissenyin els seus pressupostos per al 2019. Amb el Govern de Rajoy, les comunitats podien incórrer en un dèficit conjunt del 0,1% del PIB; després d'un acord de l'Executiu i la Comissió, aquesta xifra es va elevar al 0,3%, 2.500 milions addicionals. A més, sense els nous objectius de dèficit pactats a Brussel·les, el Govern espanyol es podria veure obligat a aplicar ajustos més durs. El PP i Ciutadans fa setmanes que anuncien la seva oposició a les propostes de Sánchez, i ara l'abstenció de Podem i els nacionalistes dificulta els plans de l'Executiu, que es pot trobar amb el mateix obstacle cada cop que vagi al Congrés.

Les primeres conseqüències són purament econòmiques. Amb el PP i Ciutadans en contra i l'abstenció d'aquestes forces que van avalar la moció de censura del PSOE, els plans financers del Govern espanyol estan condemnats al fracàs. L'Executiu afrontava una prova de foc després que alguns dels partits que van fer possible que Pedro Sánchez arribés a la Moncloa mostressin les seves discrepàncies de fons amb aquests objectius. Aquest distanciament dels socis ocasionals, que aprofiten per marcar perfil, farà descarrilar ara el projecte financer del Govern, que va prometre un ajust a Brussel·les a canvi de suavitzar el calendari de reducció de dèficit.

Per superar els 169 vots en contra del PP i Ciutadans, el PSOE necessitava, com a mínim, el suport d'Units Podem, ERC, el PDeCAT i el PNB. Tant Units Podem com el PDeCAT havien assegurat que la proposta, malgrat que augmenta el marge, no els convenç i és insuficient, tot i que han mantingut converses infructuoses fins a última hora. Aquestes formacions, a més d'ERC, havien advertit que, independentment de la seva posició, l'objectiu de dèficit no passaria la barrera del Senat, on el PP disposa de majoria absoluta. Compromís i Coalició Canària han anunciat que s'abstindran.

El 2012, amb majoria absoluta del PP al Congrés i el Senat, el Govern de Rajoy va reformular la Llei d'Estabilitat Pressupostària perquè l'aprovació del sostre de despesa i dels objectius d'estabilitat pressupostària i el deute públic tingués el suport majoritari de les dues Cambres. La vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, ha assegurat que en el cas que el Senat bloquegi el projecte, l'Executiu trobarà “solucions”, sense al·ludir directament a una modificació de la llei, que per ser orgànica resultaria complicada.

Fonts d'Units Podem han justificat l'abstenció pel fet que les xifres del sostre de despesa impulsat pel Govern "deixa 5.000 milions d'oxigen pressupostari pel camí". "Són unes xifres que només miren cap a la majoria absoluta del Partit Popular al Senat", han assegurat. Per a la formació liderada per Pablo Iglesias, el Govern hauria d'haver proposat en primer lloc la reforma de la llei d'estabilitat pressupostària. "És clau en aquests moments accelerar una reforma de la llei d'estabilitat pressupostària, aixecar la regla de despesa que ofega els Ajuntaments i derogar els reials decrets de racionalització de la despesa que ofeguen la sanitat, l'educació i la dependència", han assenyalat.

Per la seva banda, el PDeCAT ha al·legat "falta de negociació" per part del Govern espanyol per justificar l'abstenció. "Ja vam dir que s'havia de negociar i arribar a acords, no ha estat així", ha subratllat en un missatge a Twitter el portaveu parlamentari del PDeCAT, Carles Campuzano.

L'acord d'estabilitat pressupostària aprovat pel Consell de Ministres inclou el límit de despesa no financera, conegut com a sostre de despesa, per als Pressupostos Generals de l'Estat del 2019, que no és sotmès a votació, i que se situa en 125.064 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 4,4% respecte al de 2018.

La nova via de consolidació fiscal flexibilitzava en cinc dècimes el marge de dèficit públic per al 2019, la qual cosa suposa prop de 6.000 milions més de despesa per a les Administracions Públiques. El Govern preveu un dèficit màxim de l'1,8% del PIB el 2019, de l'1,1% per al 2020 i del 0,4% per al 2021. En el desglossament, el de l'Administració central i el de les comunitats autònomes es reduiran fins a arribar al dèficit zero el 2021. Per a les entitats locals, el Govern preveu l'equilibri pressupostari en tot el període i per a la Seguretat Social es reduirà de l'1,1 el 2019 al 0,9 el 2020 i al 0,4 el 2021. La flexibilització suposa al voltant de 2.400 milions més per a les comunitats, els mateixos per a la Seguretat Social i uns 1.200 més de marge per a l'Estat.

Si no se supera el tràmit parlamentari en el Congrés, la llei marca un termini màxim d'un mes per remetre uns nous objectius que també s'haurien de sotmetre a votació a les dues Cambres. El Govern espanyol també podria adoptar la via de dèficit aprovada per l'anterior Executiu, de manera que el que el sostre de despesa s'hauria d'ajustar en 1.200 milions, i se situaria en uns 123.864 milions.

Mateo, escollida administradora única de RTVE

El Congrés dels Diputats ha triat Rosa María Mateo com a administradora única de RTVE en segona votació, en la qual només necessitava el suport de la majoria absoluta (176 diputats) de la Cambra. Mateo ha sumat 180 vots a favor de 312 emesos, i un en blanc.

Amb l'elecció, que han garantit els grups que van donar suport a la moció de censura, el Govern tanca un episodi d'adversitats parlamentàries que es va iniciar el 22 de juny amb un decret llei per forçar el relleu de la cúpula de RTVE, ja que el seu mandat havia expirat. Amb el d'aquest divendres, hauran estat necessaris vuit plens extraordinaris per culminar una operació que ha tingut un alt cost per al Govern espanyol i ha erosionat, així mateix, la corporació RTVE.

Una vegada ratificada per la Cambra, Mateo passarà a gestionar RTVE fins que es resolgui el concurs públic que ja està en marxa i es triï el nou consell d'administració de RTVE. Segons el calendari marcat per a aquest procés, s'espera que la nova cúpula de la corporació s'hagi triat entre els mesos de setembre i octubre.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >