Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont vol portar la seva línia dura al grup del PDeCAT al Congrés

El partit celebra aquest cap de setmana una assemblea en la qual es podria canviar la direcció

El portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano.
El portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano.

A les fissures entre les formacions sobiranistes s'hi suma l'enfrontament dins mateix dels partits. El PDeCAT celebrarà una assemblea aquest cap de setmana en la qual la direcció —liderada per Marta Pascal— i el sector crític —reunit entorn de Carles Puigdemont, l'expresident ara fugit a Alemanya— xocaran pel control de la formació hereva de Convergència. Puigdemont busca un gir en l'actual posició pragmàtica del grup parlamentari al Congrés, que va votar a favor de la moció de censura de Pedro Sánchez.

La representació del PDeCAT al Congrés —integrada al Grup Mixt— és l'únic espai sense influència de l'expresident. En la votació de la moció de censura del PSOE, Puigdemont havia defensat que el PDeCAT s'abstingués. “[Suport a l'article] 155 per 155, on és el canvi?”, va dir llavors Eduard Pujol, portaveu de Junts per Catalunya. Finalment, però, es va imposar el criteri que defensaven Pascal i els diputats a Madrid: el PDeCAT va donar suport a la moció, tot i que després ha advertit Sánchez que aquest suport no és incondicional i ha seguit insistint en l'existència de "presos polítics" i en la defensa d'un referèndum independentista pactat.

La necessitat de Puigdemont de mantenir un discurs bel·ligerant l'obliga a incidir en la posició del grup al Congrés. Malgrat que el PDeCAT està integrat en Junts per Catalunya al Parlament, la seva capacitat d'incidència a la Cambra catalana és mínima: aquí preval la línia dura. Al Congrés és al contrari: tot i que el grup segueix reclamant un referèndum i denuncia l'existència de “presos polítics”, les gestions de Pascal en el vot de la moció de censura no van ser ben rebudes per l'entorn de l'expresident.

Des de fa mesos els crítics amb la direcció actual amenaçaven a desbancar Pascal si no abandonava la seva aposta pragmàtica sobre l'independentisme. L'entorn de Puigdemont sosté que difícilment l'assemblea d'aquest cap de setmana serà tranquil·la per a la direcció si no se li garanteix a l'expresident poder de decisió. I això inclou el grup parlamentari al Congrés.

El grup de crítics, que té cares visibles, com el conseller d'Interior, Miquel Buch, o l'alcalde de Molins de Rei (Baix Llobregat), Joan Ramon Casals, està conformat majoritàriament pel grup que va perdre el poder en el moment fundacional del partit. Des de l'entorn de Pascal creuen que no tenen prou suport per fer l'assalt.

La coordinadora del PDeCAT, per intentar sortir del pas, va decidir al juny que el que havia de ser una assemblea ideològica es convertiria en un congrés en què, si els afiliats ho avalaven, es podria modificar la direcció. Amb això buscava donar més espai a les veus dissidents però mantenint el control. Pascal fins i tot va oferir a Puigdemont la presidència del partit, però aquest la va rebutjar.

Crida Nacional

L'esforç de contenció de Pascal va quedar ferit dilluns, amb la presentació de la Crida Nacional, el manifest que vol ser un “instrument polític” transversal impulsat per Puigdemont, que busca aglutinar persones i no partits i que té com a objectiu aconseguir la independència. Als ulls del PDeCAT, és una abraçada de l'os per deixar enrere aquesta formació.

“El partit serà el que els seus associats vulguin que sigui”, va dir la portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich. Les bases i la direcció comparteixen la idea de sumar i eixamplar l'espai independentista, però reproven que alguns líders de la Crida “demonitzin” el partit. Pascal sembla oberta a negociar un encaix, però plantarà cara a l'hora de lliurar les claus, diuen fonts de la formació.

“Al PDeCAT vam picar molta pedra perquè triomfés Junts per Catalunya”, critica un membre de la direcció. “Això va d'un projecte o d'una venjança del congrés fundacional?”, es pregunta un altre. El PDeCAT té unes 400 alcaldies, un punt de suport vital si Puigdemont decideix a la tardor crear aquesta nova formació. A ningú se li escapa l'impuls electoral que té l'expresident, però la distància pesa a l'hora de dirigir i coordinar una formació, com passa amb Junts per Catalunya.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >