Selecciona Edició
Connecta’t

El TSJC reprèn la investigació a Miquel Buch per promoure l’1-O entre els alcaldes

El magistrat haurà de citar com a investigat l'actual conseller d'Interior, acusat de desobediència

El conseller d'Interior, Miquel Buch, prenent possessió del seu càrrec.
El conseller d'Interior, Miquel Buch, prenent possessió del seu càrrec.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reprès la causa per desobediència contra el conseller d'Interior, Miquel Buch, per promoure el referèndum independentista de l'1 d'octubre entre els alcaldes quan presidia l'Associació Catalana de Municipis (ACM), en espera de fixar una data per interrogar-lo com a investigat. Segons han informat a Efe fonts jurídiques, el TSJC, que el mes de febrer passat va enviar al Tribunal Suprem la causa contra Buch juntament amb la que va obrir contra el Govern per convocar l'1-O, torna a tenir-la a les seves mans després que el jutge de l'alt tribunal Pablo Llarena hagi rebutjat la seva competència per investigar-la.

La investigació deriva de la querella que la Fiscalia va presentar en vigílies del referèndum contra Buch, que llavors estava al capdavant de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), i contra l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras, per emplaçar als alcaldes a promoure el referèndum i a facilitar locals per celebrar l'1-O.

El mateix mes de setembre, el TSJC va admetre a tràmit la querella contra Buch i Lloveras per un delicte de desobediència -descartant els de malversació i prevaricació de que també els acusava la Fiscalia- i va acordar citar-los a declarar com investigats, encara que sense fixar una data, a l'espera que la resolució fos ferma.

Quan el Suprem va assumir la causa per rebel·lió contra els líders independentistes, el TSJC li va remetre la investigació sobre Buch i Lloveras, per evitar 'resolucions contradictòries' i possibilitar 'la investigació i enjudiciament conjunt' del cas relatiu al 'procés'.

No obstant això, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, el jutge Pablo Llarena ha rebutjat incloure en la seva causa per rebel·lió les diligències contra Buch i Lloveras i les ha tornat al TSJC, 'sense perjudici que l'actuació que se'ls atribueix pugui ser determinant d'una responsabilitat penal diferent de la que aquí es depura', segons sosté en la seca interlocutòria.

El magistrat de la sala civil i penal del TSJC Jordi Seguí, designat com instructor del cas, ha de fixar una data per a la declaració com a investigat de Buch, que, després de les eleccions del passat 21 de desembre, ostenta la condició d'aforat pel seu càrrec de diputat de JxCat al Parlament.

En l'exposició raonada que va remetre al jutge Llarena perquè assumís la causa contra Buch, Seguí va assenyalar indicis de que el conseller d'Interior i exalcalde de Premià de Mar (Maresme) va incórrer en un delicte continuat de desobediència per promoure l'1-O en els ajuntaments.

Entre els indicis que el jutge aprecia contra Buch i Lloveras -que ja no és diputada-, figura un correu que, en la seva condició de presidents de l'ACM i l'AMI, van enviar el passat 6 de setembre als alcaldes de Catalunya on 'se'ls indicava que havien de procedir a confirmar la disponibilitat dels locals de votació, a l'hora que se'ls facilitava un model de decret d'alcaldia per mostrar el seu suport polític al referèndum', segons apunta el magistrat en el seu escrit.

Seguí sustenta la seva investigació en un altre correu que Buch i Lloveras van remetre el 12 de setembre a alcaldes catalans 'sota el rètol 'material de campanya per al referèndum de l'1 d'octubre', que contenia el model de sengles cartells de foment de la participació i -en el cas de l'AMI- de defensa del vot afirmatiu'.

En la causa, que ha tornat aquesta passada setmana al TSJC, s'indaga també un tercer correu enviat per Lloveras -alcaldessa de Vilanova i la Geltrú (Garraf) que al febrer passat va dimitir del seu càrrec de presidenta de l'AMI i va anunciar que abandonava la política-, amb un informe en que el col·lectiu Secretaris, Interventors i Tresorers de l'administració local per la Independència defensava la legalitat de la consulta.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >