Selecciona Edició
Connecta’t

Jordi Sànchez: “L’Estatut que proposa Pedro Sánchez forma part del passat; no és la solució”

El diputat de Junts per Catalunya i expresident de l'ANC rep EL PAÍS a la presó de Lledoners

Jordi Sànchez, en una imatge l'agost del 2017.
Jordi Sànchez, en una imatge l'agost del 2017.

El diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez porta a la presó preventiva des del 16 d’octubre per la seva implicació en el procés. Sànchez (Barcelona, 1964) va liderar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb la qual va falcar les mobilitzacions a favor de la secessió i en contra dels escorcolls policials que buscaven desbaratar el referèndum il·legal de l’1 d’octubre. Rep EL PAÍS a la presó de Lledoners (Bages). L’entrevista, la primera que concedeix cara a cara, dura 45 minuts a través d’un vidre  i es fa sense gravadores ni càmeres. Té bon aspecte i assegura que es troba bé. Mentrestant, en locutoris contigus, Jordi Turull i Joaquim Forn, els altres polítics processats, reben visites. El jutge Llarena imputa a Sànchez el delicte de rebel·lió, penat fins a 30 anys de presó.

Pregunta. Va pensar alguna vegada que el seu activisme independentista podia conduir-lo a la presó?

Resposta. Honestament, no. No ho vaig imaginar: com a líder de l’ANC mai vaig rebre cap avís de la Fiscalia ni del jutge que estiguéssim fent cap cosa il·legal. Ni tan sols el dia que va arrencar la campanya del referèndum. Van advertir a responsables polítics i institucionals, però no a nosaltres.

P. Però les seves pretensions no cabien en el marc legal.

R. Una cosa és el que pogués fer el Govern o el Parlament i una altra el que fèiem nosaltres, que era muntar manifestacions. Aquí hi ha hagut una operació d’Estat contra l’independentisme: es va mostrar feble al no saber trobar una via negociada i va acabar actuant amb força. Algú va decidir de fer la feina que no havia fet Rajoy. El mateix dia del discurs del Rei, el 3 d'octubre, ens van citar a l'Audiència Nacional a mi, al major Trapero i a Jordi Cuixart, d'Òmnium. Estem a la presó per una raó d’Estat; s’abusa de la presó preventiva.

P. Ha demanat la seva llibertat almenys fins al judici. Quines garanties dona que no fugirà com Carles Puigdemont?

"No veig conflicte entre catalans; només hi ha tensions puntuals"

R. No vaig fugir ni fugiré. Quan vaig anar a declarar a l’Audiència Nacional el 16 d’octubre tenia molt clar que entraria a la presó i no me’n vaig escapolir. Ho sabien Turull, Josep Rull i la resta, i no van fugir.

P. Però ara, després que el jutge Llarena hagi retirat l’euroordre, no li passaria res.

R. Ja sabíem que Suïssa i Bèlgica eren països segurs i no vam marxar. La decisió de Llarena no fa preveure cap bona notícia. La meva sensació és que d'aquesta manera evita un nou revés del Regne Unit  [el judici de l'exconsellera Clara Ponsatí].

P. Com s’ha de resoldre el conflicte? És conscient que el primer conflicte és entre catalans independentistes i no?

R. No veig conflicte entre catalans, hi ha tensions puntuals i això em preocupa i s’ha d’eliminar. Cal trobar una sortida democràtica que permeti que la societat catalana s’expressi.

P. No han abusat en equiparar Catalunya amb l’independentisme com si tots els catalans ho fossin?

R. Hi ha hagut un abús del llenguatge. Tots tendim a utilitzar el plural majestàtic. És un error freqüent en tots els polítics. El que és important aquí és que tothom reconegui a l’altra part com a interlocutor. Hem de passar de tolerar-nos a reconèixer-nos.

"Si la Fiscalia no canvia la seva posició, el diàleg entre Torra i Sánchez serà més difícil"

P. Què li sembla el diàleg entre Pedro Sánchez i Quim Torra?

R. El que ha dit Sánchez, que es pugui votar, és la base per dialogar. Sense l’1 d’octubre no hi hauria un president del govern que admet que hi ha un conflicte polític i que haurà de votar.

P. Però parla d’un Estatut…

R. Jo li agraeixo que hagi fet aquest reconeixement del conflicte polític. Era la meva obsessió. És la base del diàleg. Si Rajoy ho hagués fet el 2012 no seríem aquí. Només per això ha valgut la pena la moció de censura. Dit això, el tema de l’Estatut no té sentit, forma part del passat i no és una solució. Part de la ciutadania entén que s’ha guanyat legítimament el dret a decidir. L’Espanya autonòmica té un sostre de vidre i no dona per a més. Què pot tenir de diferent respecte al del 2006? La seva proposta de reforma constitucional és poc raonable. El seu pla és el d’Iceta: que ho digui. I a més: I si surt el no? Jo votaria no, per exemple. El conflicte seguiria bloquejat.

P. És poc optimista respecte a pactar un referèndum.

R. L’Estat mai no ha volgut entrar en aquesta lògica. I només es rebutja des de la debilitat, per la por a perdre. Per què s’han d’excloure drets al segle XXI? Ningú m’ha convençut que hi hagi una alternativa millor que aquesta per resoldre el conflicte.

"L’1-O és un mandat polític i moral molt gran però no legal"

P. Reconeix que l’independentisme no arriba al 50%. No s’arriscaria a perdre’l?

R. És que si l’Estat ho hagués arribat a acceptar, probablement el sobiranisme l’hauria perdut en el passat. Jo em deixaré la pell algun dia per guanyar-lo.

P. L’ANC creu que els catalans ja es van autodeterminar com la CUP…

R. Soc un ferm defensor de l’1 d’octubre. Ha tingut costos personals durs però sense ell no hauríem arribat al fet que es reconegui el conflicte. L’1-O és un mandat polític i moral molt gran però no legal.

P. Espera que la Fiscalia modifiqui a la baixa la seva petició?

R. No soc optimista. Hi ha centenars de juristes que han acceptat que no va haver-hi ni rebel·lió ni sedició. Un exemple: el setge al Parlament, el 2011, en el qual va haver ferits, va acabar amb sentències a l’Audiència Nacional i al Suprem per desordres públics. Va ser pitjor que el que vam fer nosaltres? Si la Fiscalia no ho modifica, farà més difícil el diàleg entre Torra i Sánchez. Quan hi ha gent a la presó, es genera una tensió emocional que condiciona la vida política. I jo no espero indults. Espero justícia.

P. Doncs circulava la hipòtesi del fet que s’estava arribant a pactes amb la Fiscalia.

R. No hi ha res a pactar. Algú creu que podem pactar el fet de passar de penes de 20 a 30 anys? No participaré en blanquejar una operació política pròpia de l’Estat que ens condemna per delictes inexistents basats en fets inventats. Una condemna serà una vergonya per a Espanya perquè serà anul·lada pel Tribunal de Drets Humans. I la sortida al conflicte polític serà més complicada.

P. Es veu, vostè, llavors, molts anys a la presó…

R. No tants perquè recorrerem al Tribunal Europeu de Drets Humans. Llarena ha intervingut en la vida política fins al final per impedir que tornéssim a la vida parlamentària. No em va deixar anar a la investidura per por al fet que jo fos elegit! Espero sentit comú i que el judici se segueixi a tot Europa. Nosaltres estarem a la banqueta però Espanya també.

“No tornaria a pujar damunt del cotxe de la Guàrdia Civil”

Pregunta. Després de nou mesos empresonat, es penedeix d’alguna cosa?

R. Ara no tornaria a pujar damunt del cotxe de la Guàrdia Civil com va passar durant la manifestació contra els escorcolls al departament d’Economia de la Generalitat. Els vam regalar un relat de violència. Però també ha de quedar clar que allò no ho vam fer amb voluntat d’humiliar, sinó per fer una crida a la calma als manifestants.

P. Hi ha imatges seves demanant tranquil·litat als manifestants durant els escorcolls però la comitiva judicial afirma que no va poder desenvolupar amb normalitat la seva tasca i la secretària va haver de sortir per un terrat. És acceptable en un Estat de dret?

R. Les nostres crides a la calma no s’han incorporat al sumari perquè això desmuntaria el relat de la violència que busca el jutge. La secretària judicial va sortir per una altra porta a peu de carrer, va decidir no sortir per la porta principal de forma voluntària perquè va tenir una percepció, legítima, que era millor no fer-ho.

P. Per por dels manifestants, segurament.

R. D’aquell edifici va entrar i va sortir molta gent sense cap problema, no va haver-hi violència. També hauríem de preguntar-nos per què la Guàrdia Civil va deixar dos cotxes just al davant amb les portes obertes i armes a l’interior. Un comandament de la Guàrdia Civil em va admetre aquella tarda que estava molt preocupat.

P. JxC i ERC s’han enfrontat en discrepar sobre si Puigdemont ha de mantenir el seu escó després que Alemanya rebutgi d’extradir-lo per rebel·lió.

R. Doncs comparteixo que mereix un tracte diferenciat.

P. Mentre fem aquesta entrevista el PDeCAT està en plena crisi. I vostè està alineat amb Puigdemont i és un dels impulsors de la Crida Nacional, el nou partit. Per què volen fer un nou espai unitari si ERC i la CUP no en volen saben res?

R. La Crida Nacional no pretén ser una coalició electoral puntual. És l’aposta d’un nou espai polític, transversal ideològicament. Si algú espera que sigui la refundació del centre-dreta i del PDeCAT, s’equivoca.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >