Selecciona Edició
Connecta’t

Romans sota els antics jutjats de Barcelona

L'aparició d’una necròpolis després de l’enderrocament de l’edifici altera els treballs de desenrunament

Restes arqueològiques als extrems del desenrunament dels antics jutjats de Barcelona.
Restes arqueològiques als extrems del desenrunament dels antics jutjats de Barcelona.

L’existència de restes romanes sota l’edifici que van ocupar els antics jutjats de Barcelona abans de traslladar-se a la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet de Llobregat era un fet conegut per alguns responsables polítics des de fa molt de temps. Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona, ja va comentar, quan va ser president de la Generalitat, a alguna autoritat judicial amb ironia: “No se us passi pel cap excavar mai sota els jutjats perquè és ple de restes romanes”. I Maragall no s’equivocava. Els treballs de demolició dels antics edificis judicials situats a l’inici del passeig Lluís Companys van començar el 14 de juny amb un grup d'arqueòlegs al costat, com és prescriptiu en qualsevol moviment de terres, sobretot si es fa en una zona amb una alta probabilitat de conservar restes arqueològiques del passat. I aquesta zona ho era.

Els edificis ràpidament van donar pas a muntanyes de runa que s’estan retirant regularment des de llavors. Aquest matí hi havia només tres operaris: el conductor d’una excavadora que semblava fer coreografies sobre les piles de runa recollint amb la pala ferros, maons i formigó; el conductor del camió, i un operari que controlava la sortida i entrada dels vehicles. Però hi havia més personal: en concret, sis arqueòlegs que, després d’excavar a la cantonada del passeig Picasso amb el passeig de Pujades (un sector que es manté cobert amb plàstics), treballaven ara a l’extrem superior del solar, a tocar del carrer Comerç.

En els treballs han aparegut restes de la història de Barcelona, com construccions vinculades a l’Exposició Universal, en concret el Palau de Belles Arts, que va acabar derrocat per aprofitar-ne les bigues. Són damunt de restes d’edificis del barri de la Ribera, dels segles XIV al XVIII, semblants a alguns dels que encara es conserven dempeus. I per sota, les restes romanes, tal com va vaticinar Maragall. Fonts del Departament de Justícia que coordinen els treballs de demolició i les excavacions asseguren que la setmana que ve es donaran tots els detalls de les troballes, “que no només són romanes”, i se’n valorarà la importància “perquè poden condicionar la resta de treballs de demolició”. De moment no volen aportar cap dada sobre la quantitat i l’època exacta de les restes trobades, encara que tot apunta que es tracta de la continuació de la necròpoli tardoromana que s’estén per tota aquesta zona.

L’arqueologia barcelonina disposa des de fa uns anys d’una eina excepcional: la Carta Arqueològica de Barcelona, en la qual es recull tota la documentació patrimonial sobre les excavacions que s’han fet fins avui a la ciutat: més de 3.000 punts d’interès. Per això, als arqueòlegs no els ha estranyat l’aparició de restes romanes, semblants a les que es van trobar en les excavacions realitzades al passeig Pujades, número 1, l’any 1995, abans de construir noves dependències per a la Universitat Pompeu Fabra, i el 1997, quan es va dur a terme la construcció de 30 habitatges protegits. En total, es van localitzar i excavar 38 tombes del període tardoromà datades entre els segles VII i IX que presentaven característiques semblants, com estar cobertes per lloses i amb els cossos enterrats orientats est-oest, amb el cap cap a ponent. També es van excavar murs d’època medieval i altres del segle XVIII, així com cràters i pous ocasionats per les explosions que van efectuar els tècnics de Felip V per derrocar un miler de cases de la Ribera per poder construir l’enorme ciutadella militar, després del 1714.

L’aparició de tombes romanes en aquesta zona de la ciutat no és casual. Els romans enterraven els seus morts al costat de les vies d’entrada a les urbs, amb la idea que qui llegís el nom del mort el recordaria. I per aquí passava una variant de la Via Augusta (la romana), coneguda com a Via Francesca. És per això que s’han trobat tombes en una àrea molt àmplia, que va des de l’avinguda Vilanova, a la part superior del passeig de Lluís Companys, fins a la zona on hi havia els jutjats, al costat del parc de la Ciutadella. Pot ser una necròpolis tan extensa com l’apareguda al sector de Santa Caterina, que s’estén pels carrers Carders, Corders, una altra de les zones d'accés a la ciutat tardoromana en la qual s’enterraven els morts de llavors o com l’única necròpolis visitable de la ciutat, que es pot veure a la plaça Vila de Madrid.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >