_
_
_
_
_

Puigdemont guanya en el PDeCAT amb un terç de crítics i el 84% d’abstenció

En el conclave que decideix alinear el partit amb la formació de l'expresident només voten 2230 associats

Quim Torra felicita David Bonvehí.
Quim Torra felicita David Bonvehí.Joan Sánchez

Ningú dubta dins del Partit Demòcrata Català (PDeCAT) que el seu líder és Carles Puigdemont. L'expresident és el guanyador de l'assemblea que es va celebrar fins aquest diumenge a Barcelona, en la qual li va arrabassar la direcció a Marta Pascal, i en la qual només va participar el 15% dels afiliats. El seu ímpetu, no obstant això, no va poder contenir les veus crítiques que tot i que estan d'acord amb la seva línia creuen que s'ha imposat a la brava. Un terç de la militància que va votar ho va fer contra la llista oficial, presidida per David Bonvehí.

Más información
Marta Pascal cedeix davant Puigdemont i renuncia a la direcció del PDeCAT
L’entorn de Puigdemont ultima una llista per controlar el PDeCAT
Puigdemont presenta la seva nova formació i consuma l’opa sobre el PDeCAT

La nova cúpula del PDeCAT compta amb 30 llocs i estarà liderada per Bonvehí, que fins aquest diumenge era el número dos del partit. La llista de consens entre els crítics amb la gestió de Pascal —agrupats entorn de l'expresident i la seva línia independentista de confrontació amb l'Estat— i la direcció enderrocada va obtenir el 65,27% dels vots. La candidatura alternativa, liderada per David Torrents, un càrrec del partit en Badalona, va obtenir el 28,9% de suports. Torrents va explicar que es presentava en protesta pel “pacte de despatx” i que deixava sense veu a l'assemblea.

El partit oficialment compta amb 14.000 afiliats i només van votar en l'elecció de la nova direcció 2.230 (també es podia fer telemàticament). És a dir, un 84% dels militants no va participar en la decisió més transcendent de la formació des de la seva fundació fa dos anys. La direcció del partit no va aclarir diumenge a la nit quants dels afiliats estaven al corrent de pagament. A les primàries de Podem a Catalunya, l'abril passat, van votar 6.824, l'11% del total. A les del PSC, celebrades el 2016, va participar el 50% d'un cens de 9.115 persones.

En la seva primera intervenció com a flamant president del partit, un Bonvehí desbordat pels esdeveniments ha agraït la confiança dels qui l’han votat. Ha comparegut acompanyat per la seva executiva, dissenyada per tenir poc pes polític, i en la qual el 40% prové de l’anterior direcció —tots menys Pascal— i les noves incorporacions, en què no hi ha persones del cercle íntim de Puigdemont però sí que hi ha representants de totes les sensibilitats. S’ha felicitat pel resultat però ha pres nota del resultat de la votació.

“Hi ha coses que no hem fet bé. Hi ha gent que m’ha dit que em votaria però que èticament no pot fer-ho avui, perquè està d’acord amb mi però no amb la manera com fem les coses. L’altra candidatura reclamava llistes desbloquejades. Jo ho comparteixo, però les coses són el que són”, ha dit el nou president del PDeCAT. “He estat víctima i partícip [del pacte de despatx d’una llista unitària]“, ha afegit.

A més de Bonvehí, l'altra cara forta del partit serà la diputada en el Congrés Míriam Nogueras, que ocuparà la vice-presidència i molt segurament prendrà el control en el grup en les Cortes. Tots els membres de la direcció de Pascal repeteixen, excepte ella. La poderosa federació de Barcelona, alineada amb l'expresident, hi tindrà quatre cadires, guanyant tres en comparació a l'anterior. El també diputat a Madrid Ferran Bel, que genera gran respecte entre totes les sensibilitats, farà el paper de ròtula de la direcció.

Malestar a les bases

El malestar era evident entre alguns militants. Es tracta de la mateixa sensació amb la qual van sortir els militants quan el PDeCAT va ressorgir de les cendres de Convergència, fa dos anys. De fet, els grups que es van quedar sense el poder són ara els guanyadors. L’expresident Artur Mas ha hagut d’intervenir i assenyalar Pascal com a coordinadora. Per tant, el 31% dels militants s’ha oposat a enterrar la formació de Jordi Pujol Soley.

Les votacions dels textos finals de les ponències també han deixat clar que el canvi en el lideratge del partit no implica que les bases acceptin cegament els seus postulats. El partit va quedar pràcticament dividit en dos en el debat sobre si calia implementar la república catalana “de manera immediata”, com ho demanava una esmena presentada pel sector crític a Pascal. Aquests van obtenir nou vots menys (406) que els qui donaven suport al redactat “al més aviat possible” (415).

Les bases també han fet sentir la seva veu pel que fa a les incompatibilitats per acumular càrrecs orgànics i d'elecció popular. Una gran majoria (477) han donat suport a mantenir l'actual esquema davant dels que volien tombar-ho (286). Això ha fet que personatges de pes dins del partit i molt propers a Puigdemont com els consellers Damià Calvet i Miquel Buch caiguessin de la llista de consens que fabricava el nou president del PDeCAT. Tampoc hi serà el portaveu de Junts per Catalunya en el Parlament, Albert Batet.

Alineació amb la Crida

L’absència d'aquests noms posa en relleu encara més el baix perfil de la nova direcció. Ningú al PDeCAT dubta del lideratge natural de Puigdemont dins del partit. No obstant això, en el si dels militants hi ha preocupacions sobre el futur de la formació sobre com serà la integració amb la Crida Nacional, la formació política a l'estil de la que va portar a l'Eliseu el president Emmanuel Macron i que promou l'expresident català.

Els associats també han escollit una comissió, conformada pels polítics del PDeCAT en presó preventiva per un presumpte delicte de rebel·lió, que s'encarregarà de dissenyar la integració a la Crida. La incògnita és sobre si això serà una fusió total o simplement se n’amagaran les sigles. Pascal advocava per alinear-se amb el moviment de Puigdemont però sense renunciar a la fortalesa del partit, una tesi que ha estat derrotada. Amb tot, els militants hauran de votar si aproven el model de confluència.

Artur Mas: "La desunió és el verí del sobiranisme"

Els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont i l'actual, Quim Torra, van participar en la clausura de l'assemblea i van coincidir en les seves intervencions a fer una crida a la unitat de l'independentisme per aconseguir que la república catalana "sigui efectiva". "La desunió és el verí que pot liquidar el sobiranisme", va dir Mas, que no va assistir a la clausura del conclave. "Unitat real, no una pantalla. La unitat s'ha de practicar cada dia, més enllà de proclamar-la", va postil·lar.

Puigdemont, per la seva banda, va agrair que el PDeCAT s'hagi alineat amb la Crida. "Molta gent demana als responsables polítics que acordem la màxima unitat possible, i tot i que els espais ideològics han d'existir i s'han de contrastar, també fem de la defensa col·lectiva de Catalunya una prioritat", va dir l'expresident.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_