Selecciona Edició
Connecta’t

Colau reclama a la Generalitat els 350 milions que ha deixat d’invertir des del 2012

“Barcelona esperava més de la reunió, està tot per fer”, lamenta l'alcaldessa després de la comissió mixta

Ada Colau i Elsa Artadi, al Palau de la Generalitat.
Ada Colau i Elsa Artadi, al Palau de la Generalitat.

To cordial però zero compromisos. És el balanç que ha fet l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de la comissió mixta entre l'Ajuntament i la Generalitat que s'ha fet aquest dimecres, després de dos anys sense reunir-se. “Barcelona esperava més de la reunió”, ha dit l'alcaldessa, que després de repassar tots els capítols en què la Generalitat ha deixat d'invertir “en serveis bàsics” a la ciutat des del 2012, sumen un "deute ciutadà" de 350 milions, a raó de 60 a l'any. La resposta de la Generalitat ha estat que el Govern espanyol també infrafinança el català.

La relació entre Colau i Torra ja va començar amb mala maror. I ha millorat en el to la primera reunió institucional que van mantenir a la Generalitat, tot i que tampoc s'hi han anunciat compromisos. Més enllà de la política, els avanços des del punt de vista tècnic són mínims. “Som conscients del clima polític de falta de normalitat i que el Govern de Quim Torra només fa dos mesos que hi és. Valorem que s'hagi fet la reunió i el to, però pel que fa als compromisos, està tot per fer”, ha resumit, i ha exigit “un calendari per recuperar la desinversió”. L'alcaldessa espera aconseguir concretar-lo a la tardor, en una nova reunió.

El Govern ha reconegut el deute amb la capital. La resposta a Colau per part de la vicepresidenta i portaveu de l'Executiu català, Elsa Artadi, ha estat que “en el mateix temps que l'Ajuntament ha deixat de rebre 60 milions a l'any, la Generalitat ha perdut 10.000 milions en aportacions de l'Estat”. De seguida ha reconegut que amb el pressupost prorrogat “hi ha impossibilitat” de recuperar les inversions, però que de cara als propers mesos “s'activaran i recuperaran les relacions bilaterals” i que espera recuperar inversions “progressivament” en el proper pressupost. En aquest sentit, ha apuntat a la disposició a parlar dels comptes amb els comuns al Parlament.

Comparada amb les altres dues comissions mixtes celebrades per Colau amb els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, el balanç de la d'aquest mes de juliol és negatiu. En altres ocasions, Colau va obtenir suport per al seu projecte del tramvia o va pactar el retorn del deute o el finançament del tancament de la presó Model o el metro a la Zona Franca. Avui, res. Zero euros.

Colau ha repassat el que considera prioritats per a la ciutat. Els 42 milions de finançament de les escoles bressol, o els 70 milions que la Generalitat ha deixat d'aportar en matèria d'habitatge. Tampoc hi ha hagut avanços en altres qüestions clàssiques en aquestes trobades, com la reclamació de Barcelona de gestionar el 100% de la recaptació de la taxa turística (ara gestiona el 50%). Barcelona també ha demanat a la Generalitat que rescati la Llei de Barris, i la resposta ha estat també que no hi ha diners.

En l'única cosa en què hi ha hagut front comú entre les dues administracions és en la necessitat de recuperar les aportacions del Govern espanyol en matèries com el transport públic, l'habitatge, l'atenció als refugiats o l'exigència de recuperar lleis suspeses, com la de pobresa energètica o de reformar la llei d'arrendaments urbans (LAU) per regular els lloguers.

Policía nacional contra els ‘narcopisos’

A més de reunir-se amb la Generalitat, l'alcaldessa Ada Colau ha mantingut aquest dimecres una primera trobada amb la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. Ha estat una reunió més llarga de l'esperat en la qual Cunillera ha ofert la col·laboració de la Policia Nacional en la lluita contra el fenomen dels narcopisos del barri del Raval. Una qüestió en la qual treballen Guardia Urbana i Mossos d'Esquadra, però Colau sempre ha demanat treball de recerca de les xarxes internacionals, que són competència de la Policia Nacional. L'alcaldessa ha revelat que Cunillera li ha assegurat que el Govern de Pedro Sánchez està disposat a retirar el recurs contra la llei 25/2015 sobre la pobresa emergència i els desnonaments.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ