_
_
_
_
_

Catalana Occident compra la Torre Bellesguard de Gaudí per 30 milions

Les administracions han declinat adquirir l'immoble, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional des del juliol del 1969

La creu de quatre braços que presideix la Torre Bellesguard, de Gaudí.
La creu de quatre braços que presideix la Torre Bellesguard, de Gaudí.Massimiliano Minocri

La Torre Bellesguard, construïda per Antoni Gaudí a principis del segle XX, ha estat propietat des del 1944 de la mateixa família, els Guilera. Però aquest edifici modernista, que sembla més aviat un castell gòtic, canvia ara de mans després que el Grup Catalana Occident, amb seu a Sant Cugat del Vallès, hi hagi mostrat interès i estigui disposat a pagar als seus antics propietaris 30.184.000 euros, impostos no inclosos, com el de transmissions, que elevaria l'operació a un mínim de 33 milions d'euros.

L'adquisició d'aquest important immoble (catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional des del juliol del 1969) per la companyia que presideix José María Serra es produeix després que tant l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Consell Comarcal de Barcelona rebutgessin exercir el dret de tanteig i retracte d'adquisició preferent que estableix la llei per quedar-se amb l'edifici si es paga la quantitat estipulada en l'operació de compravenda. L'empresa compradora ha confirmat aquest dimecres a EL PAÍS que s'ha “tancat un acord de compravenda” que està pendent “d'alguns serrells” i que la seva intenció és que l'edifici “segueixi obert al públic perquè som conscients de la seva importància i el seu gran valor patrimonial”.

L'edifici de la Torre Bellesguard, de Gaudí.
L'edifici de la Torre Bellesguard, de Gaudí.Massimiliano Minocri

La Llei de Patrimoni català estableix que les administracions competents poden exercir el dret de tanteig i retracte en tota operació de compravenda d'un bé patrimonial. Després que hi renunciessin l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, aquest dimecres ha estat el Consell Comarcal del Barcelonès el que ha acordat en la seva Junta de Govern renunciar a exercir-lo, de manera que la compra tindrà el vistiplau en els propers dies i es durà a terme.

El 2008 la Torre Bellesguard va estar amenaçada quan el deteriorament provocat pel pas del temps i el trànsit rodat que pateix diàriament van portar els propietaris a emprendre una tasca de restauració completa. L'any següent, després d'invertir 600.000 euros (a parts iguals entre la família, la Generalitat i l'Ajuntament) en la restauració d'un dels símbols d'aquest edifici, la creu de quatre braços que corona la construcció es va tornar a col·locar a la cúspide d'aquesta fortalesa neomedieval, en una operació que es va fer amb una imponent grua.

L'enorme cost de rehabilitació i l'obligació de mantenir en perfecte estat aquest edifici que Gaudí va construir on hi havia el palau de Martí l'Humà, rei de la Corona d'Aragó, durant el segle XV, van fer que els Guilera decidissin obrir-lo al públic el 2013, oferint visites a petits grups als quals s'explicava amb detall aspectes de la seva història i el seu valor artístic. També va obrir els jardins per fer-hi esdeveniments culturals i socials, així com noces, reunions corporatives i rodatges d'anuncis i pel·lícules. El cartell que anuncia els horaris d'obertura al públic continuava ahir a la porta d'aquest habitatge situat al número 20 del carrer Bellesguard del barri de Sant Gervasi, a la part alta de la ciutat. El que estava inactiu i impossible de consultar era el web de l'edifici.

Com la Casa Vicens

La compra de la Torre de Bellesguard és l'última d'una llarga llista d'adquisicions del ric patrimoni barceloní que passa de mans de la família propietària a una empresa o entitat. La penúltima va ser el 2014, quan el banc andorrà Morabanc va comprar una altra casa de Gaudí, la Casa Vicens, que després de dos anys de rehabilitació —i una inversió de 4,5 milions en les obres i la museologia— va obrir al públic el novembre del 2017. La quantitat per la qual es va adquirir la que es considera la primera casa de Gaudí no s'ha fet pública, però el 2007, quan va començar la seva comercialització, una immobiliària britànica en demanava 35 milions d'euros.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_