LLIBRES

Crítica

Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Àlbums per iniciar una biblioteca

Cinc àlbums il·lustrats, editats des de la segona meitat del XX fins a l’actualitat, treuen el cap a primera línia dels aparadors

Pep Molist

19 jul 2018 - 12:13CEST

El Doctor De Soto, el ratolí dentista de William Steig.

Sovint, el mercat editorial, amb la publicació de novetats d’autors consagrats i la reedició de clàssics, regala l’oportunitat de començar a construir una petita biblioteca personal amb uns pilars sòlids i una solvència reconeguda. Cinc àlbums il·lustrats, editats des de la segona meitat del XX fins a l’actualitat, treuen el cap a primera línia dels aparadors per servir de referents i de bons aliments a lectors, prescriptors i autors. L’estiu és un bon moment per arrencar.

Pam a pam, de Leo Lionni (1910-1999), és una obra de 1960 que no havia estat mai traduïda al català i que ara ofereix Kalandraka, en la seva enorme croada per publicar els grans referents de l’àlbum il·lustrat. És una de les primeres obres de l’autor de Frederick i de Neda-que-neda. Amb les seves imatges sintètiques i figures retallades sobre el blanc de la pàgina, narra la lluita per la supervivència d’una eruga davant de tot d’ocells esplèndids que se la volen cruspir. Enginy, bellesa i precisió hi són tan presents com en totes les admirades obres de l’autor.

William Steig (1907-2003) era un autor força desconegut aquí fins que una obra seva, Shrek!, va inspirar la famosa pel·lícula. Els seus llibres no són àlbums sinó contes il·lustrats en els quals destaca el punt d’humor i una alta capacitat narrativa i de creació d’expectativa. El Doctor De Soto que ens ocupa és un ratolí dentista que no admet animals perillosos a la seva consulta. La presència d’una guineu en hores baixes li farà esmolar l’enginy per lluitar contra un destí que es presenta fatídic. Ulls esbatanats, boca oberta i somriure.

El 1989 va aparèixer en una col·lecció senzilla de Publicacions de l’Abadia de Montserrat el conte Pim, pam, pum, poma. La seva autora, la catalana Teresa Duran, ha excel·lit i excel·leix en molts camps relacionats amb la literatura infantil i la seva prescripció. El conte, que beu de la literatura oral i popular, és circular, hilarant i encadenat. Una poma que és menjada per un follet, aquest per una bruixa, aquesta per un gegant... dins d’un conte ideal per narrar en veu alta, per riure, per jugar, i també per observar, ja que la combinació del text amb la il·lustració d’Arnal Ballester també excel·leix.

També arriba ara a les nostres mans Deu ditets, escrit, però, per l’australiana Mem Fox el 2008. L’autora no ens sonarà gairebé de res, però sí que hi ha possibilitat de reconèixer les il·lustracions. Són de Helen Oxenbury (1938), un dels grans referents en els llibres per a nadons, des del moment que es van començar a crear llibres per a aquests destinataris. Els seus bebès i infants molsuts, d’expressions naturals i somrients tan reals, destaquen accentuats pel format gran del llibre. Deu ditets, a manera de cançó, ens presenta nadons de diferents cultures, però iguals en la quantitat de dits que tenen a les mans. Les imatges fan de mirall del nadó, en un llibre per mirar, explicar i, fins i tot, per cantar plegats adults i infants.

El meu vaixell no és cap traducció d’un clàssic ni una reedició. És una novetat esperada. El seu autor, Roberto Innocenti (1940), està considerat un dels millors il·lustradors del món i les seves novetats sempre són rebudes amb efusió. Aquí barreja ficció i no-ficció. Narra breument la història d’un capità i el seu vaixell, els quals comparteixen cinquanta anys de les seves vides. El vaixell ve a ser com un ésser proper que l’acompanya per bona part de la vida, i amb qui comparteix situacions de tota mena. Tot i ser una història subjectiva, escrita en primera persona, l’autor-il·lustrador aprofundeix, amb una enorme minuciositat, en la descripció tècnica de tots els detalls del vaixell i el seu entorn, com si d’una obra d’informació es tractés. Aquest aspecte es realça amb un annex on aquesta minuciositat s’exagera, amb la informació dels trajectes, l’estructura i elements del tipus de vaixell. Una barreja de realitat i ficció que cuida tots els elements del dibuix, però també del llibre, amanits amb una imaginació subtil que fa del volum un exemplar per analitzar i assaborir amb la calma de l’estiu. Com tota la resta.