Selecciona Edició
Connecta’t

Interior reconeixerà les víctimes dels atemptats del 17-A encara que ho demanin fora de termini

El Ministeri comptabilitza 68 persones afectades pels atacs, 14 de mortes

manifestacion en Barcelona
Capçalera de la manifestació després dels atemptats del 17 d'agost.

El Ministeri de l'Interior reconeixerà les víctimes dels atemptats del 17 d'agost a Catalunya que presentin la seva sol·licitud fora de termini. Així l'hi va comunicar el ministre Fernando Grande-Marlaska en una carta a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. En la missiva, assegura que en els possibles casos que excedeixin l'any marcat per llei, es buscarà una solució en la qual “prevalguin els drets dels afectats per sobre dels terminis legals”. Grande-Marlaska ha respost així a la carta que Colau li va enviar el 4 de juliol, demanant l'ampliació del termini legal, al·legant que les víctimes topen amb problemes burocràtics o desconeixen els detalls del procés.

En total, el Ministeri comptabilitza 68 persones reconegudes com a víctimes dels atemptats del 17 d'agost a Catalunya, 14 de mortes (en l'atemptat van morir 16 persones, però la família d'una de les víctimes va declinar les ajudes i una altra família no les ha sol·licitat). La resta es consideren persones ferides durant els atemptats. Fins al 16 de juliol, Interior ha gestionat 223 expedients d'ajudes i indemnitzacions, dels quals 106 (83 estimats) ja han estat resolts i 117 segueixen el seu curs.

Una mateixa persona pot tenir més d'un expedient obert, per lesions i ajuda psicològica, per exemple. En total, 24 persones afectades pels atemptats reben atenció psicològica a través de la Xarxa Nacional de Psicòlegs d'Atenció a Víctimes del Terrorisme. Es tracta de professionals formats per atendre víctimes d'atemptats terroristes.

Interior subratlla que en molts casos el termini legal per ser reconegut com a víctima no s'acabarà el 17 d'agost, com temen algunes, sinó que l'any de marge començarà a comptar quan les persones ferides que es trobin de baixa rebin l'alta o quan les seqüeles es considerin consolidades.

Algunes de les víctimes, aplegades per la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme (UAVAT), critiquen el tracte que han rebut per part del Ministeri de l'Interior. “No tenen un interlocutor, algú a qui adreçar-se”, assegura Robert Manrique, assessor de la UAVAT, víctima de l'atemptat de l'Hipercor comès per ETA i representant durant anys de les víctimes del terrorisme. En l'actualitat, la UAVAT atén 77 famílies. Manrique es queixa de la desatenció més emocional: “Una trucada, una visita o un WhatsApp”.

Interior subratlla que en tots aquests mesos s'ha visitat les famílies a casa seva i s'ha fet un treball de coordinació amb les víctimes que són a l'estranger. Després de l'atemptat, la directora general de suport a les víctimes del terrorisme, Sonia Ramos, es va traslladar a Barcelona amb un equip de cinc persones. Es va instal·lar una oficina de suport a les víctimes a la Delegació del Govern, que va estar activa del 22 el 29 d'agost. Allà es va atendre les víctimes i els seus familiars, a més de personal dels consolats, amb informació sobre qüestions assistencials, així com ajuda per a la presentació de la sol·licitud per a la indemnització.

Deu de les víctimes mortals dels atemptats eren estrangeres, i molts dels ferits, també. Això ha complicat les tasques per localitzar els afectats. Interior assegura que va buscar l'adreça de les víctimes a través dels consolats i dels centres hospitalaris, en el cas que haguessin estat ingressades. D'aquesta manera, van obtenir dades de 52 persones, a les quals es va enviar una carta informant-los de les ajudes que els corresponien com a víctimes, així com de la possibilitat de personar-se en la causa que instrueix l'Audiència Nacional. A totes aquelles persones que van tornar al seu país d'origen, se'ls va oferir l'abonament de les teràpies que no els cobreixi el seu sistema sanitari.

Manrique sosté que s'hauria de canviar la norma i que una víctima d'un atemptat pogués demostrar en qualsevol moment que ho és. “Per què han de prescriure els drets de les víctimes?”, critica. I denuncia que no hi ha hagut una “proactivitat” per part del Ministeri per trobar moltes de les víctimes, que divideix en tres categories: familiars en primer grau dels morts, ferits directes “dels quals ningú es preocupa de l'entorn familiar”, i els testimonis dels atacs. “La gent busca solucions i no sap on anar”, es queixa, i lamenta que no hi hagi una oficina d'atenció a les víctimes del 17-A a Catalunya. “Estem vivint situacions calcades a les d'Hipercor, sembla que no hàgim arreglat res en l'atenció directa”, conclou.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >