Selecciona Edició
Connecta’t

La militància sota mínims del PDeCAT

L'assemblea del partit neoconvergent registra una de les votacions més baixes, comparada amb les dels conclaves d'altres formacions

El conseller de l'Interior, Miquel Buch, en el moment de la votació.
El conseller de l'Interior, Miquel Buch, en el moment de la votació.

El Partit Demòcrata Català (PDeCAT) va afrontar el darrer cap de setmana el relleu en la direcció amb una participació de militants sorprenentment baixa: dels 14.000 afiliats que té la formació només van emetre el vot 2.230. I, d'aquests, 1.500 ho van fer per la candidatura impulsada per Carles Puigdemont i 800 per la llista alternativa. La votació es podia fer també de manera telemàtica. El nombre de militants que va voler donar suport a l'expresident en una decisió tan transcendental per a la història dels neoconvergents és inferior, per exemple, al que va votar a favor de la llista d'Ada Colau i Xavier Domènech per dirigir Catalunya en Comú (2.099 vots) i al dels sufragis que va reunir el socialista Miquel Iceta (4.889) quan, el novembre del 2016 va ser designat primer secretari del PSC.

Les xifres del conclave no disten gaire, no obstant això, de les que es van registrar en l'assemblea del partit de fa dos anys, quan Convergència Democràtica, colpejada llavors pels escàndols que afecten la família Pujol, es va refundar en el PDeCAT. Llavors, van ser 871 afiliats els que van optar per aquesta denominació davant dels 657 que ho van fer per Partit Nacional Català. Esquerra Republicana, el seu soci de govern, va aprovar el seu full de ruta, en el qual no descarta "cap via pacífica i democràtica" per aconseguir la independència amb 536 vots. En qualsevol cas, tot i que sempre hi pot haver independents, el nombre total d'inscrits que va votar està per sota dels 3.333 regidors que va obtenir la ja extinta Convergència i Unió en les últimes eleccions municipals, el 2015.

Dels partits catalans, és el PSC el que més múscul exhibeix pel que fa al vot de la militància: el 2016 va divulgar un cens de 17.935 militants. L'assemblea que va catapultar Iceta va registrar una participació del 50,8%, amb aquest resultat: l'actual primer secretari va obtenir el suport de 4.889 inscrits davant dels 4.142 que va obtenir Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma. Aquest mes de juliol, les bases del PP s'acaben d'estrenar en les primàries i la participació, amb inscripció prèvia, va ser de 1.481 persones. I els comuns han renovat la seva direcció amb el 35,87% de participació: de 9.088 inscrits van votar 3.620. D'aquests vots, 2.099 van ser per a Ada Colau. Xavier Domènech, coordinador general, va admetre la davallada en la participació respecte a la fundació del partit –quan en van ser 5.618– i va afirmar que mereixia una reflexió per corregir aquesta tendència.

El múscul de l'ANC

L'Assemblea Nacional Catalana registra unes votacions la participació de les quals  superen les dels partits. a la celebrada al maig sobre la conveniència d'investir Puigdemont, van votar 10.237, la qual cosa suposa el 28% del cens de l'organització. L'entitat està celebrant ara una altra consulta perquè els seus afiliats decideixin si desitgen llistes unitàries i transversals independentistes en les properes eleccions municipals.

A més de la baixa participació a l'assemblea dels neoconvergents, Puigdemont va veure com una llista alternativa obtenia el 29% d'adhesió. Però això també li va passar a Ada Colau –681 per als comuns federalistes i 450 per als anticapitalistes de Desbordem– o al mateix Pablo Casado, que només va aconseguir 400 vots més que Soraya Sáenz de Santamaría. "Jo crec que és sa que no hi hagi votacions a la búlgara. La democràcia interna ja no se n'anirà. Abans els partits funcionaven com una democràcia organitzada i anem cap a escenaris més anglosaxons", reflexiona el popular Alejandro Fernández. “Cal saber gestionar les coses. Passarà com als Estats Units: pot guanyar un candidat republicà, però el que perd després li dona el seu suport”. "Que no n'hi hagi", va convenir en el seu moment Domènech, "és bo i reflecteix la diversitat del nostre espai".

Els números indiquen que les decisions les prenen al final un nombre reduït de militants: 323 vots de diferència van decantar la balança perquè Ada Colau trenqués el seu pacte de govern amb el PSC (van votar en la consulta 2.059 inscrits, el 54% del total). El cas més extrem va ser el de la CUP, quan va decidir no investir Artur Mas. El seu consell polític va acordar no votar-lo com a president per dos vots –29 en contra, 27 a favor i una abstenció– i aquesta resolució va obrir la porta a la designació de Carles Puigdemont.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ