Selecciona Edició
Connecta’t

Interior eliminarà els terminis per reconèixer a les víctimes d’atemptats

El Ministeri modificarà la llei que marca que els perjudicats acreditin la seva situació el primer any després de l'atac. En els casos de baixa, l'any comença a comptar des que reben l'alta

Minut de silenci a la plaça de Catalunya de Barcelona.
Minut de silenci a la plaça de Catalunya de Barcelona.

El Ministeri de l'Interior eliminarà els terminis que tenen les persones per acreditar que han estat víctimes d'un atemptat. La llei fins ara estableix que s'acrediti el primer any després de l'atac. En el cas de les persones que estiguin de baixa, l'any comença a comptar des que reben l'alta. “Hem analitzat les demandes de les associacions, i aquesta és una de les més habituals”, explica la directora general de Suport a les Víctimes del Terrorisme, Sonia Ramos.

Interior presentarà la modificació que suprimeix els terminis en la llei de pressupostos, amb la intenció que el 2019 ja estigui en vigor. “Entenem que hi pot haver víctimes que tinguin raó, que no estiguin associades, que no estiguin informades, i els seus drets han d'estar per sobre dels terminis”, afegeix Ramos, que des del 2004 està dedicada a l'atenció de les víctimes del terrorisme.

La decisió del Ministeri és una de les principals demandes de la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme (UAVAT), que ha arribat a un acord amb l'Ajuntament de Barcelona per atendre les víctimes dels atemptats del 17 d'agost a Catalunya. Entenen que algunes persones, sobretot amb seqüeles psicològiques, desconeixen el procés i estan desateses.

“Si una víctima no sent l'Administració propera, hem d'intentar fer-ho millor”, reconeix Ramos, que s'ofereix a col·laborar en tot el que la UAVAT necessiti i en els casos que els derivin. El mateix Ministeri va ser qui va sol·licitar una reunió amb la UAVAT, en tenir coneixement de la seva creació i les seves queixes.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va fer ressò de la demanda de l'entitat, i el 4 de juliol va enviar una carta al ministre Fernando Grande-Marlaska sol·licitant que s'ampliessin els terminis per a les víctimes dels atemptats. En la seva resposta, una setmana després, Grande-Marlaska ja li va comunicar que en els possibles casos que excedissin l'any marcat per llei es buscaria una solució en la qual “prevalguin els drets dels afectats per sobre dels terminis legals”.

El Ministeri ha reconegut fins ara com a víctimes dels atemptats de Catalunya 68 persones, 14 de les quals són mortes (en l'atac van ser assassinades 16 persones, però dues de les famílies no han sol·licitat les ajudes). En total, el Ministeri ha gestionat 223 expedients (una mateixa persona pot tenir més d'un expedient). D'aquests, 106 ja han estat resolts, 83 dels quals han estat estimats.

A la UAVAT atenen 77 famílies, que consideren que no han obtingut la informació ni l'atenció adequada. Un dels seus assessors, Robert Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor i representant durant anys dels afectats per atemptats, es queixa que les víctimes no han tingut un interlocutor clar. I ha trobat a faltar que el Ministeri de l'Interior obrís a Barcelona una oficina d'informació a les víctimes.

Interior al·lega que es van traslladar a Barcelona la mateixa matinada de l'atemptat i hi van tenir una oficina oberta fins al 29 d'agost. Però després van considerar que es podia mantenir l'atenció adequada malgrat no ser in situ a Catalunya, sobretot tenint en compte que dos terços de les víctimes dels atemptats eren estrangeres. I que, a més de fer visites als hospitals, fer el seguiment i recopilar dades de les víctimes, també les han visitat i s'han esforçat a mantenir-s'hi en contacte.