Selecciona Edició
Connecta’t

El rostre de la pobresa: dona, precària i amb fills

Un informe de les Entitats Catalanes d'Acció Social alerta de la cronificació de la pobresa i de la falta de polítiques àgils

Una protesta contra la pobresa energètica a Barcelona.
Una protesta contra la pobresa energètica a Barcelona.

“Això no està funcionant, la recuperació no arriba al carrer, i hi ha famílies que passen gana, fred i vergonya per ser pobres”. Així de cru ha estat aquest dimecres un dels participants en les quinze entrevistes que les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) han utilitzat per al seu informe Insocat. En aquest document, l'ECAS alerta que la pobresa es cronifica i s'acarnissa especialment amb les dones, les famílies monoparentals i els treballadors precaris. Les entitats han reclamat a l'Administració un model de protecció més àgil i “menys kafkià”.

En comptes de notar els signes de la recuperació, els col·lectius afectats per la pobresa són cada vegada més diversos i ho tenen cada vegada més difícil per sortir del cercle viciós. Aquesta és una de les conclusions de l'informe Insocat, que l'ECAS ha titulat aquest any Les veus de la pobresa des de dins, atès que és un informe qualitatiu que pretén donar veu a casos concrets mitjançant 15 entrevistes als diferents rostres que té la pobresa.

El més evident i amb el qual més s'ha acarnissat la crisi, segons l'ECAS, és el de les dones i les famílies monoparentals (la majoria mares amb fills). Un 24,2% de les llars amb fills dependents el 2017 té risc de pobresa, que se situa en el 15,6% en les llars sense fills dependents. No obstant això, aquests percentatges pugen en les famílies monoparentals, amb un 35,3%, malgrat que baixa respecte al 43,3% de fa quatre anys, unes xifres que mostren una situació de “cronificació”, ha assegurat l'autor de l'estudi, Eloi Ribé. Això es tradueix, segons han assegurat els responsables de l'informe, en ansietat derivada de la inseguretat alimentària, en menys oportunitats de formació i en una afectació a la salut mental.

La pobresa també té rostre de treballador precari: “Ja no hi ha el binomi feina-benestar”, ha assenyalat Ribé. Entre el 2013 i el 2017, la taxa de persones amb feina en risc de pobresa ha augmentat del 14,1% al 15,3%, i entre els aturats, del 52% al 59,3%.

La presidenta d'ECAS, Sonia Fuertes, ha reclamat un sistema d'ajudes i prestacions més senzill i menys lent i, tot i que ha destacat el valor de mesures com la renda garantida de ciutadania, ha recordat que “és necessari un canvi de mirada en el model econòmic i en el dels serveis socials”, on cal més prevenció, una aproximació més comunitària i allunyar-se d'iniciatives de caràcter assistencialista.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >