_
_
_
_
_

La Guàrdia Urbana desallotja el campament de Glòries

L'Ajuntament justifica l'acció alertant que hi ha riscos de “seguretat i salubritat” per als barraquistes, entre els quals hi ha tres nadons

Alfonso L. Congostrina
Aspecte del solar després del desallotjament.
Aspecte del solar després del desallotjament.Carles Ribas

L'Ajuntament de Barcelona ha desallotjat aquest matí les desenes de persones que des de fa mesos s'havien instal·lat en un campament cronificat en un solar de la plaça de les Glòries, just a la zona compresa entre els carrers Pamplona, Àlaba, Bolívia i Tànger. Aquest dimarts, a les 9.00 del matí, desenes d'agents de la Guàrdia Urbana, amb tècnics del Centre d'Urgències i Emergències Socials (CUESB) de l'Ajuntament, han accedit al campament i han informat els 46 barraquistes –entre els quals hi havia tres nadons i dos menors– que havien d'abandonar la zona. Els barraquistes han començat a recollir les seves pertinences, entre crits, mentre diverses excavadores destrossaven totes les barraques i netejaven la zona, on es construiran pisos.

El Consistori admet que el campament de Glòries es va instal·lar el març del 2016 i des de llavors ha tingut una presència més o menys estable. El solar té dos propietaris: un és una promotora que ja ha anunciat que hi construirà una promoció de pisos de manera imminent i l'altre és l'Ajuntament, que al costat dels nous edificis dissenyarà una nova zona verda.

Más información
Els serveis socials de Barcelona, desbordats per la crisi de l’habitatge
Colau aconsegueix que es quedin a casa el 16% de les famílies en risc de desnonament
“No tenim 4.000 euros per canviar de pis”

L'Ajuntament ha justificat el desallotjament al·legant que hi ha risc de “seguretat i salubritat” per als barraquistes. La majoria sabien des de divendres que havien d'abandonar la zona. Tècnics municipals hi havien contactat i els havien alertat de l'operació policial.

“No tenim cap lloc on anar, vivim de la ferralla i del que venem allà”, lamentava una de les persones assenyalant les places on s'instal·len els anomenats “mercats de la misèria”. “Fa deu anys que soc a Espanya i sobrevisc com puc, sense robar ni molestar ningú”, justificava un altre barraquista.

Al campament derruït compartien espai diverses nacionalitats: d'una banda, els subsaharians i, de l'altra, persones procedents del Magrib, mentre que els últims a arribar han estat els romanesos. No tot dins del campament era una convivència tranquil·la: alguns dels barraquistes alerten d'unes màfies que llogaven barraques i altres barraquistes que dormen en pensions i utilitzen el solar com a magatzem de ferralla.

Durant el desallotjament, els agents han comptabilitzat 46 persones, dels quals només 15 han acceptat que els reallotgin els serveis socials del Consistori. Entre ells, famílies amb tres nadons i dos menors d'edat que han estat acompanyats per la Guàrdia Urbana a la Fiscalia.

Segons dades del primer trimestre del 2018, a Barcelona viuen 536 persones en 77 assentaments diferents. La tinenta d'alcalde Laia Ortiz ha afirmat aquest mateix dimarts que en els últims mesos han augmentat els barraquistes arran de les polítiques que els expulsen de zones de França i Itàlia.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_