Selecciona Edició
Connecta’t

Míriam Nogueras, el triomf de la rauxa

La vicepresidenta del PDeCAT és el paradigma de la nova política de consigna digital, populista i nacionalista sense complexos

La diputada del PDeCAT al Congrés, Míriam Nogueras, en l'assemblea del partit del passat diumenge.
La diputada del PDeCAT al Congrés, Míriam Nogueras, en l'assemblea del partit del passat diumenge.

La carrera política de Míriam Nogueras ha estat meteòrica perquè els temps han estat propicis al seu estil: activisme de consigna a les xarxes –“tenim pressa”, “ho tenim a tocar”–, propaganda per demonitzar el rival, nacionalisme sense complexos i fidelitat al full de ruta unilateral. Aquests són els ingredients que en tres anys han fet que Nogueras passi de ser regidora a Cardedeu a número dos del PDeCAT i persona de confiança de Carles Puigdemont al Congrés. 

Nogueras (Dosrius, 1980) té perfil de votant tradicional de la difunta CDC al Maresme: de classe mitjana benestant, formada a l’empresa familiar –Nogueras ha treballat a la companyia tèxtil del seu pare– i assumint sense problemes la conversió del nacionalisme moderat convergent a l'independentisme unilateral. La seva telegènia la va portar a tertúlies de canals catalans i d’àmbit estatal, una fama que va compaginar amb una hiperactivitat a les xarxes socials que la va donar a conèixer entre els sectors més militants del nacionalisme. Entre el 2015 i el 2017 va ser regidora per CiU de Cardedeu. El 2016, apadrinada per Francesc Homs, va ser elegida diputada al Congrés dels Diputats. Nogueras serà la candidata del PDeCAT a les eleccions municipals de Mataró del 2019.

El seu perfil és més liberal i nacionalista que el del portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, un dels pocs dirigents de l’ala socialdemòcrata de CDC que destaquen al PDeCAT. Nogueras, que s’ha declarat fidel a Puigdemont i a la seva formació Crida Nacional, compartia amb l’expresident de la Generalitat els seus recels a ajudar el PSOE a tornar a la Moncloa, a diferència de Campuzano o la defenestrada coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal. Les primeres declaracions de Nogueras com a vicepresidenta han estat per avisar el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que a partir d’ara li serà més difícil obtenir el suport del seu partit. Nogueras va explicar el juliol del 2017 al digital El Món que la funció dels diputats independentistes a Madrid havia de ser “aplanar la negociació de la secessió” entre el Govern central i la Generalitat. Nogueras donava per fet que després de la consulta il·legal de l’1-O, els mercats internacionals farien costat a l’autodeterminació: “Espanya no es pot permetre el luxe de perdre el 20% del seu PIB. El dia 1, quan deixin de cobrar, els seus creditors trucaran per dir-los que s’entenguin immediatament amb Catalunya”.

Nogueras va ser una de les cares visibles del Cercle Català de Negocis (CCN), un grup empresarial de nacionalisme radical, o del moviment antipeatges No vull pagar. El 2015, com a executiva del CCN, va dir a El Punt Avui que la independència no provocaria cap fugida d’empreses, tot el contrari: “Estic absolutament convençuda que, si guanya el sí, d’aquí no marxarà ningú. Bé, potser alguna, com ara Freixenet, ho pot fer, però a la resta els interessa ser aquí. [...] I fins i tot diria que més d’una empresa pot arribar a traslladar la seu de Madrid a Barcelona”. 

La vicepresidenta del PDeCAT és un exponent de la nova política de traç populista i abonada a la postveritat. El juliol del 2016 va difondre a Twitter una informació d’un usuari anònim que assegurava que Xavier Domènech, líder d’En Comú Podem al Congrés, pagava 218 euros per nit d’hotel durant les seves estades a Madrid. “I jo en pago 49 euros en un hostal, però el pueblo ets tu, oi? Va, home, va. Independència”, va escriure Nogueras compartint la informació anònima. En Comú Podem va demostrar que la dada era falsa. Dos anys després, Nogueras encara no ha esborrat el missatge. Els posicionaments més durs de Nogueras sovint són contra els comuns. La vicepresidenta del PDeCAT va ser una de les persones més destacades que van donar suport al boicot del pregó de la Mercè del 2016 per considerar que el pregoner, l’escriptor Javier Pérez Andújar, insultava l’independentisme.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >