Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat ‘retorna’ al Prado set quadres

El Govern al·lega que no pot pagar la conservació d'uns llenços que fa més d'un segle que són a Catalunya cedits per la pinacoteca

El llenç 'Llac de Como', d'Eliseu Meifrén, que és a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El llenç 'Llac de Como', d'Eliseu Meifrén, que és a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Com no hi ha diners per conservar-los, retorno els quadres. Això és el que ha comunicat la Generalitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al que ha fet saber que, per motius econòmics, no pot assumir les condicions de conservació i de seguretat dels set llenços que la institució judicial té en dipòsit a la seva seu, cedits pel seu propietari, el Museu del Prado, des de fa més d'un segle, per la qual cosa va a sol·licitar la remoció de les obres.

L'episodi va arrencar quan la pinacoteca estatal va remetre recentment una carta a prop de 400 institucions per comunicar-los que havien de complir unes “especificacions tècniques” en la cura de les seves obres cedides, referents, entre altres aspectes, a les condicions d'humitat i llum. Segons fonts judicials, el Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat va assegurar que les condicions de conservació que exigia el Prado no podien ser assumides, en tant el Palau de Justícia no reunia les condicions d'un edifici destinat a funcions museístiques.

Al no poder pagar els requisits tècnics sol·licitats, la Generalitat, a través de la secretaria general del Departament de Justícia, va fer saber el passat 13 de juny al TSJC que demanaria l'aixecament d'aquesta cessió.

Davant això, l'alt tribunal català va sol·licitar el passat dia 3 al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que estudiés assumir el dipòsit d'aquests quadres per poder seguir mantenint-los a la seva seu, de les parets de la qual pengen des de, almenys, 1907, i iniciés converses amb la pinacoteca en aquesta línia.

“Les condicions que imposa el Prado no són molt diferents de les quals gaudeixen actualment els llenços, ni aquests han estat traslladats o s'han vist afectats per obres a l'edifici”, assegurava ahir a aquest diari una portaveu del TSJC, que sosté que les “condicions lumíniques i ambientals durant tot aquest temps no han generat, almenys, deterioració algun visible. També descarta riscos de substracció ja que gairebé tots ells estan en dependències “permanentment vigilades” i amb mesures de seguretat, amén que, majorment, estan allunyades al trànsit de públic.

La portaveu va afirmar que desconeixia la quantia de la despesa que implicava la conservació dels quadres en tant “això ho ha pagat sempre la Generalitat”. Aquest diari no va poder recaptar ahir informació referent al Departament de Justícia.

Cedits des de 1866

Els set llenços de titularitat del Museu del Prado que alberga el Palau de Justícia de Barcelona a la seva seu del passeig Lluis Companys són Camí dels Villares, d'Enrique Romero de Torres; Esperant la consulta, de Rafael García Guijo; Isabel la Catòlica presidint l'educació dels seus fills, d'Isidoro Lozano; Llac de Com, d'Eliseo Meifrén; La primera canonada de bala, d'Enrique Esteban; Sant Esteban, després del seu martiri, en les catacumbes, d'Eduardo Soler, i Volta de l'assistent d'un oficial mort en la guerra d'Àfrica, de Carlos María Esquivel.

Les teles van arribar a Catalunya cedides pel Prado en dos lliuraments: la primera, a l'abril de 1866, amb destinació inicial a la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Jordi, d'on van passar en un moment determinat a l'Audiència; la segona, al gener de 1907. En realitat, la pinacoteca estatal té cedides a prop de 600 institucions de tot el territori espanyol més de 3.000 peces, 267 de les quals estan a Catalunya, repartides entre 23 institucions. La supervisió tècnica de les mateixes està en mans del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Entre aquells dos lliuraments, els quadres cedits van ser 10. També estaven La volta de les fades al llac, de Dioscoro Teófilo Pobla i Tolín; L'heroïna de Peralada, d'Antonio Caba, i La mort de la verge, d'Antonio el Palomar. Aquesta última és l'única que no està localitzada. Cap de les tres estaria, en principi, a la seu del TSJC. El CGPJ ha demanat al tribunal que li informi de la possible existència d'obres, i les seves condicions jurídiques, en altres dependències judicials.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >